Sobre prioritats

Malgrat que no en tinc totes les dades, goso comentar un tema que m'ha colpit per absurd. A Badalona ha existit una iniciativa lloable: era un casal que oferia, gratis, el servei de tenir cura dels fills, per unes hores, de diverses famílies amb necessitat; fa uns dies va tancar. El govern municipal del PP confessà que no hi ha diners per mantenir un servei que costava uns 52.000 euros a l'any. La impressió és que era un servei modèlic i tothom menys els comptables municipals n'estava força content. Els partits de l'oposició, amb el senyor Falcó al front, han donat idees, presentat opcions i demanat que se'n reconsideri el tancament, sense èxit. El consistori ha dit que cercarà nou finançament; però no vull pecar d'ingenu i crec que no passarà, per la vella doctrina de les prioritats. Una societat “ensorrada” ha de sentir i crear els instruments que li facilitin la seva recuperació com a prioritat principal. És clar que des del pensament municipal, potser seria prioritària una base de submarins nuclears als laterals del pont de Petroli, i, com en la nova de l'OTAN a Galícia, vindrien molts soldats a comprar pisos i consumir paelles a les promocions immobiliàries de rodalies. Desconec si el govern té com a màxima prioritat el servei; però sense el servei a la comunitat no hi haurà cap èxit, ni tan sols financer, que, equivocadament, sembla que és l'únic que interessa.