Medi ambient

La Pletera, tal com era

El projecte Life Pletera ha recuperat a l’Estartit una zona de maresma que havia estat a punt de ser urbanitzada durant els anys noranta. És una actuació pionera de renaturalització d’un litoral molt castigat per la pressió urbanística

Uns terrenys que inicialment eren urbanitzables i on s’havien de construir sis illes de cases s’han acabat convertint en reserva natural
S’ha retirat tota la runa que va cobrir llacunes i maresmes i s’ha eliminat un passeig marítim de més d’un quilòmetre de llarg
Es busca revalorar el territori i aconseguir l’equilibri entre la seva preservació i l’ús públic

Acostumats a veure la línia de la costa catalana com un espai continu urbanitzat, trobar indrets que s’hagin pogut salvar de la voracitat turística és un luxe. I si aquests espais s’han pogut recuperar i salvaguardar d’una urbanització que semblava inevitable fa tan sols dues dècades, aquest luxe es converteix en un petit miracle.

Això és precisament el que ha passat a la maresma de la Pletera, a l’Estartit, al cor de la Costa Brava, amb un projecte innovador de desurbanització i renaturalització que ha tingut el suport de la Unió Europea, a traves del programa Life. La Pletera és una zona al marge esquerre de la desembocadura del riu Ter, al terme de Torroella de Montgrí. A finals dels anys vuitanta s’hi va planificar una urbanització de cases a primera línia de mar. Sí, heu llegit bé, s’hi va començar a construir fa relativament poc, no estem parlant de la febre constructora del franquisme i dels primers anys de la transició. Per sort, la crisi econòmica posterior als Jocs Olímpics del 1992 va aturar la promoció, i a la llarga això ha permès recuperar l’espai tal com era abans de la invasió del totxo.

Però tornem a l’inici. En el Pla Parcial La Pletera aprovat el març de 1978, sota les directrius del Pla General del 1967, es preveia una ocupació del 97% del sòl, amb una capacitat per a 12.700 habitants sota un model mastodòntic de “ciutat jardí extensiu”. Amb l’arribada dels ajuntaments democràtics l’any 1979, una de les primeres actuacions va ser revisar el Pla General, que va ser aprovat definitivament l’any 1983. A la Pletera es reduïa la superfície urbanitzable: s’edificarien solament set illes on hi cabrien 655 habitatges unifamiliars, juntament amb equipaments i zones verdes i que donarien cabuda a unes 3.000 persones aproximadament.

800 tones de runa cada dia

Per poder fer aquella urbanització, el 1986 van començar les obres de rebliment i dessecació de l’espai, amb l’abocament de 800 tones de runes diàries. Per lògica, la urbanització prevista no podia estar situada en una zona que queda inundada quan hi ha temporal, de manera que es va haver d’aixecar tot el terreny. La maresma existent va quedar soterrada, es van fer carrers, serveis, esculleres i un passeig amb rotondes i columnes que ara ens semblarien força vulgars. L’empresa promotora era Kepro Costa Brava SA. Formava part d’una multinacional que també es va encarregar de la construcció del centre comercial de Diagonal Mar, a Barcelona, i que s’ha relacionat amb operacions de blanqueig de diners per part de Jordi Pujol Ferrusola.

En qualsevol cas, un cop feta la primera illa de cases es va veure que el negoci no funcionava, va costar vendre-les –el preu exorbitant que es demanava inicialment no corresponia a la valoració real dels habitatges– i només es va acabar consolidant aquella primera illa. I amb el projecte aturat va passar el millor que podia passar. D’una banda hi va haver un canvi de mentalitat per part dels responsables municipals, que van veure que s’havia de revalorar aquesta zona. I de l’altra la Direcció General de Costes del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, va decidir, el 1998, fer retrocedir la línia de domini públic maritimoterrestre pel darrere de la zona urbanitzable, aprofitant que es tracta d’una zona de maresma i que els espais d’aquestes característiques s’han de protegir segons la Llei de Costes del 1988. Com era previsible, tot plegat va acabar als jutjats, amb Kepro demanant una indemnització milionària, que finalment el Tribunal Suprem va desestimar.

“Va ser molt important la nova visió dels responsables municipals. Van veure la necessitat de potenciar un nou tipus de turisme, que a Torroella té la base en l’oferta cultural, i que a l’Estartit es pot centrar més en valors relacionats amb la natura”, explica Xavier Quintana, responsable de la Càtedra d’Ecosistemes Litorals de la Universitat de Girona i director científic del projecte Life Pletera.

La modificació de la línia de la costa, justificada per la importància de mantenir maresmes i aiguamolls, va fer que els terrenys urbanitzables deixessin de ser-ho i la Pletera es va incloure al Pla d’Espais d’Interès Natural. Posteriorment, el 2006, van passar a formar part de la Xarxa Natura 2000, que és la xarxa d’espais naturals europeus. A més, el 2010 la Generalitat va declarar Parc Natural la zona del Montgrí, les Medes i el Baix Ter, i la Pletera –que es troba inclosa en la zona d’aiguamolls del Baix Ter– ha quedat finalment reconeguda amb un nivell de protecció de Reserva Natural Parcial.

En aquest context, el 2014 es va posar en marxa el projecte Life Pletera, amb un pressupost de 2,5 milions d’euros. L’objectiu era pioner: desurbanitzar el litoral i poder recuperar l’ecosistema que tenia un gran valor i que havia quedat soterrat el 1987 sota dos metres i mig de runes. Les excavadores van rebaixar el terreny per tornar-lo al seu nivell natural, es van crear llacunes –algunes de les quals mantenen la forma arrodonida dels llocs on abans hi havia les rotondes del passeig– i la natura va fent la seva feina, amb temporals que van omplint aquestes llacunes. També es va facilitar la revegetació de la maresma i es va preveure planter de reforç de les espècies que normalment viuen en indrets on hi ha molta salinitat per si, un cop enretirada tota la runa, el sòl resultava no ser prou adequat. “Anem a bon ritme, només cal deixar que la natura segueixi el seu curs”, explica Quintana. Ara que han passat gairebé quatre anys de l’inici del projecte de renaturalització ja hi ha una part molt important de l’espai que ha recuperat la seva fesomia original.

Queden pendents algunes últimes feines, com retirar la línia elèctrica que travessa l’espai i que es desplaçarà cap a l’interior, fora de la zona protegida. “Confiem que tot estigui llest el mes de juny, però estem pendents de fer proves, ja que no es pot eliminar la línia vella fins que no estigui llesta l’alternativa, la que anirà soterrada”, explica Àgata Colomer, coordinadora del projecte Life Pletera. Aquesta actuació, amb un pressupost de 252.000 euros, no estava prevista inicialment però ha estat possible gràcies als estalvis aconseguits durant la desurbanització i la creació de les llacunes. Serà un valor afegit: traient les torres elèctriques millorarà el paisatge i també s’evitaran accidents amb les aus que un cop consolidat aquest espai indubtablement tindran una major presència.

I mentre les salicòrnies, els joncs, el margall, el donzell marí, el salat o la cirialera ocupen les antigues parcel·les, es van dissenyant els itineraris que permetran als visitants gaudir de la Pletera sense posar en risc la seva riquesa natural. Així, una de tres casetes dels transformadors elèctrics que hi ha a la zona es convertirà en un mirador. Els accessos es limitaran i el carrer asfaltat que queda a la maresma s’eliminarà. Es convertirà en camí de terra i el més probable és que es deixi elevat, ja que d’aquesta manera serà més difícil que els visitants surtin del traçat previst. “Al final s’haurà d’aconseguir l’equilibri entre l’ús públic i la conservació”, resumeixen Quintana i Colomer. Tot un repte.

Eliminar les barreres físiques

La Pletera s’havia convertit en un espai degradat, on hi havia vegetació de maresma però limitada per les barreres físiques de la urbanització. Les obres de renaturalització han permès  desmantellar aquestes barreres, començant pel passeig marítim. Les llacunes naturals s’han anat formant després que es rebaixés el terreny. Més informació sobre el projecte: lifepletera.com



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
FRANCESC CANALIES
DIRECTOR DE CONSORCI DEL MEDI AMBIENT I SALUT PÚBLICA SIGMA

“Les llavors antigues guarden la memòria de la seva adaptació”

olot

Reformen l’interior de l’ajuntament de Sant Climent Sescebes

SANT CLIMENT SESCEBES

Reparen els degoters del pavelló poliesportiu de l’Escala

L’ESCALA

Vinyes ben altes i varietats antigues contra la sequera

PORRERA

Salt aprova dues noves obres d’asfaltatge

salt

Barcelona inicia la urbanització de l’entorn de la Sagrera

Barcelona

Pla de xoc per rehabilitar façanes, a Olot

Olot

L’Ajuntament de la Vall de Bianya vol un accés ràpid al Ripollès per Capsec

La Vall de Bianya

El Parc Natural remodela els miradors del volcà Croscat

Olot