Millora ambiental i paisatgística de les hortes de Salt
Els propietaris de la zona tindran un any de termini per adaptar les construccions, si escau, a la nova ordenança
Regula les condicions d’emplaçament i d’edificació de barraques, coberts, hivernacles i tanques
“Les tanques podran delimitar finques cadastrals”
La protecció ambiental de l’espai, la seva millora paisatgística, la concreció de quin tipus d’instal·lacions i construccions s’hi poden fer, així com la finalitat de treure potencial a la zona entre tots els seus usuaris. Són diversos dels objectius de la nova ordenança de les hortes i les deveses de Salt, aprovada inicialment en el ple de l’Ajuntament del 17 de desembre del 2018. Els propietaris d’hivernacles, barraques d’horta, coberts –agrícoles o ramaders– i tanques disposaran d’un any per substituir o adaptar les instal·lacions a les modificacions recollides a l’ordenança. Aquesta entrarà en vigor al cap de 15 dies hàbils des de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Girona. Es calcula que la publicació de l’aprovació definitiva serà a la primavera i aleshores és quan començaria el termini d’un any per posar al dia les construccions que així ho requereixin (però en el supòsit d’expedients incoats de manera prèvia a la nova ordenança, continuaran el seu curs i el seu tempo).
L’equip de govern (ERC i IpS-CUP) avança que, per seguir informant la ciutadania de les novetats, es planteja posar uns plafons explicatius a les entrades del parc i enviar cartes als propietaris. La regidoria de Medi Ambient creu que un dels motius pels quals no hi va haver al·legacions –només una, ja fora de termini– és perquè, abans de portar la nova ordenança al ple, es van recollir suggeriments de la gent. Hi afegeix que també es van tenir en compte les queixes i les deficiències que trobaven a l’antiga ordenança. A banda, el 4 de setembre passat es va fer una xerrada a la Coma Cros sobre les novetats del text i es va obrir un període de consulta pública. El consistori volia conèixer l’opinió dels amos de les parcel·les, dels hortolans i dels regants, i es van rebre sis aportacions.
Entramats de canyes
A l’antiga ordenança s’especificava que estava prohibida la instal·lació de tanques entre horts (eren factibles, en canvi, per delimitar els límits de les parcel·les amb els camins principals o els corriols de pas, i per contenir el bestiar als sectors on està permesa la pastura). Amb la nova ordenança també hi podrà haver tanques per separar finques cadastrals. I en propietats grans amb diversos arrendataris serà possible posar una tanca simple entre les parcel·les internes.
Hi ha hortolans que per delimitar finques cadastrals o límits de propietat han començat a fer servir entramats de canyes unides amb filferros. La nova ordenança preveu aquest sistema, que queda bé visualment i és econòmic. Es pot continuar, a més, amb la tanca rural cinegètica, amb obertura quadrada. El que sí que el consistori té la voluntat que es retiri són les tanques fetes amb somiers, material d’obra o residus.
S’admetrà l’existència d’una barraca d’horta per cada parcel·la cadastral (en les de menys de 400 m² ha de ser de canyes) i hi continuarà havent l’opció de barraques compartides, que podran ser més grans que les permeses en l’antiga ordenança. I també, entre les múltiples novetats, podran ser de fins a 1.000 m² els coberts agrícoles vinculats a les explotacions superiors a 3 hectàrees.
“Factor humà”
La regidora de Medi Ambient, Marta Guillaumes, indica que s’ha intentat “recollir l’esperit de la gent” i incorporar els canvis “tenint en compte el factor humà”. “És un espai estratègic d’oportunitat. Té molt potencial ecològic. És una gran àrea que cal continuar preservant, fent que estigui més ordenada i dignificada. Si vius en un medi urbà, és molt agraït que a prop hi tinguis un lloc com aquest. Que hi puguis transitar i que el paisatge hi sigui agradable genera un benestar important als ciutadans. I, fruit d’aquesta tasca, en un termini de deu o quinze anys probablement també hi podrà haver més activitat econòmica relacionada amb l’horta”, diu Guillaumes. La regidora destaca, alhora, la vessant social: “Ja tenim sobre la taula propostes que ens han fet arribar per dinamitzar alguna parcel·la. Podrien ser aprofitades per grups de dones, per famílies...”
Precedents
L’Ajuntament disposa des del 2009 de l’ordenança de construccions i instal·lacions al Parc de les Deveses-Pla especial del sòl no urbanitzable. El seu contingut anava en concordança amb el pla especial de les Deveses-Parc de les Terres i Aigües del Ter, vigent també des del 2009.
El 2016 es va iniciar la revisió i modificació del pla per adaptar-lo a la nova legislació urbanística i als planejaments d’àmbit territorial. El 2017 es va aprovar definitivament el pla especial urbanístic Parc del Ter, Hortes i Deveses de Salt, que va substituir l’anterior. Això va fer necessari adaptar l’ordenança al nou planejament per eliminar possibles incongruències entre els dos.
LA DATA
LES FRASES
Actius crucials per cuidar les terres
Molts propietaris les tenen llogades a hortolans, que les cultiven
Bona part les conreen per a consum propi i per distreure’s
G. Pladeveya
“Si no treballés ningú aquestes parcel·les, com quedarien? Els propietaris les haurien de netejar o bé potser alguns d’ells se les acabarien venent.” És una de les reflexions que fa l’arrendatari d’uns terrenys de les hortes de Salt que estan situats al davant d’un tram del carrer del Rec. Explica que per tal de poder fer ús d’aquesta finca i treballar l’hort personalment, paga a l’amo de les terres “un preu simbòlic de 20 euros l’any”. En el seu cas, és veí del Barri Vell de la vila i, per la proximitat entre casa seva i el tros, admet que hi acaba anant “cinc o sis cops al dia”. Ja fa quinze anys que viu al municipi i entre dos i tres que mena l’hort. La tasca que hi realitza és la seva primera ocupació i el seu esbarjo. Hi passa tant de temps que, a tot el perímetre, hi té repartides diverses cadires per als moments de descans. “El que hi conreo és per a ús domèstic, si bé també hi ha parcel·les més professionalitzades. Jo menjo d’aquí. Faves, blat i patates, que em duren tot l’any. Té molts avantatges.”
Als accessos hi ha cartells que recorden que al parc només hi poden circular els vehicles que estiguin autoritzats i s’hi especifiquen les hores en què el pas hi està barrat (des de les 11 de la nit fins a les 7 del matí). Un altre dels horts pròxims al Barri Vell fa sis anys que és treballat per un veí de la Massana. Comenta que està jubilat i que segueix habitualment “una rutina”: “Als matins vaig a la piscina, a Girona, i a les tardes tragino a la parcel·la, que tinc llogada per 40 euros a l’any. Això ajuda que no estigui abandonada.” Hi té “cebes, faves, alls, pèsols, bledes, porros, api, carxofes, coliflor i enciam”, i guarda part del material en una barraca de canyes amb una estructura interior amb quatre fustes: una instal·lació que fa tres dècades que està en un lateral del terreny. El que hi conrea ho reparteix “entre tothom”: “Són productes que consumim a la família i també en dono als amics i als veïns.”
En un terreny situat tan sols a una desena de metres més enllà hi ha un altre veí de Salt que està jubilat i que fa “6 o 7 anys” que treballa a l’hort com a “distracció”. “Al propietari de la finca li pago en espècies, ja que li regalo, per exemple, un xai per Nadal.” Hi cultiva faves, pèsols, cebes, alls i també patates, que comença a plantar segons el calendari de la lluna “per tenir més èxit”: “Abans no creia en aquests mètodes i penso que per això fracassava.” A banda, indica que, malgrat que tot el que recull ho acaba “pagant uns tres cops més car que si ho anés a comprar directament degut a la dedicació i els diners que inverteix en material”, prefereix continuar apostant per la producció pròpia: “Almenys saps ben bé el que menges, perquè de sulfats no n’hi tiro.”
