De nutrient a contaminant

La vida depèn, entre altres coses, de la proporció de nitrogen i fòsfor que hi ha al medi. Generalment, la presència de nitrogen és més alta i les espècies han evolucionat per viure en aquestes condicions. Però si aquesta proporció s'altera, els organismes veuen minvada la seva capacitat de creixement i es posen en perill les seves funcions vitals. Un estudi publicat a la revista Ecology Letters, en el qual han col·laborat Josep Peñuelas, investigador del CSIC al Creaf, i Jordi Sardans, investigador del Creaf, ha analitzat la proporció de nitrogen i fòsfor en diferents ecosistemes d'aigua dolça de tot el món. I els resultats han estat alarmants, perquè els investigadors han constatat que aquesta proporció necessària per a la vida s'està alterant en les conques fluvials on l'activitat humana és més intensa i on hi ha més població. “Si un riu o un llac estan en bon estat, el més habitual és que trobem força més nitrogen que fòsfor, de manera que, si les algues i les plantes aquàtiques no creixen més, és sobretot per manca de fòsfor”, explica Peñuelas.

El problema és que l'abocament continu de detergents, pesticides, fertilitzants i aigües residuals urbanes i industrials a moltes conques fluvials del món hi està afegint quantitats desorbitades de fòsfor, que s'està acumulant molt més ràpidament que el nitrogen (i que altres elements, com ara el potassi).

Aquesta desproporció ha motivat que el fòsfor hagi passat en alguns ecosistemes de ser un nutrient desitjable a ser un contaminant, especialment en les regions urbanes més densament poblades i en les àrees amb una agricultura intensiva.

Jordi Sardans explica que les algues tenen als seus teixits set vegades més nitrogen que fòsfor, i que aquesta proporció augmenta quinze vegades més en les plantes terrestres. “La major part dels sòls i roques contenen baixes quantitats de fòsfor, un element que, a més, és molt poc soluble a l'aigua. Per això les espècies d'aigües continentals s'han adaptat per acumular fòsfor i reciclar-lo eficientment”, diu Sardans. El problema és que ara, amb la contaminació dels rius i llacs, aquestes espècies estan trobant enormes quantitats de fòsfor al seu abast i n'acumulen molt més del que necessitarien. Segons les anàlisis de les dades disponibles dels últims trenta o quaranta anys, aquesta situació s'agreuja a mesura que hi ha més activitat humana i més densitat de població a prop de les conques fluvials, una realitat que és especialment greu a països com ara la Xina.