fira de reciclatge
Objectiu: reciclar més i millor
Dotze ciutats d'arreu del món i exemplars en el reciclatge de residus exposen els seus casos a empreses i municipis reunits a Girona en el fòrum internacional
A San Francisco, els habitants paguen més si generen més residus
Reciclar més, obtenir millors resultats que s'ajustin a la normativa europea del 60% el 2020 o la sobrepassin, ser més sostenibles, economia circular, canvi climàtic, recursos versus residus, fraccions i porta a porat... Aquests són alguns dels conceptes que des d'ahir i fins dimecres es repeteixen en el Fòrum Internacional de Gestió de Residus Municipals que se celebra al Palau de Fires de Girona i que reuneix 400 assistents procedents d'administracions i d'empreses d'arreu del territori català, estatal i, fins i tot, Andorra. El seu objectiu, intercanviar experiències en aquest àmbit entre tots els assistents i, sobretot, difondre experiències d'èxit d'arreu del planeta. Per això, s'han triat dotze ciutats de diferent dimensió perquè expliquin el seu cas. Ahir va ser el cas de San Francisco (Estats Units), Ljubljana (Eslovènia), Imola (Itàlia) i Milà (Itàlia).
Pagament
L'ajudant de direcció de Medi Ambient de San Francisco, Soko Made, va assegurar que arribar a cotes de fins al 80% de recollida selectiva d'escombraries és assumible. Segons Made, en aquesta ciutat californiana de 820.000 habitants, utilitzen un sistema que consisteix en el pagament de taxes en funció de la freqüència i de la mida dels residus, i el sistema de recollida és de només tres fraccions: orgànica, resta i reciclables. “L'objectiu és arribar a zero residus el 2020.”
Un altre cas d'èxit és el de Ljubljana, on la recollida selectiva arriba al 65%. Janko Kramzar, director de Snaga, l'empresa pública que s'ocupa de la recollida i de la gestió dels residus, va insistir que aquest esforç s'ha basat només en dos punts: “un bon sistema” de gestió d'escombraries i “una bona comunicació” amb els ciutadans. A Ljubljana els percentatges de reciclatge han passat en quinze anys del 10% al 65%. Això va ser sobretot possible per un sistema d'incentius en forma de retorn de taxes “per als qui reciclaven millor”. Segons Kramzar, el pròxim pas serà introduir inspeccions que derivaran en advertències quan sigui el cas.
Porta a porta
La recollida porta a porta també és clau en l'ascens experimentat, amb quatre galledes a cada llar, de manera que “ningú té excusa per no contribuir”. No obstant això, va reconèixer que una de les coses en què estaven treballant era aconseguir que la gent guardés els contenidors a casa seva i no els deixés al carrer.
El porta a porta també és utilitzat a Milà, on es recullen les escombraries porta a porta als seus 1,5 milions d'habitants i la recollida selectiva arriba al 54%. La seva representant, Cristina Fusco, ha assegurat que es pretén arribar al 79% el 2020. El sistema s'estructura a partir d'una tarifa diferent per a l'usuari domèstic i per a les empreses i l'evolució ha estat considerable, ja que s'ha passat d'un 5% el 2012 al 54% actual.
També a Itàlia, a la ciutat d'Imola, amb innovacions com ara la implantació de contenidors amb control d'accés i limitadors de volum, s'ha arribat a l'objectiu del 79% de recollida selectiva. Aquesta població va introduir les primeres mesures el 1986 i va passar d'un 12% a un 27% el 2000, va explicar Giovanni Sandei.
LES DATES
Inauguració tardana
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, va inaugurar ahir a primera hora de la tarda el fòrum que se celebra a Girona. “Avui és un dia trist per a Catalunya i per a la nostra democràcia”, va dir Rull, en anglès, a l'inici de la seva intervenció davant els 400 assistents, entre els quals hi havia representants d'aquestes ciutats estrangeres convidades. Rull va explicar així –i després també l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas– que si la inauguració de la jornada s'havia de fer a la inusual hora de quarts de tres de la tarda, quan el fòrum estava en marxa des de les nou del matí, responia al fet que molts d'ells havien anat a acompanyar el president Mas a l'inici del seu judici.
Rull i Madrenas van destacar tot seguit la importància d'aquest fòrum i el fet que es faci a Girona. El conseller de Territori i Sostenibilitat va insistir que ara ja no s'ha de parlar de residus sinó de recursos, perquè “l'economia circular” no és només una “obligació”, sinó que també és rendible econòmicament.
