medi ambient
plagues
Ferum de llop antisenglars
A Salt usaran repel·lents biològics amb feromones de llop, associats a tanques electrificades, en una prova pilot per intentar evitar la incursió de senglars a les hortes
Es retiraran les tanques, però ja associaran l'olor a l'electrificació
Les hortes de Salt seran escenari d'una prova pilot per espantar els senglars en què s'unirà el rebuig d'aquests animals a l'olor de llop –el seu principal depredador– a través de l'ús de repel·lents biològics basats en feromones de llop, i la por de l'electrificació amb la instal·lació de tanques electrificades de caire temporal. Aquesta experiència pionera, que l'Ajuntament de Salt calcula que es posarà en marxa cap a finals de novembre o principis de desembre, consistirà en la instal·lació d'un sistema de repulsió elèctrica a les zones més transitades per senglars de les hortes, i l'ús en aquestes mateixes zones d'un repel·lent biològic, de tipus olfactiu, amb feromones de llop. Al cap d'un parell de mesos es retiraran les tanques i es continuarà amb l'aplicació del repel·lent, amb la idea que els senglars, que són uns animals “capaços de transmetre coneixements i experiències entre els individus del grup”, ja tindran l'olor de llop associada, a més, a l'electrificació.
Tot el procés, que té un cost previst de 3.346 euros, serà monitoritzat i seguit per quantificar la freqüència d'incursions i el nombre d'individus.
“L'objectiu és evitar la incursió de senglars a la zona”, remarca la regidora d'Entorn Natural i Medi Ambient, Marta Guillaumes, que des de la seva arribada a l'Ajuntament ha apostat per la implementació de metodologies respectuoses amb l'entorn natural. Recorda que fins ara, tradicionalment, s'havien fet batudes, “un sistema molt agressiu que no soluciona el problema, perquè disminueix la població de senglars però els que queden continuen acostant-se”. Per això, van decidir estudiar alternatives diferents i van descobrir que a Barcelona l'ús d'un repel·lent biològic els havia ajudat a impedir l'accés dels senglars al cementiri de Collserola i van decidir contactar amb l'empresa catalana que ho havia dut a terme. I van estar d'acord a emprendre el projecte de Salt, del qual Guillaumes destaca que és “molt pioner” perquè combina la barrera física amb l'olfactiva i, a més, suposa un important salt respecte a l'experiència a Collserola perquè es tracta d'un perímetre molt més gran, en un espai obert de l'entorn natural. “Ens sembla una alternativa molt interessant, gens agressiva, perquè és aprofitar el que la natura ens està donant, i que a més és una aplicació de la ciència, és aprofitar l'expertesa dels científics”, ressalta la regidora.
Ara, un cop el consistori ha decidit donar-hi definitivament el vistiplau, l'empresa encarregada del projecte visitarà la zona a mitjan novembre per inspeccionar el terreny i calcular la mida de les tanques, que se situaran a llocs molt ben localitzats –on s'ha detectat més trànsit o danys de senglars– al llarg de tota la zona de les hortes, des de l'inici del terme de Salt a tocar Girona fins a l'autopista AP-7.
Guillaumes creu que tot plegat serà bastant ràpid i que cap a finals de novembre o principis de desembre ja es durà a terme la primera fase, amb la instal·lació de les tanques i l'aplicació dels repel·lents biològics.
Problema recurrent
La regidora recorda que el problema dels senglars és un tema recurrent no només a les hortes de Salt, sinó que el considera “un problema de país, de tot Catalunya”. Explica que al consistori saltenc arriben de manera habitual avisos i queixes d'hortolans i de pagesos pels reiterats danys que hi produeixen els senglars i que, a més, es tracta d'una zona a tocar de les Deveses de Salt, amb un important trànsit de persones, tant vianants com ciclistes.
Guillaumes detalla que els tècnics municipals calculen, a partir dels danys i els efectes causats pels senglars a les hortes en els últims anys, que hi ha grups d'entre deu i dotze senglars mitjanament estables a la zona del parc de les Deveses.
LES FRASES
LA XIFRA
Els caçadors han abatut uns 18.000 senglars aquest any a la demarcació
Imma Bosch
La demarcació de Girona té superpoblació de senglars. Els pagesos fa temps que reclamen mesures urgents, “contundents” i “continuades” per lluitar contra el que es consideren una plaga que els causa importants destrosses als camps –en alguns casos s'han arribat a perdre fins al cent per cent de les collites–. Des que es va decretar l'emergència cinegètica el 2014, els caçadors són els que tenen la principal responsabilitat de matar els senglars. Des de principis d'any, la delegació territorial de la Federació Catalana de Caça calcula que n'ha abatut uns 18.000 a les comarques gironines, uns 1.500 més que l'any passat. La majoria d'aquests animals els van matar les colles de caçadors de la demarcació de Girona però, a causa del decret d'emergència cinegètica, també es van autoritzar moltes batudes especials –fetes per caçadors i agents rurals–, entre les quals 42 van ser nocturnes.
Ara, però, el Departament d'Agricultura, i dins del pla estratègic del sector, està estudiant crear un cos d'agents rurals especialitzats en fauna salvatge per fer front a plagues com la del senglar. De moment, i segons va confirmar ahir la Generalitat, la creació d'aquest cos “està sobre la taula” però “encara no hi ha res”. Aquest nou cos podria estar en funcionament d'aquí a un any i s'estudia destinar-hi una dotació d'uns 90 efectius repartits per tot Catalunya en funció de les necessitats de cada territori.
La proliferació de senglars, no només té conseqüències als camps, sinó que també causa nombrosos accidents de trànsit. El 2016 hi va haver a les carreteres gironines més de 1.500 accidents provocats per aquests animals, i l'any anterior el nombre d'accidents havia estat de 594.
