Radiografia dels ratpenats
La Generalitat posa en marxa un estudi per conèixer amb més detall aquests mamífers
Inspecciona coves del Ripollès, l’Alta Garrotxa i l’Alt Empordà
Els ratpenats són un bon indicador biològic i ajuden a controlar plagues
El Departament de Territori, Medi Ambient i Sostenibilitat vol conèixer a fons les comunitats de ratpenats del país. Són un molt bon indicador biològic i, a més, són molt importants per controlar les poblacions d’insectes i els seus efectes nocius en l’agricultura i per reduir les molèsties a la població. Estan situats al capdamunt de la piràmide tròfica. Per això, el seu coneixement és un bon indicador de què passa en el medi natural on es troben.
Els treballs científics els duen a terme els tècnics del Museu de Ciències Naturals de Granollers per encàrrec del Departament de Territori i Medi Ambient amb el suport del grup de suport de muntanya dels Agents Rurals.
A les comarques gironines, els treballs es realitzen en diverses coves i explotacions mineres tancades, sobretot del Ripollès, però també en alguns avencs de l’Alta Garrotxa i de l’Alt Empordà. No volen facilitar la seva localització exacta per evitar els danys que podria comportar l’increment de la freqüentació humana als seus hàbitats.
Per conèixer millor les poblacions de ratpenats, els tècnics han instal·lat sensors als accessos a les coves per controlar els moviments d’entrada i sortida d’aquests mamífers i comptabilitzar-los, i també sensors de temperatura i humitat a l’interior. Volen determinar quines són les condicions ambientals òptimes dels seus hàbitats i corroborar les dades de què disposen sobre el tema. Quant a l’interior dels avencs en concret, els termòmetres autònoms instal·lats en els punts de major interès han de permetre conèixer com varia la temperatura al llarg de l’any, i entre anys, i vincular aquestes dades amb les espècies presents i la mida de les seves colònies.
Així mateix, els sensors d’ultrasons que s’hi han distribuït enregistraran durant tot l’any la sortida de ratpenats un capvespre cada setmana, per conèixer com varia l’ús de la cavitat al llarg de l’any.
Els tècnics recolliran dades durant els propers cinc anys. L’estudi d’aquestes dades ha de servir, doncs, per conèixer millor els ratpenats de Catalunya, la seva distribució, el nombre d’espècies, la quantitat d’individus i la seva localització i, entre altres coses, per dissenyar els programes de control i protecció. Entre altres coses, els científics han pogut localitzar el ratpenat orellut alpí i establir el Pirineu com el seu límit sud de distribució geogràfica. Es tracta d’una espècie en risc d’extinció.
En l’actualitat, aquest control es du a terme en un total de 15 cavitats del país d’entre les 51 més grans dels espais naturals com ara el Massís del Montsec, les Guilleries, el Collsacabra, l’Alta Garrotxa, i els parcs naturals dels Ports, Cap de Creus, Cadí-Moixeró i capçaleres del Ter i del Freser. Té el suport de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Barcelona i de la Comunitat Europea a través del programa COST (European Cooperation in Science and Technology).
Prèviament, s’ha realitzat una prova pilot en 12 cavitats del Parc Natural del Cadí-Moixeró, l’Alta Garrotxa i el Massís de les Guilleries, amb l’objectiu de posar a punt la metodologia de seguiment, especialment pel que fa al sistema autònom d’enregistrament d’ultrasons.
Des de finals de la dècada dels anys noranta del segle passat, l’estudi dels ratpenats ha estat liderat pel Museu de Granollers amb el suport de diferents parcs naturals, cosa que ha facilitat la creació d’una xarxa de seguiment de caràcter professional i de voluntariat. Una aliança científica i institucional per radiografiar les poblacions de ratpenats del país i reforçar les estratègies de protecció d’aquests mamífers.
Més de 3.000 cavitats, però només 200 d’interès
J.C
A Catalunya hi ha catalogades 3.541 cavitats, unes 200 de les quals són potencialment d’elevat interès per als ratpenats. D’aquests dos centenars, 51 arriben a més de 500 m de profunditat. L’accés a bona part d’aquestes cavitats és complex i costós, per la qual cosa cada any, en el marc d’aquest projecte, se’n mostrejaran unes 15 –entre coves, mines, avencs, etcètera– per catalogar-les segons el seu interès per acollir grans colònies de ratpenats.
Per poder fer aquestes tasques, és indispensable la col·laboració del grup de suport de muntanya del cos dels Agents Rurals. Aquests agents –n’hi ha 18 a tot el país i 5 a les comarques gironines– són especialistes en tècniques d’espeleologia, barranquisme i esquí de muntanya. A part del dels ratpenats, participen en projectes com ara el control d’allaus i l’assessorament i recollida de dades per a la redacció de plans de seguretat en barranquisme.
Uns mamífers amenaçats
La pressió humana, la manca de boscos de qualitat i els insecticides químics, són els principals factors d’amenaça detectats en les 30 espècies de ratpenats presents a Catalunya. En concret, els científics detallen que les amenaces provenen de la destrucció dels refugis dels ratpenats fruit de l’increment de l’anomenat espeleoturisme, la reducció del nombre de boscos madurs o vells on no hi ha hagut intervenció humana o on aquesta ha estat mínima, i l’ús de pesticides. El seguiment que s’ha posat ara en marxa preveu aportar dades tan bàsiques per a la conservació com el nombre d’exemplars de les diverses espècies, que actualment és encara molt desconegut. El web Batmonitoring.org engloba els seguiments de ratpenats aquàtics, cavitats, caixes refugi i hàbitats. A Catalunya, el 60 per cent de colònies de ratpenats es localitzen a l’interior dels anomenats Llocs d’Importància Comunitària de la Xarxa Natura 2000 i la trentena d’espècies que hi ha representen el 90 per cent de les de la península Ibèrica.
