Avís de multes als consistoris que no gestionin bé els residus
L’Agència de Residus de Catalunya recorda que el 2020 la taxa de reciclatge ha d’arribar al 50%
La Garrotxa encapçala la recollida selectiva a la demarcació
Girona ciutat sobresurt amb un 38% de recollida selectiva
Els ajuntaments que sorgeixin de les eleccions municipals de l’any vinent s’hauran de prendre molt seriosament la gestió de residus dels seus municipis, ja que els pròxims quatre anys seran clau a l’hora de complir els objectius marcats per Europa en aquesta matèria. Aquest és “l’avís per a navegants” que el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, va fer ahir a Girona als consistoris. “La gestió dels residus ha de ser un tema prioritari, de mandat, perquè és una qüestió estratègica”, hi va afegir Tost, que va advertir, a més, que en cas que la Comissió Europea sancionés Catalunya per l’incompliment d’objectius (els estats membres han d’arribar el 2020 a una taxa de reciclatge d’almenys un 50%), aquestes sancions es traslladarien directament als consistoris. “La clau és que cada ajuntament faci una anàlisi de la situació i elabori un model propi de gestió de residus, perquè cada municipi té les seves característiques”, raonava Tost.
El director de l’Agència de Residus de Catalunya va fer aquestes declaracions ahir durant la presentació del balanç del 2017 de residus municipals en l’àmbit de les comarques gironines (l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l’Estany, el Ripollès i la Selva). D’acord amb les dades del balanç, l’any passat es van generar 475.429 tones de residus municipals, un 2,99% més que l’any anterior. Per càpita, la generació de residus es va situar en els 1,76 kg per habitant i per dia, un volum que està per sobre de la mitjana de Catalunya (1,40 kg per habitant i per dia). La comarca que genera més residus per càpita és el Baix Empordà, amb 832,67 kg/hab./any, i la que menys, el Gironès, amb 441,65 kg/hab./any.
Tost va atribuir l’increment del volum de residus a les comarques gironines a la recuperació econòmica a partir del 2013, una recuperació que en aquest territori està directament vinculada a l’activitat turística. “Aquelles comarques amb un alt atractiu turístic, com el Baix Empordà, generen molts residus”, va declarar Tost, que hi va afegir que, en aquests casos, la solució és reciclar més.
Pel que fa a la recollida selectiva neta, a les comarques de Girona se situa en un 31,46%, lleugerament per sota de la mitjana de Catalunya, que és del 32%. La Garrotxa és la comarca que més separa els residus, amb un índex de recollida selectiva neta del 37,62%. Mentre que la Selva és la que registra l’índex més baix de la demarcació, un 26,65%.
Amb les dades desglossades per tipus de municipis, Susqueda és el que obté un millor resultat en municipis rurals, amb un 74,07%; Vilablareix, en municipis semirurals, amb un 79,02%; Celrà, en municipis semiurbans, amb un 62,89%, i Palafrugell, en municipis urbans, amb un 37,30%. En ciutats, Girona obté un 38,02%, sis punts per sobre de la mitjana catalana.
LES XIFRES
Petit increment de la recollida de l’orgànica
La fracció orgànica representa en pes prop del 40% dels residus municipals; és la major part de tot el que es llença. És més que el paper, que representa un 11,7% dels residus municipals, i que els envasos, que, tot i que ocupen molt volum, representen el 10,3% dels residus que es poden generar de mitjana en una llar estàndard. Tost reclama la implicació dels ajuntaments també en aquesta matèria. Segons va indicar, és imprescindible que els consistoris millorin la recollida de la fracció orgànica, que “és clau per millorar la recollida selectiva”. El director de l’ARC va insistir que no s’assoliran els objectius de país si no s’augmenta la recollida d’aquesta fracció. “Els municipis que han obtingut bons resultats és perquè fan una bona recollida de la fracció orgànica”, va manifestar.
A les comarques de Girona, la recollida selectiva de la matèria orgànica s’ha incrementat lleugerament. El 2017, se’n van recollir 42.766 tones, la qual cosa representa un 4,5% més que l’any anterior, és a dir, 1.856 tones més. L’any 2016 se n’havien recollit 40.909 tones.
El Baix Empordà és la comarca gironina amb un índex més alt de recollida selectiva neta de la fracció orgànica, amb una taxa de 72,82 kg/hab./any. Mentre que l’Alt Empordà és la comarca amb un percentatge més baix de recollida d’orgànica, amb 14,91 kg/hab./any. Totes les comarques, a excepció del Pla de l’Estany i l’Alt Empordà, superen la mitjana de recollida selectiva neta de la fracció orgànica, que se situa en els 55 kg/hab./any.
Pròxim repte: la recollida de la fracció tèxtil a partir del 2025
N.A
El director de l’Agència de Residus de Catalunya va recordar ahir que a partir de l’1 de gener del 2025 serà obligatori que els ajuntaments recullin la fracció tèxtil. I, en aquesta línia, va indicar que a Catalunya es generen anualment de 120.000 a 140.000 tones de tèxtil i a hores d’ara només se’n recullen 15.000.
Tost va subratllar la importància d’augmentar la recollida selectiva a les ciutats (més de 60.000 habitants), així com als municipis urbans (entre 15.000 i 60.000), atès que els resultats influeixen en la recollida selectiva del conjunt de la demarcació. Això explica, per exemple, la valoració positiva que va fer de la recollida de la fracció orgànica a la ciutat de Girona (del 38%) en comparació amb la resta de capitals de demarcació catalanes.
Pel que fa al reciclatge de paper i cartró, l’Alt Empordà se situa al capdavant, amb una ràtio de 39,30 kg/hab./any, mentre que el Gironès se situa al capdavall, amb 25,10 kg/hab./any. Pel que fa al vidre, el Baix Empordà obté l’índex més alt de recollida selectiva, amb 45,21 kg/hab./any, i el Gironès se situa a la cua, amb 18,49 kg/hab./any. La Garrotxa encapçala el rànquing quant a la recollida d’envasos lleugers, amb 20,99 kg/hab./any, mentre que la Selva només en recull 10,60 kg/hab./any.
La recollida selectiva a Catalunya ha augmentat un 7% interanual (es van recollir més de 100.000 tones més que l’any 2016). Es tracta de l’increment més alt dels últims cinc anys, atribuïble al fet que hi ha més conscienciació ciutadana, a l’efecte de les campanyes de sensibilització sobre la ciutadania, a l’augment de la dotació dels ajuts als ens locals per al foment de la separació dels residus municipals –que el 2017 van arribar als 8,2 milions d’euros per a projectes de prevenció, foment de la recollida selectiva d’orgànica i implantació de deixalleries–, a l’aplicació de sistemes de recollida més eficients i a la pujada del cànon dels residus municipals –establert el 2017 en 30 euros per tona destinada a l’abocador i que actualment se situa en els 35,6 euros per tona–. Del total dels residus municipals, l’any passat se’n van recollir selectivament un 40%, és a dir, 1,54 milions de tones, dada que representa un augment del 7%.
