Dos santuaris per a la pesca
Els pescadors de Palamós, Roses i Blanes acorden no pescar en un àmbit de 24 km² durant tres anys
Les primeres dades indiquen un increment de la talla mitjana dels peixos i la regeneració dels hàbitats
El projecte de crear tres grans zones regulades de pesca, impulsat per les confraries de Roses, Palamós i Blanes, ja està totalment operatiu i ha donat dades que avalen un futur increment de la talla mitjana de peixos d’espècies comercials. Dues d’aquestes zones són vedats, i ja és efectiu l’acord de no pescar-hi en tres anys. La primera de les quals, situada entre Roses i Palamós, servirà per estudiar l’escamarlà; la segona, entre Palamós i Blanes, per investigar la regeneració del seu hàbitat. Finalment, la tercera zona és on s’aplica el pla de gestió de la gamba, que ara s’ha renovat.
El seguiment científic, a càrrec de l’Institut de Ciències del Mar-Consell Superior d’Investigacions Científiques (ICM-CSIC), ja preveu un augment significatiu de la biomassa, és a dir, el total dels organismes vius existents en una comunitat o en un ecosistema. La gerent de la Confraria de Pescadors de Palamós, Cristina Mañas, destaca la importància d’aquests primers resultats i “el compromís ferm de continuar avançant en el camí cap a la pesca sostenible”. A més, la proposta té la complicitat dels pescadors, que respectaran escrupolosament els vedats.
Les zones vedades són dues, i comprenen una superfície d’uns 24 quilòmetres quadrats: la primera, entre Roses i Palamós, és un calador important d’escamarlans; la segona, entre Palamós i Blanes, presenta la particularitat de ser un espai d’alevinatge de diverses espècies comercials i de regeneració de l’hàbitat marí. És, doncs, una zona de gran importància per recuperar espècies d’interès pesquer. Mañas remarca la importància de protegir i reforçar les característiques biològiques i ecosistèmiques d’aquests espais, atès el gran valor que representa la reproducció i l’alevinatge de determinades espècies d’alt interès pesquer.
“L’objectiu és garantir la recuperació i el creixement de les poblacions de peixos que hi viuen, i que l’activitat pesquera que s’hi dugui a terme sigui sostenible des del punt de vista mediambiental, econòmic i social”, sosté.
Seguiment exhaustiu
L’ICM-CSIC ha dut a terme el seguiment científic d’aquestes zones per tenir evidències de l’estat actual de les espècies que hi viuen i poder comparar els resultats de la comunitat en un futur.
S’espera que en aquestes àrees en què s’ha vedat la pesca es produeixi un augment de la biomassa total de la comunitat, així com un increment de la talla mitjana dels individus de les principals espècies comercials. Es considera que, amb aquesta gestió, no només s’afavorirà l’estat de les comunitats de les zones gestionades, sinó que les comunitats biològiques de les zones circumdants també es veuran afavorides per la gestió pesquera.
Aquest projecte rep la col·laboració de la Fundació Biodiversitat, del Ministeri per a la Transició Ecològica, cofinançat pel Fons Europeu Marítim de Pesca.
“Els resultats són molt bons”
Uns pescadors a la recerca d’aliances
La Confraria de Pescadors de Palamós continua apostant per la sostenibilitat ambiental, aquesta vegada a través del projecte Cofradedmed. Es tracta d’una iniciativa de treball en xarxa per aconseguir la sostenibilitat ambiental de les pesqueries. El projecte aspira a generar un banc de dades per estudiar la implantació d’un mètode comú. A banda de la confraria palamosina, hi ha la de San Pedro del Pinatar, a Múrcia, i la de Motril, a Andalusia. Aquest projecte implica pescadors, gestors de les confraries, biòlegs pesquers i experts en medi ambient, amb l’objectiu de crear una base de dades ambiental i socioeconòmica basada en la protecció dels recursos marins vius, la biodiversitat i els ecosistemes marins. L’objectiu final del projecte és implantar un mètode comú per crear una xarxa de dades que abasti diverses comunitats pesqueres del Mediterrani, comunitats que tenen problemes similars. Fins ara, ja s’han fet les determinacions de les espècies per estudiar, així com enquestes i embarcaments per fer mostrejos de talles dels peixos capturats. Aquests mostrejos serviran per dissenyar uns quadres comuns de bones pràctiques pesqueres i per determinar indicadors d’esforços i resultats que siguin vàlids per a les tres confraries. El projecte que uneix les experiències dels pescadors de Palamós, de San Pedro del Pinatar i de Motril forma part de la Xarxa Natura 2000. Està finançat per la Fundació Biodiversitat, del Ministeri per a la Transició Ecològica, a través del programa Pleamar.
