Medi ambient

Adaptar-se al canvi climàtic a través del conreu de la vinya

Un projecte Life treballa en com adaptar la muntanya mitjana al canvi climàtic, evitar l’erosió i afrontar els grans incendis forestals

El celler Espelt Viticultors de Vilajuïga participa de ple en aquest estudi, que consideren clau

La preservació de la fauna i la flora, peces clau del projecte
Una proposta és repartir els conreus en forma de mosaics

Un projecte Life estudia com poder adaptar la muntanya mitjana al canvi climàtic, el que comporta reduir l’erosió i la freqüència, virulència i grandària dels incendis. Al parc natural del Cap de Creus, el celler Espelt Viticultors, de Vilajuïga, és una de les puntes de llança d’aquest ambiciós projecte que es porta a terme a Catalunya i a l’Aragó. Aquest estudi es fa a través de la gestió d’ecosistemes que es deixen créixer de manera natural combinats amb zones de pastures, que actuarien com a tallafocs, i el repartiment dels conreus amb peces separades o espais agraris d’alt valor naturals (abans, mosaics).

Compromís

Anna Espelt, biòloga, enòloga i directora del celler, contemplava, divendres el matí, les vinyes del mas Marès, que la família va comprar, des del pla de Gates. Aquest és un punt clau per veure la magnificència del cap de Creus, de la badia de Roses i de les vinyes del mas Marès. Unes vinyes que són un gran laboratori a cel obert. El paisatge és espectacular amb les feixes de pedra seca, a manera de terrasses, que recorren la muntanya. Es calcula que en línia recta fan milers de quilòmetres.

Anna Espelt explica que els objectius del parc natural del Cap de Creus i el del celler són molt coincidents pel que fa a valors i objectius: “Des del principi, vam treballar conjuntament incorporant-nos en el projecte.” I per fer-ho es compta amb l’instrument del projecte Life MIDMACC que estudia l’adaptació mitjançant la implementació i proves de diferents mesures de gestió del paisatge per afrontar els reptes relacionats amb el canvi climàtic a les zones marginals de la muntanya mitjana, sense oblidar que millora el seu desenvolupament socioeconòmic.

Anna Espelt també explica que el projecte té en compte la diversitat, apostant per abelles, per ajudar a pol·linitzar, i per la preservació del xoriguer, un rapinyaire del grup dels falcons, així com d’aus que crien a terra, com seria el cas del trobat, la cogulla fosca i la terrerola.

Resiliència

El que es busca, segons Espelt, és implementar sistemes per millorar la resiliència ambiental i socioeconòmica al canvi climàtic. “Recuperar el paisatge tradicional però adaptat a les necessitats actuals per preparar-nos pel canvi climàtic.” D’aquí aquest treball que estudia el comportament de les vinyes amb feixes de pedra secta i sense (en vas).

Xavier Aranda, tècnic de l’IRTA, i el seu equip eren divendres a les vinyes fent simulacions de pluja: “Mirem com adaptar la muntanya mitjana al canvi climàtic a través de tres activitats dels boscos amb la ramaderia extensiva, amb zones abandonades de correus convertides en pastures i amb conreus, com ara la vinya, per veure com podem adaptar la muntanya al canvi climàtic.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona