Accent en política social i l'enrenou dels manters
El de la política social podria ser aquell fil vermell metafòric que ressegueix tot el discurs de govern d'Ada Colau. Ja des del seu primer en el dia càrrec –quan es va plantar a Nou Barris per intercedir en diversos desnonaments– l'alcaldessa ha prioritzat aquest missatge, que s'ha traduït en mesures com ara multiplicar els ajuts als lloguers, per a beques menjador o incentivar acords amb els bancs per recuperar pisos buits per destinar-los a famílies en situació vulnerable. Paral·lelament, Colau també s'ha situat al capdavant dels ens locals que s'han rebel·lat contra el recurs del govern de Rajoy a la llei d'emergències socials. En aquest primer any, també s'han posat els fonaments d'un pla a llarg termini per corregir mancances estructurals en una quinzena de barris de l'urbs.
La relació accidentada que manté amb el cos de la Guàrdia Urbana ha estat una pedra a la sabata per a Ada Colau en aquest tram inicial de mandat, una circumstància en què ha influït, i molt, el fenomen dels manters. Sense un discurs nítid sobre aquesta qüestió, el govern d'Ada Colau ha anat fent tombs a l'hora de gestionar la presència de venedors ambulants al carrer, fluctuant entre la permissivitat i alguns gestos de fermesa. Un anar i venir que ha disgustat el teixit comercial local i ha posat en tensió els manters, que se senten perseguits, i la Guàrdia Urbana, que es veu qüestionada pels seus caps polítics. Els recents incidents entre venedors i agents, sumats a la polèmica intervenció del tinent d'alcalde Jaume Asens per suavitzar l'acusació a un manter detingut, ha acabat d'inflamar el debat.
