Medi ambient
El CEAB de Blanes reclama “visió conjunta” per al riu Tordera
Rafael Sardà, el cap del Centre d’Estudis Avançats, veu en el recent acord sobre el riu Ter un bon model
El doctor en ecologia marina i investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) Rafael Sardà considera que la preservació del riu Tordera, als límits de les demarcacions de Girona i Barcelona, demana “una visió conjunta, territorial”. Sardà recorda que el camí s’ha començat a marcar amb una taula de treball, que va reunir-se per primer cop el 8 de juny a Malgrat de Mar.
Sardà és el cap del grup de recerca de sistemes socioecològics en ambients marins i costaners (CEAB) i coneixedor a fons de l’evolució del riu. Forma part de la comissió d’experts –l’esmentada taula de treball– que redactarà abans de final d’any un pla per frenar l’erosió del delta.
Llicenciat en ciències biològiques, Sardà recorda que Blanes ha tingut en la platja “l’actiu més important” des de fa molts anys, primer amb l’indústria i des de fa més de mig segle amb el turisme. Hi afegeix que l’estat de la platja, en constant regressió, està lligat al cabal del riu Tordera, que neix al poble de Montseny (Vallès Oriental) i que té un recorregut de 200 quilòmetres.
Sardà valora que dos elements que havien causat dany al riu, com ara l’antiga extracció d’àrids per al sector de la construcció, i la platja, com ara la col·locació d’una escullera –“que feien desancorar la platja”, diu– ja s’han deixat de fer. Per això, cal que no tothom “vagi a la seva” i tenir “una visió conjunta”.
El CEAB, que depèn del Centro Superior d’Investigaciones Científicas (CSIC) de l’Estat, i l’Arxiu Municipal de Blanes han organitzat una exposició, oberta fins dissabte a la sala María Luisa García-Tornel i Casa Oms. La platja de Blanes i el delta de la Tordera: passat, present i futur permet comprovar l’evolució de la platja de Blanes (des de la roca de sa Palomera fins a la desembocadura del riu Tordera) i del mateix riu.
Un referent
Sardà assenyala que el recent acord sobre el riu Ter és un model a seguir. “La retirada d’aigua del cabal [per transvasar] és fer-li minvar les funcions ecològiques. Per això hi ha d’haver una consens i una visió territorial”, afirma. El 2 d’agost la Taula del Ter, incloent-hi la Generalitat, va concretar un acord treballat durant vuit mesos per reduir el transvasament d’aigua del Ter cap a l’àrea metropolitana de manera progressiva.
