Medi ambient
La pluja intervé en el nombre de bolets, no en la seva diversitat
Un estudi en què ha col·laborat la Universitat de Lleida certifica que l’abundància i la varietat de bolets depenen de processos ecològics diferents
La producció de bolets als ecosistemes mediterranis depèn sobretot de les variacions climàtiques, mentre que la diversitat està més relacionada amb la zona on creixen. L’abundància i la varietat depenen, doncs, de processos ecològics diferents. Així ho revela una recerca de la Universitat de Lleida (UdL) i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya publicada recentment en la prestigiosa publicació en línia internacional Nature Scientific Reports. El factor més determinant, segons el mateix estudi realitzat durant vuit anys consecutius, són les pluges registrades entre finals d’estiu i principis de la tardor. L’altitud, en canvi, no és determinant com en altres regions, segons asseguren des de la universitat lleidatana.
Els investigadors de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària (Etsea) de la UdL, encapçalats per Josu G. Alday, consideren clau la comprensió de les variabilitats espaciotemporals i els factors ambientals que les generen, “amb vista a planificar el futur maneig sostenible de la producció de fongs silvestres, sobretot tenint en compte l’escalfament global”. Aquest recurs forestal, recorden, és també una indústria estacional que influeix en els sectors turístics i de transformació, i que genera un important impacte econòmic, segons informa la UdL.
El seu treball de camp s’ha centrat en diferents parcel·les experimentals amb pins silvestres, situades entre 684 i 1.616 metres d’altitud. Això els ha permès analitzar zones tan diferents entre si com ara el Pirineu català i el paratge natural d’interès nacional de Poblet, a Tarragona. Entre el 2007 i el 2014 van recollir uns 41.600 bolets de 580 espècies de fongs pertanyents a 51 famílies diferents. Han estudiat tant fongs sapròfits –que inclouen espècies com ara el xampinyó silvestre (Agaricus campestris) i el pollancró (Cyclocybe cylindracea)– com ectomicorizes o simbiòtics –entre els quals hi ha el rovelló (Lactarius sanglifuus) i el cep (Boletus edulis).
Les conclusions assenyalen que la biomassa de bolets (quantitat) depèn principalment de les variacions interanuals del clima, mentre que la riquesa (varietat) es veu condicionada per l’escala espacial; és a dir, la parcel·la i la localitat. El factor més influent són les pluges “com a recurs limitant que controla la producció i la diversitat de bolets a les regions mediterrànies”. “La incorporació d’aquestes escales de variació podria millorar els models actuals de producció de bolets i ajudar a plantejar plans de gestió”, diuen.