“Massa gent no és conscient del paper cabdal del reciclatge”

El Recuwat va néixer el 2011 per omplir un forat en el sector on no hi havia cap congrés sobre revaloració energètica. Ens va sorprendre el ressò obtingut i ens va animar a continuar amb una fórmula bianual que ens ha funcionat molt bé fins ara.

L'hem volgut plantejat de nou a nivell de continguts i l'hem volgut fer més proper a les inquietuds i els problemes de les administracions. Per tant, hem fet una trobada molt més coral, més participativa, abraçant tot el cicle dels residus i convidant altres consorcis a formar part de l'organització. Entre tots donem servei a uns dos milions de persones i ens dóna una gran fortalesa a nivell de territori i d'administració. Ha estat un Recuwat més social, on encara tenim molt de recorregut per fer. Volem arribar al ciutadà, perquè sense la seva implicació no arribarem enlloc.

Fa millor els deures que la mitjana de Catalunya i l'any 2015 va augmentar un 8%. Anem pel bon camí, perquè ja arribem al 42,66% de recollida selectiva. Ara bé, cal fer molta feina encara per assolir els objectius marcats per al 2020, a nivell europeu, d'assolir el 50% de reciclatge real, que no és el mateix.

No hem de confondre el material recollit de manera fraccionada amb el producte resultant després de fer-ne el triatge final. En aquest darrer punt queda encara molt recorregut per fer.

És una qüestió de complicitats, més que no pas de competències de cadascú. Des del consorci estem treballant en una primera campanya informativa de cara al 2017 a nivell comarcal amb la voluntat d'implicar més la gent en la recollida selectiva. Volem trencar en part aquesta imatge d'organisme només gestor i tractador i jugar un paper més ampli en tot el procés. Més de trenta anys d'experiència ens ho avalen.

Crec que encara massa gent no és conscient del paper cabdal del reciclatge i que separar els residus és un acte important, imprescindible per l'equilibri mediambiental.

No parlem d'un aspecte purament econòmic. Si tu no fas la feina a casa i et preocupes que cada fracció vagi al seu lloc, condiciones que la feina de separar s'acabi fent en el destí final de la brossa i condiciones l'existència de la taxa.

A nivell estatal, en general les polítiques de reciclatge no són prioritàries. Hi ha pocs alcaldes que siguin conscients que els residus són un problema, en la mesura que els recullen cada dia. El problema es veu només quan hi ha una vaga del sector!

Ha de traslladar al consistori la necessitat que doni importància de fer una recollida selectiva i que, per tant, ho transmeti al ciutadà. I, entre d'altres, posar fi a la llegenda urbana que totes les fraccions s'acaben ajuntant. Dono fe que és del tot fals. Fa setze anys que sóc aquí i no hi he vist mai cap camió que barregi les fraccions. El triatge es fa, i es fa per separat.

Dominem el paper i cartró i vidre perquè van ser els primers. Els envasos i la matèria orgànica se'ns resisteixen. En el primer cas potser perquè és problema del model, perquè recollim el producte, no el material, i la gent hi llença plàstic, que no és un envàs. Hauríem de fer un canvi de xip i fer el pas al material de metall i plàstic en general. Avui un 30% del que es llença als contenidors d'envasos no hi hauria d'anar i és considerat impropi.

I és el nostre gran cavall de batalla. Parlem d'una fracció que així com el vidre representa d'un 6% a un 7% de la bossa domiciliària estàndard, la fracció FORM pot arribar a ser-ne el 40%. Catalunya és l'única comunitat autònoma on és obligat per llei fer la recollida selectiva de l'orgànica. Venim d'una experiència diferent en què la qualitat de la fracció és important per donar-li un ús posterior. L'Estat està ple de plantes de reciclatge de matèria orgànica provinent de la resta barrejada que donava un compost de baixa qualitat. A nivell europeu no està ben vist i en aquest sentit anem un pas endavant i la FORM catalana es pot destinar al sector agrícola amb total garantia. Al Maresme tenim entre 9% i 10% d'impropis d'un 30% de recollida de la FORM. Podem i hem de millorar.

Sí, ens ajuden molt i considero que els ajuntaments haurien d'endurir les penalitzacions per abocaments al costat dels contenidors a la via pública d'objectes que s'han de dur a les deixalleries. Ja hi ha prou informació i fa anys que es coneix, per mantenir la laxitud en relació amb el comportament incívic.

No hi ha un model que pugui funcionar a tots els municipis. Fins i tot quan parlem d'ajuntaments petits que fan el porta a porta no en trobem que l'apliquin a tot el terme municipal. El reservem per a àrees molt concretes, com el nucli antic. La tria d'un model va en funció de les característiques de cada població. És el gran debat, sobretot, en el cas del porta a porta, de si els límits són tècnics o polítics. A Mataró, per exemple, no veig que sigui possible a tota la ciutat. I cal recordar que és un model per a valents, perquè desgasta molt.

El pla català estableix que d'aquí a quatre anys s'hauria d'arribar al 60% de recollida selectiva i al 55% de reciclatge real. Ara ho fem un 35% i és complicat i just, tot i que hi ha municipis que ja hi han arribat i fins i tot han superat el límit. L'important, en tot cas, és que hi hagi augment, perquè en l'àmbit català fa anys que estem estancats.

Resulta curiós perquè és un fet més habitual en els extrems d'edat. Els infants que n'han rebut formació a les escoles l'assumeixen sense problemes i la gent gran, acostumada a passar penúries en la seva joventut i a aprofitar el màxim, no els ha costat gens d'acostumar-s'hi. La franja d'edat intermèdia és la que menys reciclatge fa.

La normativa europea és clara: allò que no hem de fer és enterrar els residus i sempre hi haurà materials que no seran aprofitables. Sempre haurem de destinar part a les incineradores i no les hem de demonitzar.