Per un acord social de l’aigua

Ahir, coincidint amb el Dia Mundial de l’Aigua, els moviments socials que treballen i lluiten en els diversos fronts i conflictes de l’aigua es van comprometre a treballar units en pro d’un acord social de l’aigua que faci front als reptes del canvi climàtic i que respongui als compromisos de desenvolupament sostenible. Sens dubte, una bona notícia, a la qual En Comú Podem vol donar suport. La feina ve de lluny, però es va començar a concretar fa un mes a Saragossa en una trobada en què van convergir, d’una banda, els moviments que des de fa 20 anys defensen la recuperació de rius, aiguamolls i aqüífers, en sintonia amb la Directiva Marc de l’Aigua europea; de l’altra, un seguit de col·lectius sorgits en l’última dècada en defensa de l’aigua pública, davant les pressions mercantilitzadores dels serveis d’aigua i sanejament. En l’aposta per una nova cultura de l’aigua, els dos fronts de mobilització social han trobat una sintonia poc freqüent a escala internacional. La superació del conflicte entre grups ecologistes, mediambientalistes i antitransvasistes, per una banda, i forces sindicals, associacions veïnals i de consumidors, per l’altra, ja és una primera fita encomiable. La superació de la falsa contradicció entre desenvolupament i sostenibilitat deixa enrere els recels entre els uns i els altres, i la confluència socioambiental a l’entorn de l’aigua s’obre camí davant dels reptes que imposa el canvi climàtic. El proper pas, que ja s’està gestant, és la incorporació dels sectors rural, agrari i ramader, usuaris del recurs hídric i molt interessats a fer realitat els principis de sostenibilitat i eficàcia. El fet és que tots convergim en la idea que l’aigua és un bé escàs i que, resistint a les pressions dels mercats, cal fer tots els possibles per preservar-la i fer-ne un bon ús.

És innegable que el canvi climàtic genera riscos creixents de sequera i d’inundació. Alhora, estudis científics anuncien una forta recessió dels cabals disponibles, per la reducció de la precipitació mitjana i pel dràstic augment de consum de les masses vegetals, derivat de l’increment de les temperatures. En aquest context, l’anomenat Pacto Nacional del Agua, que promouen el PP i Cs, és una amenaça que planteja la transformació d’aquests problemes en negoci per a constructores i operadors d’aigües, que reanima velles polítiques del formigó, que insta a la mercantilització de l’aigua, que fomenta la privatització dels serveis d’aigua i sanejament i que, per extensió, instiga l’enfrontament entre territoris i usuaris.

Som conscients que cal complir amb els compromisos que suposen els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU, ratificats per l’Estat espanyol, entre els quals hi ha la lluita contra el canvi climàtic i garantir la disponibilitat d’aigua, la seva gestió sostenible i el sanejament per a tots. Per això, amb la voluntat de consensuar el contingut d’un acord social de l’aigua que afronti els reptes per a una nova cultura de l’aigua, les entitats socials, polítiques i agràries coincideixen en la importància d’entaular un diàleg constructiu i rigorós, amb sis pilars.

La necessitat de controlar i dimensionar les demandes d’aigua és el primer. En un futur que preveu fins a un terç de disminució de la disponibilitat del recurs, esdevé imprescindible establir unes polítiques de gestió que prioritzin l’eficàcia i la sostenibilitat per sobre del creixement de la demanda.

El fre a la construcció de nous embassaments i transvasaments hidrològics. Davant d’una cultura especulativa a l’entorn de grans obres i malbaratament de formigó, i davant la falta de l’aigua que justificaria aquestes inversions, ha de prevaldre una cultura de màxim aprofitament, eficaç i rigorós, de les estructures ja existents, i amb la necessitat de vetllar pels cabals ecològics, pel respecte a la biodiversitat i el paisatge i per la gestió de sediments. 

La conveniència de redimensionar el regadiu, sempre en atenció a les peculiaritats de cada territori i a les necessitats de desenvolupament rural i agrari, i amb l’objectiu clar d’estalviar el recurs hídric i evitar-ne la sobreexplotació. 

A això, s’hi afegeix l’oposició frontal als processos de mercantilització i privatització. L’aigua, concebuda com un bé comú, de titularitat pública i gestionada en atenció a l’interès general, no es pot tractar com una mercaderia especulativa, ni en la dimensió agrària ni en la dimensió urbana. 

Finalment, un últim punt, igual de rellevant: la denúncia i la persecució de la corrupció, ja que l’abús de poder, la prevaricació i les males pràctiques públiques i privades a l’entorn de la gestió i del sanejament, amb els consegüents efectes perjudicials per als interessos públics, per a la salut i per al medi ambient, han de ser erradicats i els seus responsables han de retre comptes. 

Celebrem que les entitats socials, polítiques, agràries, municipalistes i rurals s’hagin trobat per primer cop en aquest Dia Mundial de l’Aigua per garantir que el recurs base per a la vida segueixi sent un bé comú que flueixi per a tothom.