Medi ambient

Els rius perden aigua

Els darrers 50 anys els cabals en capçalera del Ter i la Muga s’han reduït gairebé a la meitat

La superfície boscosa no gestionada ha crescut en les mateixes conques i es produeixen canvis als conreus

Una ampliació de l’embassament de Darnius no és la solució

Entre els darrers 50 i 60 anys, els cabals en capçalera dels rius Ter i Muga han disminuït gairebé la meitat –un 42% al Ter i un 49% a la Muga. Plou menys, sobretot a l’estiu, i les sequeres són cada cop més intenses i més freqüents. Aquestes són algunes de les conclusions a què ha arribat el projecte Life Medacc, desenvolupat per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) i que s’ha presentat recentment. El projecte, que ha tingut una durada de cinc anys i en què també ha intervingut el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf), l’Instituto Pirenaico de Ecología (IPE-CSIC) i l’IRTA, fa una diagnosi de la situació de tres conques hidrogràfiques –la Muga, el Ter i el Segre– i presenta solucions per adaptar-se als impactes del canvi climàtic. Els resultats indiquen, a més del descens generalitzat dels cabals –i que pot ser més o menys segons el tram de riu i de la conca–, la relació entre la gestió forestal i l’aigua circulant. De fet, diferents projeccions per al 2050 demostren que les reduccions de cabals són inferiors si es realitza una gestió dels boscos.

La Muga, la més critica

L’anàlisi concreta de cada conca determina que la conca de la Muga, que és la més petita, és la que presenta una situació més preocupant, perquè és la més vulnerable. En aquesta, des de l’any 1973 al 2013 la pluja a l’estiu s’ha reduït un 60%. Però a banda del canvi climàtic un altre factor també n’és la causa: el canvi dels usos del sòl. Així, en 35 anys ha incrementat gairebé un 20% la superfície de bosc a la conca de la Muga. Boscos que, segons conclou el projecte, són molt densos i no solen estar gestionats, fet que comporta una gran competència per l’aigua i es converteixen en boscos més vulnerables a la sequera i els incendis. Entre les experiències dutes a terme pel Medacc que han corroborat aquest vincle, hi ha la dels boscos de Requesens.

D’altra banda, el projecte rebutja la idea que una ampliació de l’embassament de Darnius-Boadella sigui la solució a la demanda d’aigua que té la conca de la Muga sobretot a l’estiu per la gran afluència turística a la costa i per les campanyes de reg. “Cal, doncs, centrar l’esforç a reduir les demandes en situacions de sequera recurrent, posar en marxa noves fàbriques d’aigua (dessalinització i aigua regenerada) i millorar l’eficiència en l’ús de l’aigua”, conclou l’informe.

El Medacc detalla que el Ter ha reduït el seu cabal gairebé un 42% a la capçalera i un 66% al tram baix des de 1971. El clima sec i els canvis d’usos del sòl en són la causa però, sobretot, ho és la gran quantitat d’aigua transvasada cap a la regió metropolitana de Barcelona i si això es reduís es veurien millores molt importants en el cabal del riu. En aquest sentit, el projecte considera positiva la disminució del transvasament fruit de l’acord de la Taula del Ter.

La gestió de l’agricultura és el tercer aspecte analitzat en aquest projecte, que conclou que s’han detectat canvis fenològics als conreus de les conques. Així, conreus com ara la pomera inicien abans la seva activitat a causa de les altes temperatures de l’hivern i la primavera i veuen compromesa la seva floració per manca de fred així com la qualitat del fruit a causa dels cops de calor. També es detecta que la reducció de precipitacions i l’augment de la demanda hídrica han provocat una disminució en la disponibilitat d’aigua sobretot a les planes litorals de la Muga i el Ter i que això provocarà la necessitat d’adaptar els conreus.

LES XIFRES

75%
de la demanda
d’aigua a la Muga és per als conreus.
20%
més
de superfície de bosc en 30 anys hi ha hagut a la Muga.
66%
de reducció
de cabal hi ha hagut al tram baix del Ter des de 1971.
Participació

La creació d’espais de debat, una necessitat

El Medacc també considera fonamental la creació d’espais on estiguin representats els actors del territori, les administracions i els centres de recerca i tecnològics per acordar les mesures d’adaptació que cal emprendre. En aquest sentit, es posa com a exemple i es destaca la constitució de la Comunitat d’Usuaris d’Aigües de la Plana Litoral de la Muga per consensuar i implementar mesures que reverteixin la situació de l’aqüífer salinitzat de la zona costanera, o la posada en marxa del Pla Gavarres 2025, liderat pel Consorci de les Gavarres amb l’objectiu de fer més resilient aquest massís surer en vista dels impactes ja observats del canvi climàtic.

Gestió de boscos

L’alzinar de Requesens i el pi roig a la conca del Ter

Durant el projecte s’han dut a terme diverses actuacions silvícoles adreçades a fer menys vulnerables les principals tipologies de boscos de les conques. A l’alzinar de Requesens, on s’han passat dos anys extremadament secs, els investigadors van comprovar que a les parcel·les on havien intervingut (ja fos fent tales o netejant sotabosc) les alzines havien seguit vives, vigoroses, i en canvi on no s’havia fet res hi havia hagut un 10% de decaïment. La causa, la competència entre individus pels pocs recursos. El mateix va passar al parc de Montesquieu, a la conca del Ter, amb el pi roig. A les parcel·les on s’havia treballat, el pi roig no havia tingut símptomes de decaïment, però a les altres no és que hi hagués símptomes de decaïment, sinó que hi va haver mortalitat d’exemplars.

Els conreus

Una manera de regar diferent amb el Giroreg

Conjuntament amb el centre experimental Mas Badia de l’IRTA, s’ha tirat endavant el Giroreg, que consisteix en un full en PDF que s’envia setmanalment des de l’inici de la campanya de reg fins al final a tots els usuaris interessats a tirar endavant un sistema de reg que es basa en les previsions setmanals meteorològiques, l’estat fenològic de la planta i l’estat d’humitat del sòl. D’acord als tres paràmetres es determina quina quantitat d’aigua és necessària. Fent això, s’ha arribat a estalvis de campanya de reg d’un 20 a un 30% en la quantitat d’aigua utilitzada en el cas del blat de moro o la rendibilitat econòmica per a les parcel·les de pomera ha estat un 4,2% més que en aquelles on es va seguir el criteri tradicional del pagès.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Tarda tranquil·la

BArcelona

Crítiques pel mal estat del rec del Molí de Pals

pals

Uns 50 afectats per l’aiguat al punt d’atenció a Figueres

Figueres

Reparen el pont de Valentí, a l’Alta Garrotxa

MONTAGUT I OIX

Sant Feliu eleva a tres milions la inversió al passeig Rius i Calvet

SANT FELIU DE GUÍXOLS

Palau-saverdera reclama 66.337 euros a l’exalcalde

Palau saverdera

Ajuts a la Vall d’en Bas per afavorir l’estalvi energètic

La Vall d’en Bas

L’estació d’autobusos de Palamós, al carrer Vincke

palamós

ERC critica el Consell del Baix Empordà pels aiguats

la bisbal d’empordà