Palamós lidera un estudi de la pesca sostenible
La Confraria de Pescadors col·labora amb dues confraries d’Andalusia per crear una xarxa de dades que inclogui diverses comunitats amb problemàtiques similars
La Confraria de Pescadors de Palamós lidera amb tres confraries de l’Estat un projecte per crear una gran xarxa de dades que inclogui diverses comunitats pesqueres del Mediterrani amb problemes similars. Aquest projecte té com a objectiu continuar treballant en un dels grans reptes que s’ha fixat la confraria de Palamós: la sostenibilitat ambiental de les seves pesqueres.
Intercanvi
Aquest projecte, liderat des de Palamós, té la implicació de les confraries de pescadors de San Pedro del Pinatar, a Múrcia, i la de Motril, a Andalusia. Un treball conjunt que ja es va iniciar el mes passat amb una trobada per fer un intercanvi d’experiències entre diferents ports pesquers, segons explica el president de la Confraria de Pescadors de Palamós, Toni Albalat. En aquesta trobada els participants van presentar els diferents projectes locals sobre pesca sostenible que estan portant a terme, com ara el pla de gestió de la gamba que s’aplica amb èxit a Palamós des de fa cinc anys. L’objectiu final del projecte és implantar un mètode en comú per crear un model de treball.
El projecte que uneix les experiències dels pescadors de Palamós, de San Pedro del Pinatar i de Motril forma part de la Xarxa Natura 2000 i està finançat per la Fundació Biodiversitat, del Ministeri d’Agricultura i Pesca, amb la col·laboració de la UE.
El pla de gestió de la gamba
Un dels referents de la gestió dels recursos pesquers que s’impulsen especialment a Palamós és el pla de gestió integral de la pesca de la gamba, a través de la direcció general de Pesca i Afers Marítims (DGPAM). Aquest ambiciós pla té dos grans objectius: ajustar l’esforç pesquer a la biomassa de la gamba i minimitzar l’impacte sobre el medi, i millorar la qualitat ambiental. La suma de les mesures de gestió acordades pels pescadors de Palamós en els darrers anys i la investigació dels científics sobre la gamba va desembocar el 2013 en el reconeixement legal del pla de gestió de la gamba vermella i la publicació de l’ordre ministerial. Aquest pla integral va ser elaborat conjuntament amb l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), la Càtedra d’Estudis Marins de la Universitat de Girona (UdG) i la Confraria de Pescadors de Palamós, amb especial incidència en els caladors més habituals.
