Badalona torna a omplir les llars d'infants municipals

L'estiu del 2011, just quan els ajuntaments estrenaven governs, una retallada de la Generalitat en matèria de llars d'infants va agafar els nous consistoris a contrapeu. Fins aquell moment, el cost real de les escoles bressol s'assumia, a parts iguals, entre el govern català, l'Ajuntament de torn i la família que ocupava una plaça. Davant aquesta retallada, les administracions locals van agafar camins diversos. L'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, per exemple, va decidir assumir la part de la Generalitat. Badalona, municipi veí, va optar per apujar la quota a les famílies, arribant, el curs passat, a un preu únic de 176,55 euros mensuals (sense servei de menjador). Eren temps del PP de Garcia Albiol.

Amb el preu de les escoles bressol pels núvols, l'Ajuntament de Badalona ha anat veient, any rere any, com les escoles bressol no s'omplien. Per poc més, les famílies disposaven d'una plaça a la privada, amb més hores de servei. Amb vista al curs que tot just s'ha iniciat, l'actual govern de Guanyem Badalona en Comú, ERC i ICV-EUiA, gràcies a un acord amb el PSC, ha començat a aplicar la tarifació social. Ara, les famílies paguen en funció de la renda familiar, una condició que ha beneficiat el 90% dels inscrits, segons dades del govern local. La tarifació social pot conduir la família que té més ingressos a abonar 197 euros mensuals, però també hi ha famílies que paguen un màxim de 10 euros al mes.

La tarifació social és un dels fruits que van donar les negociacions entre el govern i el PSC de les ordenances fiscals del 2016. Enguany, quan toca negociar les de l'any vinent, l'executiu no vol cap ensurt i ha impulsat les converses amb els socialistes abans de l'aprovació inicial dels impostos i les taxes, que es farà el 10 d'octubre.

El PSC ha anunciat el seu vot a favor d'unes ordenances que, entre d'altres, preveuen una taxa de 629 euros per als propietaris dels pisos que faci més de dos anys que són buits i una modificació de l'IBI que afecta sobretot les grans superfícies comercials, bancàries i immobiliàries; se'ls apujarà un 24%. El govern té clar qui és el seu aliat natural en el ple i sembla que ni tan sols s'ha pres la molèstia de negociar els números amb la resta de l'oposició. D'aquest fet s'ha queixat el PP, que acusa el govern d'“ocultar informació”. “La situació és molt greu –afirma el president del grup del PP, Juan Fernández–, ja que és la primera vegada que es nega l'accés a la informació als representants dels ciutadans, alhora que es posa en evidència el pacte de governabilitat ocult entre el govern i el PSC.”

En les files socialistes, Àlex Pastor celebra que el govern hagi acordat mesures com ara la taxa de pisos buits o l'augment de l'IBI a les grans superfícies –“mesures ja implantades en ajuntaments socialistes com ara Santa Coloma o Terrassa”, sosté–, alhora que recorda al PP que, l'anterior mandat, “només negociava amb CiU”. “Ens agradaria que els temes de ciutat tinguessin un consens ampli, però, en tot cas, no és la nostra responsabilitat”, diu. Pastor confia que el govern local, “deficient en tants aspectes, estigui a l'altura en la implementació d'aquestes mesures”.