Medi ambient

CARLES SALESA

DIRECTOR DEL CONSORCI PER AL TRACTAMENT DE RESIDUS SÒLIDS URBANS DEL MARESME

“Massa gent no és conscient del paper cabdal del reciclatge”

“Hem volgut fer el Recuwat més proper a les inquietuds i els problemes de les administracions”

“La comarca fa millor els deures que la mitjana de Catalunya i ha estat pionera”

COMPROMÍS AMBIENTAL
Carles Salesa és enginyer industrial i des de l'any 2000 està al capdavant del Consorci de Residus. Home crític amb les actuals polítiques mediambientals espanyoles, “és l'únic país europeu que regula l'energia d'esquenes al medi ambient”, defensa la bona feina que s'ha fet a la comarca. Salesa manté que el Maresme ha estat pionera en recollida selectiva, reclama que ho continuï sent i es mostra partidari de regular el pagament del servei en funció de l'ús. Pel director del consorci, el residu ja fa temps que ha deixat de ser un problema per esdevenir una oportunitat. “El màrqueting mediambiental com a eina de triomf empresarial funciona”, diu.
En general, per les administracions, les polítiques de reciclatge no són prioritàries
Arribar al 2020 al 50% del reciclatge quan ara ho fem en un 35% és complicat i força just

Amb l'èxit i el ressò del Congrés Internacional Recuwat encara fresc, Carles Salesa aprofundeix en el debat històric sobre el profit que es pot treure del material que llencem a les escombraries. Els residus deixen de ser un destorb per convertir-se en una oportunitat.

Quin ha estat el procés de creixement del Recuwat?
El Recuwat va néixer el 2011 per omplir un forat en el sector on no hi havia cap congrés sobre revaloració energètica. Ens va sorprendre el ressò obtingut i ens va animar a continuar amb una fórmula bianual que ens ha funcionat molt bé fins ara.
Quin objectiu s'ha buscat, en aquesta quarta edició?
L'hem volgut plantejat de nou a nivell de continguts i l'hem volgut fer més proper a les inquietuds i els problemes de les administracions. Per tant, hem fet una trobada molt més coral, més participativa, abraçant tot el cicle dels residus i convidant altres consorcis a formar part de l'organització. Entre tots donem servei a uns dos milions de persones i ens dóna una gran fortalesa a nivell de territori i d'administració. Ha estat un Recuwat més social, on encara tenim molt de recorregut per fer. Volem arribar al ciutadà, perquè sense la seva implicació no arribarem enlloc.
El Maresme fa els deures, en recollida?
Fa millor els deures que la mitjana de Catalunya i l'any 2015 va augmentar un 8%. Anem pel bon camí, perquè ja arribem al 42,66% de recollida selectiva. Ara bé, cal fer molta feina encara per assolir els objectius marcats per al 2020, a nivell europeu, d'assolir el 50% de reciclatge real, que no és el mateix.
Com?
No hem de confondre el material recollit de manera fraccionada amb el producte resultant després de fer-ne el triatge final. En aquest darrer punt queda encara molt recorregut per fer.
Amb el Maresme sencer, implicat en la recollida de les quatre grans fraccions, ara la pilota és a la teulada del ciutadà?
És una qüestió de complicitats, més que no pas de competències de cadascú. Des del consorci estem treballant en una primera campanya informativa de cara al 2017 a nivell comarcal amb la voluntat d'implicar més la gent en la recollida selectiva. Volem trencar en part aquesta imatge d'organisme només gestor i tractador i jugar un paper més ampli en tot el procés. Més de trenta anys d'experiència ens ho avalen.
En què falla, el ciutadà?
Crec que encara massa gent no és conscient del paper cabdal del reciclatge i que separar els residus és un acte important, imprescindible per l'equilibri mediambiental.
Molts ho vinculen al fet que ja es paga una taxa perquè es faci la recollida.
No parlem d'un aspecte purament econòmic. Si tu no fas la feina a casa i et preocupes que cada fracció vagi al seu lloc, condiciones que la feina de separar s'acabi fent en el destí final de la brossa i condiciones l'existència de la taxa.
I el paper de les administracions, és el correcte?
A nivell estatal, en general les polítiques de reciclatge no són prioritàries. Hi ha pocs alcaldes que siguin conscients que els residus són un problema, en la mesura que els recullen cada dia. El problema es veu només quan hi ha una vaga del sector!
El consorci ha de ser la veu de la consciència de l'Ajuntament i dels ciutadans?
Ha de traslladar al consistori la necessitat que doni importància de fer una recollida selectiva i que, per tant, ho transmeti al ciutadà. I, entre d'altres, posar fi a la llegenda urbana que totes les fraccions s'acaben ajuntant. Dono fe que és del tot fals. Fa setze anys que sóc aquí i no hi he vist mai cap camió que barregi les fraccions. El triatge es fa, i es fa per separat.
Després de vint anys de veure els contenidors de colors, què separem millor i què pitjor, al Maresme?
Dominem el paper i cartró i vidre perquè van ser els primers. Els envasos i la matèria orgànica se'ns resisteixen. En el primer cas potser perquè és problema del model, perquè recollim el producte, no el material, i la gent hi llença plàstic, que no és un envàs. Hauríem de fer un canvi de xip i fer el pas al material de metall i plàstic en general. Avui un 30% del que es llença als contenidors d'envasos no hi hauria d'anar i és considerat impropi.
L'última fracció que ha arribat ha estat l'orgànica.
I és el nostre gran cavall de batalla. Parlem d'una fracció que així com el vidre representa d'un 6% a un 7% de la bossa domiciliària estàndard, la fracció FORM pot arribar a ser-ne el 40%. Catalunya és l'única comunitat autònoma on és obligat per llei fer la recollida selectiva de l'orgànica. Venim d'una experiència diferent en què la qualitat de la fracció és important per donar-li un ús posterior. L'Estat està ple de plantes de reciclatge de matèria orgànica provinent de la resta barrejada que donava un compost de baixa qualitat. A nivell europeu no està ben vist i en aquest sentit anem un pas endavant i la FORM catalana es pot destinar al sector agrícola amb total garantia. Al Maresme tenim entre 9% i 10% d'impropis d'un 30% de recollida de la FORM. Podem i hem de millorar.
Les deixalleries són un bon aliat?
Sí, ens ajuden molt i considero que els ajuntaments haurien d'endurir les penalitzacions per abocaments al costat dels contenidors a la via pública d'objectes que s'han de dur a les deixalleries. Ja hi ha prou informació i fa anys que es coneix, per mantenir la laxitud en relació amb el comportament incívic.
El Maresme ha estat pioner a aplicar diferents models de recollida selectiva. Quin és el millor?
No hi ha un model que pugui funcionar a tots els municipis. Fins i tot quan parlem d'ajuntaments petits que fan el porta a porta no en trobem que l'apliquin a tot el terme municipal. El reservem per a àrees molt concretes, com el nucli antic. La tria d'un model va en funció de les característiques de cada població. És el gran debat, sobretot, en el cas del porta a porta, de si els límits són tècnics o polítics. A Mataró, per exemple, no veig que sigui possible a tota la ciutat. I cal recordar que és un model per a valents, perquè desgasta molt.
L'objectiu que el 2020 s'arribi a recollir el 50% de la brossa de manera selectiva es complirà?
El pla català estableix que d'aquí a quatre anys s'hauria d'arribar al 60% de recollida selectiva i al 55% de reciclatge real. Ara ho fem un 35% i és complicat i just, tot i que hi ha municipis que ja hi han arribat i fins i tot han superat el límit. L'important, en tot cas, és que hi hagi augment, perquè en l'àmbit català fa anys que estem estancats.
El reciclatge és un hàbit prou estès?
Resulta curiós perquè és un fet més habitual en els extrems d'edat. Els infants que n'han rebut formació a les escoles l'assumeixen sense problemes i la gent gran, acostumada a passar penúries en la seva joventut i a aprofitar el màxim, no els ha costat gens d'acostumar-s'hi. La franja d'edat intermèdia és la que menys reciclatge fa.
Sempre hi haurà residus que caldrà incinerar?
La normativa europea és clara: allò que no hem de fer és enterrar els residus i sempre hi haurà materials que no seran aprofitables. Sempre haurem de destinar part a les incineradores i no les hem de demonitzar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia