Medi ambient

JORDI ZAPATA

MEMBRE DE LA XARXA D’OBSERVADORS METEOROLÒGICS DE LA GENERALITAT (XOM)

“Al davant de qualsevol dada climàtica hi has de posar el dubte”

Fa més de 40 anys que recull diàriament dades de tota mena, i amb els resultats a la mà creu que és molt agosarat parlar de tendències en un clima tan variable com el nostre

Si hi ha un tema damunt la taula (procés a banda) que apareix dia sí dia també, és el del canvi climàtic. Després de més de 40 anys prenent dades de tota mena, pot parlar de tendències?
Penso que, almenys aquí, el canvi climàtic no té cap afectació. Amb els gels del cercle polar o la pujada del nivell del mar ja no m’hi poso, però a la Garrotxa no hi ha cap evidència contrastada. Almenys en aquests 40 anys que fa que estic com a observador. Hi ha algunes observacions interessants, com el fet que augmenta el nombre de dies amb temperatures superiors als 35 graus. Hi ha una tendència a l’alça dels pics de calor, però atribuir-ho al canvi climàtic ja és un altre tema. Estem en una zona amb molta variabilitat. L’any passat per aquestes dies teníem 20 centímetres de neu a Olot i ara sembla primavera. Això no té res a veure amb un suposat canvi climàtic. Això és la variabilitat de sempre, de les fluctuacions de les masses d’aire. Deduir que totes aquestes variabilitats tenen causes antropogèniques em sembla molt agosarat.
Doncs sembla que va una mica a contracorrent?
Estic d’acord amb el canvi climàtic, però no amb les xifres que ens venen. Ni tenim sèries suficientment llargues ni estan ben fetes. Fins als anys vuitanta les dades es prenien sense cap mena d’homologació internacional. Era una cosa caòtica. L’avenç de la tecnologia també és important. Quan treballem amb sèries de més de vint anys les dades de temperatura es basen en un termòmetre de mercuri i un d’alcohol per a les màximes i les mínimes, i d’aquí es treien les mitjanes. Ara la majoria de la informació prové de les estacions automàtiques que donen una informació minutal. Si d’aquí treus mitjanes horàries i diàries veuràs que el resultat final té poc a veure amb el que s’obté amb els dos termòmetres. La informació meteorològica és molt especial, i com més enrere anem, més caòtica és.
Es considera trumpista, alarmista o escèptic?
Escèptic. El dubte és primordial. Davant de qualsevol dada climàtica hi has de posar el dubte. I llavors analitzar-ho a fons. En el món de la climatologia hi ha dues tendències contraposades: els calentòlegs i els refredòlegs. Hi ha els alarmistes que ja prediquen la fi del món, amb uns escenaris catastrofistes, i n’hi ha altres diuen que no n’hi ha per a tant i que fins i tot els gasos d’efecte hivernacle acabaran produint un refredament per baixada de l’eficàcia solar. Als que discuteixen l’escalfament se’ls considera partidaris de Trump, ja que aquest s’ha agafat a aquestes teories per mantenir els interessos de determinats sectors industrials. No hi ha una veritat absoluta, i molt sovint es tracten aquests temes de manera molt sectària. En el fons tot és una qüestió econòmica. Els grans lobbys industrials són els que financen els principals estudis i volen portar l’aigua al seu molí. Els científics no deixen de ser humans, i també tenen interessos, com els altres. Cal una bona dosi d’escepticisme abans d’abordar aquests temes. El clima és molt complex, amb tot interrelacionat. Ara bé, que nosaltres amb l’activitat humana estem incidint en aquests canvis, és molt probable.
Però estem malmenant el planeta o no?
Al planeta li importa un rave el que estiguem fent. En tot cas, estem malmenant el futur dels nostres fills. És evident que estem modificant en excés el tema ambiental, però a escala planetària no té cap transcendència. La Segona Guerra Mundial va ser un desastre ambiental enorme, i al cap de deu anys tot estava més o menys recuperat.
Vostè ha prestat un interès especial a la fenologia, a la floració dels arbres concretament. Aquí tampoc es pot parlar de tendències clares?
Amb les dades que jo tinc no em veig capaç d’apreciar cap canvi significatiu. La meva observació és visual, i no hi trobo res d’especial. No es pot afirmar que els fruiters floreixen cada vegada més aviat. Tant és que floreixin el 26 de febrer o el 3 de març. És molt canviant d’un any per l’altre. Intentar explicar el canvi climàtic a través d’aquests fenòmens no ho veig possible. A nosaltres, com a observadors meteorològics i climàtics que estem fora del moviment científic, ens és molt difícil fer aquesta mena de declaracions tan contundents.
Vostès fan una feina de picar pedra, recullen les dades diàriament i les envien a les xarxes estatal i catalana. Quants són a Catalunya?
Bé, jo des de l’1 d’octubre ja no envio les dades a la xarxa estatal, per raons òbvies, però n’hi ha molts que ho continuen fent, ja que creuen que cal separar la climatologia de la política. Som uns 180 que cobrim tot el territori català, tant pel que fa a la recollida de dades com a la la de vigilància i informació en situacions d’emergència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els manifestants ocupen la xarxa de carreteres

barcelona
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Augment dels núvols

Barcelona

Red Eléctrica presumeix que la MAT ha estalviat 528 milions

Santa Llogaia

Les marxes fan multiplicar el nombre de carreteres tallades

Barcelona / Girona

Ryanair vol acomiadar 100 treballadors de la base de Girona

VILOBÍ D’ONYAR

Salt aplicarà un recàrrec del 50% als pisos buits

Salt

Estudien la reducció dràstica de l’eruga del boix a la Garrotxa

Olot

Roses completa la dècada sense augmentar ni els impostos ni les taxes

ROSES
el temps

Tornen els núvols alts