Medi ambient

Medi Ambient

Contaminació lumínica

Preservar la foscor

La serra del Montsec i el municipi de Saldes són els dos únics espais del país amb cels nocturns protegits per la seva qualitat

La Generalitat treballa en projectes de protecció també als parcs naturals del Montsant, d’Aigüestortes i del cap de Creus, i als espais d’interès natural (EIN) de la serra de Prades i de l’Alta Garrotxa, així com al municipi de Mont-ral

Qui no ha agafat el cotxe alguna vegada i ha fugit de les zones urbanes buscant la foscor que fa falta per gaudir d’una nit estrellada? Aquests cels foscos, apartats de la contaminació lumínica de les ciutats, són els que el Departament de Territori i Sostenibilitat treballa per preservar. Per ara, la serra del Montsec i el municipi de Saldes, al Berguedà, són els dos únics espais de Catalunya que tenen els medis nocturns preservats. Però la conselleria treballa per fer extensiva aquesta protecció a altres espais del país. De fet, les últimes mesures preses per la Generalitat indiquen que gran part del Pirineu i del Prepirineu de Lleida reuneix les condicions per crear una gran zona de protecció del medi nocturn. De moment, però, els projectes més avançats són els que es promouen als parcs naturals del Montsant, d’Aigüestortes i l’estany de Sant Maurici i del cap de Creus, i als espais d’interès natural (EIN) de la serra de Prades i de l’Alta Garrotxa, així com al municipi de Mont-ral. Segons fonts de la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, al Montsant es podria tenir enllestit aquest mateix any.

La protecció dels cels nocturns que promou la Generalitat neix de la llei 6/2001 del Parlament de Catalunya, coneguda com a llei de contaminació lumínica, i del decret 190/2015, que desplega la llei. Aquesta normativa preveu la creació de punts de referència lumínics i espais amb un cel nocturn de qualitat. Són zones d’especial protecció que han de complir uns requisits mínims pel que fa a la qualitat de la foscor del cel. El mínim és que es pugui veure la Via Làctia. A més, aquests espais s’hauran de comprometre a protegir el cel nocturn. Entre les mesures que es demanen, hi ha que l’enllumenat de la zona provoqui la mínima contaminació lumínica possible, és a dir, que siguin fanals que enfoquin a terra i que emetin una llum de color ambre.

El primer espai on es va protegir el cel nocturn va ser el Montsec, que el 2013 va ser considerat un punt de referència lumínic. L’excepcional foscor del cel en aquesta zona li ha valgut, a més, la distinció –el mateix any– de Reserva Starlight i Destinació Turística Starlight, que atorga la Unesco i que el Parc Nacional d’Aigüestortes també demanarà. Segons explica el director científic del Parc Astronòmic del Montsec, Salvador Ribas, en aquesta àrea del país concorren diverses condicions que fan que sigui un lloc idoni per a l’observació astronòmica. “La baixa contaminació lumínica, la poca població, el fet que estiguem allunyats de grans ciutats i que l’entorn tingui un enllumenat respectuós amb el cel fan que puguis trobar un racó molt poc contaminat. A més, s’hi ajunta que plou poc i que no hi ha una humitat gaire elevada, i això hi ajuda”, explica. Ribas assegura que el fet de ser considerats cel Starlight –una certificació que els acaben de renovar– “ha ajudat a aconseguir projectes de recerca i de divulgació” que, si no, no haurien pogut obtenir. A més, ha atret una gran quantitat de turistes, sobretot catalans. El 2017 el registre va arribar a les 33.000 persones, que deixen un impacte econòmic a la zona d’entre 1,5 i 2 milions d’euros l’any.

En el cas de Saldes, fa un any que la Generalitat li va atorgar el reconeixement com a espai amb un cel nocturn de qualitat, i el municipi ha reduït la contaminació lumínica amb la substitució d’un 60% de l’enllumenat públic per un de més respectuós amb el medi. A més, com explica l’alcalde del municipi, Moisès Masanas, el consistori ha demanat que tot el terme municipal esdevingui zona de protecció màxima. “Fins ara tenim dues zones catalogades, però la intenció és que s’ampliï a tot el municipi”, assegura. Masanas també avança que estan treballant per instal·lar un centre d’observació astronòmica a l’antiga casa forestal i que l’equipament podria estar enllestit aquest mateix estiu. L’alcalde creu que la distinció com a espai amb un cel nocturn de qualitat els ha posat “al mapa” i afirma que continuaran treballant amb altres projectes mediambientals com ara la biomassa i l’energia verda.

Fonts de la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic indiquen que les mesures contra la contaminació lumínica “no només afavoreixen l’observació astronòmica, sinó que també beneficien l’ecosistema nocturn. Hi ha fauna que necessita nocturnitat total per viure, alimentar-se i migrar. És el cas dels ratpenats, les cuques de llum, les papallones i les guineus”, afirmen.

El mapa lumínic català, en tràmit
El Departament de Territori i Sostenibilitat té pendent d’aprovar el nou mapa de protecció contra la contaminació lumínica. Aquest mapa es va presentar el 2016 i permet conèixer i comparar la qualitat de la foscor del cel en diversos indrets del país. Destaca el Montsec, amb una qualitat excepcional, però també tenen una qualitat alta el Montsant, l’Alt Pirineu, els Ports i l’Albera, mentre que el parc de Collserola i el de Montserrat, per la proximitat amb Barcelona, tenen menys qualitat, per exemple.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El gran duc, en perill segons un estudi fet durant 20 anys

cASTELL D’ARO

Denuncien un greuge de l’ACA amb Girona de tres milions

girona
transports

L’ATM avala el pla per unir els tramvies per la Diagonal

Canvis en el Consorci de l’Alta Garrotxa

Olot

La unió del tramvia de Barcelona, més a prop

Barcelona

Intercepten furtius amb corall vermell al cap de Creus

GIRONA

Una festa en una terrassa fa revifar la polèmica sobre els pisos turístics a Girona

girona

L’Ajuntament de Riells diu que ha de pagar 2,1 milions per un cas d’especulació

riells i viabrea

Amplien la sala de fitnes de la piscina coberta de Salt

Salt