Els custodis de les Formigues

Les illes Formigues, aquests 16 illots on més d’un vaixell va tenir-hi un ensurt, les quals pertanyen administrativament a Palamós i Palafrugell, han de ser protegides en la seva totalitat. Si més no aquest és l’objectiu que s’ha proposat l’associació Amics de les Illes Formigues, que reclamen que es compleixi l’execució del pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de Castell-Cap Roig. I quiets, el que es diu quiets, no estan. Després d’organitzar una manifestació submarina, ara tornen amb un llibre que vol posar en el mapa de l’actualitat aquests illots, segons explica el seu president, Jordi Sistach.

El treball, obra de l’investigador i divulgador Gabriel Martín Les formigues i el seu entorn. La costa que va de Begur a Calonge, vol ser molt més que una mirada específica d’aquest entorn, que també. Vol, des de les Formigues, mostrar el que les envolta. Un paisatge, de fet, no és res més que punts de fuga de la mirada, salpebrat amb el sentit emocional amb què es valora la imatge recollida.

Amb el llibre es descobreix que el topònim Formigues és força corrent arreu de la Mediterrània per designar formacions rocoses esquifides o que Manuel Juanola Cervera, un estiuejant barceloní de principis del segle passat, va encarregar al paleta calellenc Tomàs Moret que construís uns fogons a l’illot de sa Corba perquè tothom que ho volgués hi pogués coure els peixos frescos acabats de pescar. Descobrirem també els noms dels illots, en especial la Formiga Gran, també conegut amb el nom d’illa Grossa o, fins i tot, sa Trona. Martín repassa moltes anècdotes dels illots, però salpa de les Formigues per fer un viatge per molts altres punts del territori, per pinzellades dels seus costums. Sense oblidar tampoc la gran diversitat natural i els seus fascinants ecosistemes submarins que fan disfrutar del busseig.

Les Formigues estan carregades d’història, i molta. Ara s’investiga un vaixell romà i les seves àmfores. Però les illes també van ser l’escenari de la batalla de les Formigues, quan l’estol català comandat per l’almirall Roger de Llúria va derrotar el francès de Felip III l’Ardit. El llibre de Gabriel Martín és un compendi de petites càpsules que ajuden a entendre per què s’han de protegir.