Pantans eixuts en la tardor més seca dels últims deu anys
Els pantans de Sau, la Baells i la Llosa del Cavall, afectats per una temporada sense pluges, se situen entre un 44% i un 54% de capacitat
No es registraven uns nivells tan baixos en aquesta època des del novembre del 2007
Només se’n salva Sant Ponç. La sequera d’aquesta segona meitat del 2017 està passant factura a la majoria de pantans de la Catalunya Central, i només manté xifres estables l’embassament solsoní, que s’acosta al 88% de la seva capacitat. En canvi, la Baells, Sau i la Llosa del Cavall estan pagant les conseqüències d’una de les tardors més seques d’aquest segle i se situen entre un 43% i un 54%, segons dades facilitades per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a aquest diari.
El pantà de la Baells és el més ple dels buits, amb un 53,8% de la seva capacitat, però ha vist com el seu nivell d’aigua baixava del 90% fins als números actuals en menys de mig any. L’embassament berguedà no passava una tardor tan crítica des de l’any 2007, quan s’hi va registrar un insòlit 30,9%, després d’una de les èpoques més seques de les darreres dècades.
L’evolució de la Baells és similar a la de Sau i la Llosa del Cavall. El pantà osonenc està al 44,7%, més de 40 punts percentuals menys que a principis d’estiu (76%). L’estat actual de Sau és similar al que presentava fa cinc anys per aquesta època (49%) i encara força per sobre de la terrible tardor del 2007, quan va quedar sota mínims, al 27%.
A Sant Llorenç de Morunys, l’embassament de la Llosa del Cavall és el que està més buit de la demarcació: és a un 43,6%. La tendència, però, sempre ha estat aquesta. El pantà del nord del Solsonès, com el de Sant Ponç, és petit i, per tant, és fàcil que hi pugi el nivell però també que baixi ràpidament en època de sequera. Fa deu anys, la Llosa no arribava ni al 25% de la seva capacitat, en la tardor més crítica que es recorda fins ara.
Plaga de musclo zebrat
La sequera d’aquests darrers mesos ha fet augmentar la població de musclo zebrat, que des de fa temps viu al pantà. La plaga s’ha fet més visible a mesura que el nivell de l’aigua ha anat baixant fins a deixar zones absolutament eixutes.
El musclo zebrat és un mol·lusc d’aigua dolça que es dispersa amb facilitat i esdevé plaga. Amb orígens al mar Caspi, se n’han anat trobant espècies en diferents punts de l’hemisferi nord del planeta. Més enllà dels problemes en l’ecosistema que pot provocar una plaga com la que hi ha a la Baells, el musclo zebrat pot causar danys en infraestructures hidràuliques. Una de les principals problemàtiques que provoquen les plagues de musclo zebrat és que les colònies poden obstruir conductes d’aigua i fins i tot poden malmetre segons quins metalls.
