Medi ambient

Un desgavell de temps

El clima al Mediterrani és canviant, però tot indica que l’escalfament global portarà més pluges torrencials

Els experts també alerten que els incendis afectaran més hectàrees

De desgavells meteorològics sempre n’hi ha hagut, al Mediterrani. Tot i que no vivim en una àrea influenciada per riscos extrems com poden ser els huracans o els tsunamis, sí que tenim els nostres episodis meteorològics a petita escala. Els aiguats, les rierades i els temporals de vent es van succeint, i ens sorprenen del passat episodis tràgics com ara els aiguats del Vallès del 1962, que van deixar 800 morts.

Els experts coincideixen que els efectes del canvi climàtic estan accentuant aquests canvis sobtats i extrems a la nostra àrea d’influència i les previsions indiquen que la intensitat de les pluges com les que hem vist aquesta tardor a Mallorca o a Itàlia serà més freqüent.

La doctora en ciències físiques i professora del departament de física aplicada de la UB, Carme Llasat, dirigeix el Grup d’Anàlisis de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA), que des del 1981 analitza els episodis de fortes pluges i l’impacte dels desastres naturals. “Estem acostumats a tempestes i aiguats que es van repetint. A finals dels anys vuitanta del segle passat ja s’interrogaven sobre les causes climàtiques perquè van ser uns anys de molts aiguats”, apunta Llasat.

Les pluges torrencials van ser presents al tombant de segle, amb les inundacions a Montserrat l’any 2000 i al Baix Llobregat el 2002 o els aiguats a l’Empordà el 2005, però els últims anys no s’han donat fenòmens gaire importants. “La percepció social és que ara plou més, però la variabilitat climàtica sempre hi és, el que passa és que no ho recordem”, diu l’experta en hidrometeorologia. L’imparable augment de l’efecte hivernacle portarà episodis de forts aiguats i d’extrema sequera. El que ara per ara no és tan clar és com augmentarà en una zona on ja hi ha una gran variabilitat climàtica.

De moment, segons comenta la professora de la UB, no es pot provar que en les últimes dècades s’estiguin produint més precipitacions torrencials, ja que els registres de més de 200 mm en menys de 24 hores són esporàdics. Així es recull en el Tercer Informe del Canvi Climàtic de Catalunya, on a diferència de la temperatura, que sí que augmenta, les precipitacions no tenen un comportament clar. “Que tinguis un any plujós no és suficient i l’únic indici per dir que plou més és quan treballem amb sèries curtes de cinc minuts i agafant tempestes locals”, explica Llasat.

Aire més càlid

La temperatura de l’aire sí que ha pujat a Catalunya una mitjana de 0,2 graus cada decenni des del 1950. Segons les dades del Servei Meteorològic de Catalunya, el 2017 va ser el cinquè any més càlid des del 1950, darrere el 2015, el 2006, el 2014 i el 2011. “Veiem com en l’últim decenni es van concentrant les mitjanes amb els anys més càlids”, informa Antoni Barrera, del Servei Meteorològic de Catalunya.

L’estiu del 2017 va ser el segon més càlid des del 1950, només superat per les temperatures extremes del 2003. També va ser el 2017 el més sec de tota la sèrie, registrant un 26% menys de precipitacions. Les precipitacions, però, no són prou significatives per dir que ara plou més o menys que abans.

Els registres sí que demostren que augmenta la temperatura de l’aigua mesurada a l’Estartit, amb la sèrie més llarga i contínua disponible al país (1974-2014). El nivell del mar ha crescut a un ritme de 3,1 cm/decenni i l’aigua s’ha escalfat a un ritme de 0,30 graus per decenni en els primers 50 metres de fondària. A la muntanya l’evidència del canvi climàtic és que ja no queda cap zona glacial visible a Catalunya.

Previsió i prevenció

La tardor es va estrenar sobtadament amb neu que va caure abans d’hora al Pirineu. Preveure el temps és una missió difícil per als meteoròlegs en una zona on l’orografia encara dificulta més les previsions i la pluviometria.

“La bogeria del temps sempre ha estat lligada al nostre país. Ara plou molt, però tornarà la calma i estarem dies que no passarà res”, assegura el meteoròleg Alfred Rodríguez Picó, que qüestiona que molts canvis de temps s’atribueixen ara a l’escalfament global. “Hi ha qui diu que ens saltem estacions i passem de cop de l’estiu a l’hivern. És un tòpic, sempre hem tingut aquest temps boig”, assegura. Rodríguez Picó, que dirigeix l’empresa Taiko Meteorologia, està convençut que amb la nova tecnologia s’ha avançat molt en les prediccions. “Podem avisar en qüestió d’hores del que pot passar perquè es prenguin mesures si han de fer la verema o tancar accessos per un temporal”, explica.

La precisió i la transmissió immediata de les dades faciliten les tasques de prevenció per alertar la població amb temps. “Cal aprofitar al màxim la tecnologia per preveure episodis extrems i conscienciar la població del risc”, manifesta la subdirectora de Protecció Civil en programes de prevenció, Núria Gasulla.

A Catalunya funciona el servei d’alertes per inundacions, l’Inuncat, que l’any passat es va activar 8 cops i 31 en fase de prealerta. “L’anticipació dels avisos ens planteja el dilema de si cal ser més moderats per no restar eficàcia a les alertes”, diu la responsable d’aquests programes. En zones densament poblades com pot ser l’àrea de Barcelona i davant la previsió de forts aiguats, és millor conscienciar i alertar la població. “Viure en zones urbanes fa oblidar molts cops el risc de la natura i com s’ha de reaccionar davant un dia que no és normal”, reflexiona Gasulla.

El mateix pla de prevenció Inuncat obliga el 79% dels municipis a tenir aprovats els plans per mesurar el risc i saber com actuar en cas de fortes pluges allà on hi ha rius, rieres o zones inundables, com pot ser la façana marítima. La majoria d’aquests treballs s’han d’actualitzar, segons reconeix la subdirectora de Protecció Civil, amb l’assessorament dels tècnics de la Generalitat. A la resta de municipis catalans, tot i no ser obligatori, també es recomana tenir un pla d’actuació de prevenció per inundacions. La valoració que es va fer el 2015 sobre les conques inundables a Catalunya s’haurà d’adequar, segons Gasulla, a episodis més extrems com els que es preveuen que tindrem en un futur.

LES FRASES

La percepció social és que ara plou més, però és la variabilitat climàtica de sempre que no recordem
Maria Carme Llasat
professora de la ub i directora del gama

LES XIFRES

Cal aprofitar al màxim la tecnologia per preveure episodis extrems i conscienciar la població del risc
Núria Gasulla
subdirectora de protecció civil en programes de prevenció
79%
Els municipis catalans que han de tenir fet un pla de procediment en cas d’inundacions
200
Són els mil·límetres que es consideren pluja torrencial quan s’acumulen en un termini de 24 hores

Vulnerables als grans incendis forestals

Una gestió millor

L’incendi que va afectar el Solsonès el 1998 va cremar 19.000 hectàrees en tan sols 12 hores. Dinou anys després, a Portugal, van cremar 100.000 hectàrees en tan sols un dia. Els entesos pronostiquen que en el futur hi haurà menys incendis però que els que hi haurà cremaran moltes més hectàrees. En una trobada d’experts que Bombers va fer al novembre a Solsona es va constatar que aquesta nova generació d’incendis, a causa del canvi climàtic, obligarà a invertir l’ordre de prioritats en les dotacions econòmiques a les polítiques forestals. La velocitat i la intensitat del foc estaran tècnicament fora de la capacitat d’extinció dels bombers. Les solucions es basen a millorar la gestió del paisatge recuperant espais oberts als boscos, la prevenció i la sensibilització de les comunitats que viuen en les zones de més risc i l’afavoriment de la cultura de l’autoprotecció.

En les jornades, en què van participar experts internacionals, el cap de l’Àrea Forestal-GRAF dels Bombers de la Generalitat, Marc Castellnou, recordava com el 23 de juliol hi va haver alhora per primer cop a Europa incendis a Noruega, a Portugal i a Grècia, és a dir focs al nord, sud, est i oest.

Anticipar els riscos

Des de l’octubre Catalunya forma part, amb sis regions més d’Europa, del projecte europeu Anywhere, que ha d’ajudar a anticipar les catàstrofes naturals. La plataforma tecnològica que ha desenvolupat la Universitat Politècnica integra totes les dades de què disposa Protecció Civil per separat (sensors de pluja del Servei Meteorològic de Catalunya, dades de l’Agència Catalana de l’Aigua, trucades al 112, etcètera), per facilitar la monitorització dels fenòmens i especialment la interpretació i l’anàlisi dels elements de risc en curs. També anticipa l’evolució a curt termini dels fenòmens amb molta precisió, fins a 2 hores vista. Aquestes informacions s’entrecreuen posant especial atenció al territori i l’afectació sobre la població.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els edificis del Sun Village no hauran d’anar a terra

Palau-saverdera

Sancionen amb més de mig milió 11 companyies aèries

girona

Serinyà transforma en vial urbà el traçat de l’antiga carretera

SERINYÀ

El passeig de Calonge, llest amb la seva nova plaça

sant antoni de calonge

La CUP de Palamós critica el cost dels plens

palamós

Salt fa un pas més cap a la municipalització de l’aigua

salt

Els opositors del Midcat celebren l’aturada del projecte d’interconnexió de gas i ho qualifiquen de “victòria”

Figueres
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Nevada important a l’extrem nord del Pirineu aquest dimecres

Barcelona

La Generalitat ha sancionat onze companyies aèries amb més de 530.000 euros