Medi ambient
Augmenten la vigilància de l’os Goiat per la seva agressivitat
Els reiterats atacs sobre ramats obliguen a seguir-li de prop els moviments per poder reaccionar
El mascle va ser reintroduït fa un any amb l’objectiu que es reproduís, però s’ha mostrat desidiós
Una incògnita és per què no han servit els paranys dissuasius
El van batejar amb el nom de Goiat perquè aquest és el terme que a la Ribagorça s’empra per anomenar els éssers jovenívols i arrauxats. I Goiat, l’exemplar mascle d’os bru que fa un any va ser alliberat al Pallars, no en desmereix el nom, ja que fa ostentació d’un comportament impulsiu i eixelebrat, propi d’un adolescent amb les hormones esvalotades i la fam desfermada.
Tècnics del Conselh Generau d’Aran i la Generalitat han acordat fer un seguiment més intensiu a l’os després de la successió d’atacs a bestiar que ha protagonitzat des que es va despertar de la hibernació. El síndic d’Aran, Carlos Barrera, va demanar una reunió urgent per avaluar la conducta impetuosa de Goiat i per analitzar si representa una amenaça seriosa per a l’entorn. La Generalitat manté que l’os no ha mostrat cap “comportament anòmal” i els tècnics del Departament de Polítiques Ambientals insisteixen que els atacs a ramats entren dins la normalitat.
Aquesta normalitat consisteix en el fet que, segons els càlculs del Conselh Generau d’Aran, durant l’últim mes Goiat ha devorat una quinzena d’ovelles, dues eugues adultes i un poltre. A més, també ha atacat dos ruscs d’abelles. Mitjançant el localitzador de GPS que porta instal·lat l’os, han constatat la seva presència en els llocs on s’han produït els atacs. El Conselh Generau no comptabilitza els danys que hagi pogut provocar durant les seves incursions en el territori de l’Estat francès, però assumeix que n’ha pogut causar.
Seguint els seus moviments de manera més minuciosa, l’objectiu és intentar entendre les pautes de comportament de Goiat i valorar la freqüència i circumstàncies dels atacs. Una de les incògnites és per què no han servit els elements dissuasius com ara els corrals i els pastors elèctrics.
També caldrà avaluar els resultats del projecte d’agrupament de ramats per evitar atacs de l’os. Aquest estiu s’ha passat de cinc a sis ramats ja que, unint ramats de diferents pagesos a la muntanya vigilats per un pastor durant tot l’estiu, es fa la feina dels ramaders més eficaç i més segura.
Unió de Pagesos s’ha mostrat contrari a la reintroducció al Pirineu de grans carnívors com l’os o el llop. El sindicat considera que els atacs de l’os als ramats de muntanya evidencien que avui en dia no és compatible la seva protecció amb les activitats productives de les comarques de muntanya, ni tan sols, fent canvis en la gestió de l’explotació.
Un nouvingut rebut a contracor
M.R.C
L’os bru (Ursus arctos) és una espècie emblemàtica dels Pirineus, de gran càrrega simbòlica, que es va extingir de Catalunya i els Pirineus centrals i orientals cap a final dels anys vuitanta. L’os bru és el mamífer més gran dels Pirineus. El pes dels mascles oscil·la entre 150 i 230 quilos (tot i que la majoria no passen dels 200), i el de les femelles, entre 80 i 150 quilos. Els ossos són omnívors, encara que entre el 70% i el 80% de la seva dieta és de fracció vegetal, com fruits, llavors, fruits secs, arrels i vegetació herbàcia.
Reintroducció
Goiat va ser alliberat el 6 de juny del 2016 al Parc Natural de l’Alt Pirineu a Isil (Lleida). L’os provenia d’Eslovènia, pesava 205 quilos, tenia nou anys i l’havien dut amb un únic objectiu: que s’aparellés i eliminés el problema de consanguinitat de la població d’ossos del Pirineu.
Dormilec
Pyros (un os que ara té 28 anys i que va ser introduït el 1996) és el pare, avi i besavi de la majoria dels ossos que es calcula que hi ha a la zona. Goiat va ser alliberat amb un collaret transmissor que permet saber quina és la seva localització en cada moment. Fa un any que és al Pirineu, però lluny de mostrar una intensa activitat reproductora, ha gastat més de tres mesos dormint –del 28 de novembre del 2016 al 16 de març del 2017-–. El Conselh Generau d’Aran lamenta que, a més, Goiat mostra un comportament molt agressiu.
Indemnitzacions
La Val d’Aran ha mostrat un unànime sentiment de crítica per la reintroducció de l’os. La Generalitat abona compensacions per als atacs, però la solució no convenç els afectats. L’any passat la colònia d’ossos va fer 33 atacs i la Generalitat va pagar 9.300 euros en indemnitzacions.
