municipal
esports
Proposen que l'Ajuntament de Blanes pagui 16 milions per la Ciutat Esportiva
És el deute que la Generalitat calcula que correspon a l'Ajuntament per poder liquidar el consorci que va permetre la construcció de l'equipament
El Departament de la Presidència de la Generalitat ha proposat a l'Ajuntament de Blanes que pagui 16 milions d'euros per liquidar el deute de la construcció de la Ciutat Esportiva, en la qual el consistori fins ara només ha posat terrenys. La liquidació del deute és necessària per dissoldre el Consorci Urbanístic Portal de la Costa Brava Illa de Blanes (un tràmit obligat per llei ara), i els 16 milions d'euros equivaldrien a un terç, aproximadament, dels diners que va avançar la Generalitat en el seu dia.
La proposta s'ha fet arribar a tots els grups de l'Ajuntament. L'equip de govern té majoria, però per tirar endavant la dissolució del consorci necessita el suport del portaveu d'ICV-EUiA, Joan Salmeron, a l'oposició, ja que forma part del consorci i, segons els estatuts, només que un dels membres no hi estigui d'acord, no pot prosperar. La resta dels membres, per l'Ajuntament, són l'alcalde, Miquel Lupiáñez, i el portaveu de CDC, Quim Torrecillas, i n'hi ha cinc més de la Generalitat.
La dissolució obligada de l'ens es deriva de la llei de racionalització de l'administració local (LRSAL), i, segons l'alcalde, abans de mitjan juliol s'hauria d'arribar a un acord. En el seu moment la construcció de la ciutat esportiva va ser possible amb l'aportació dels terrenys feta per l'Ajuntament i un préstec de l'Institut Català de Finances al consorci, perquè assumís la construcció.
Desacord d'ICV-EUiA
Entre els membres de l'Ajuntament que formen part del consorci, almenys un, Joan Salmeron, no està d'acord amb la proposta plantejada. De fet, ahir al vespre ICV-EUiA i Batega van fer un acte obert a la ciutadania per informar de la seva posició. Per Salmerón, l'Ajuntament s'hauria de refermar en l'acord del 2009, segons el qual l'Ajuntament no aportava diners però cedia els terrenys que es coneixen com a Illa de Blanes com a aval, i la Generalitat havia de desenvolupar urbanísticament els terrenys “fent pisos i buscant un inversor que hi fes un hotel”. El que no pot ser, segons Salmeron, és que la Generalitat hagi incomplert l'acord, ja que no s'ha fet res als terrenys d'Illa de Blanes, però en canvi reclami els diners.
L'alcalde manté que tot just han començat les converses amb els partits i que un cop hi hagi una posició de poble clara: “Demanarem a l'Institut Català de Finances (ICF) que ens expliqui les possibilitats que hi ha.”
