50 milers de màscares a les llars ganxones

Diversos ajuntaments gironins han distribuït mascaretes aquestes darreres setmanes entre la població –sobretot en pobles petits– o el col·lectiu infantil, amb punts de lliurament. Però a Sant Feliu de Guíxols l’aposta ha estat més ambiciosa, universal i còmoda per als destinataris: 50.000 mascaretes que ha adquirit el consistori i que ja s’han començat a repartir, bústia a bústia. L’alcalde, Carles Motas, preveu que a finals de la setmana vinent ja hagin arribat a les més de 9.000 llars amb habitants empadronats.

Per fer-ho possible, l’Ajuntament ha habilitat aquesta setmana una cadena d’ensobrada al pavelló de la Corxera, on una quinzena de treballadors s’han encarregat de posar les mascaretes en sobres –dues per a cadascun dels membres censats als domicilis–, enganxar l’etiqueta amb l’adreça de destinació i classificar els sobres per carrers i dins de les respectives zones de repartiment. Tot el procés s’ha dissenyat garantint distàncies i amb una higiene extrema. Dimecres van començar per la part alta del nucli urbà: Vilartagues, el Mas Falgueres i Poble Nou. I dijous pràcticament tots els sobres ja estaven enllestits i en van començar a lliurar. La previsió és que la setmana vinent acabin d’arribar a les bústies. De la tramesa se n’encarregarà la mateixa empresa externa que habitualment distribueix les notificacions impreses per pagar els tributs municipals. Motas explica que el procés s’ha inspirat en aquesta operació quotidiana, i que l’objectiu és “que ningú hagi de sortir del seu domicili” per anar a farmàcies o equipaments municipals. L’alcalde guixolenc es mostra partidari que l’ús de les mascaretes de protecció sigui obligatori, “sobretot en espais públics interiors”.

Per aconseguir les màscares, de tipus quirúrgic, homologades i similars a les que també distribueix la Generalitat, Motas revela que van trobar la complicitat d’una empresa amb contactes per importar-les des de la Xina. Els va demanar si estarien interessats a sumar-se a blocs de comandes fetes, entre d’altres, per la Generalitat Valenciana i el govern de Suïssa. I ho van acceptar, un cop relaxats els primers protocols estatals de confiscació centralitzada.

El mínim per aconseguir un preu avantatjós eren 50.000, però aproximadament equivalen a dues per a cadascun dels gairebé 22.000 habitants del municipi. En retindran un estoc perquè en facin ús els treballadors dels serveis municipals. Però l’alcalde dona per fet que vindran més futures comandes, com ara per repartir entre assistents al mercat dominical que no en duguin, quan els marxants tornin a poder parar, o en activitats municipals o concerts –si es manté la programació– del Festival de la Porta Ferrada.