El Consell de l'Aigua aprova el polèmic pla per a l'Ebre
La revisió del pla hidrològic tira avant amb l'oposició de quatre comunitats dels Països Catalans i Euskal Herria
El conseller Santi Vila troba “lamentable” que es desestimi la proposta catalana
La revisió del Pla Hidrològic de l'Ebre va superar ahir el tràmit del Consell de l'Aigua amb la inèdita oposició de quatre de les nou comunitats autònomes afectades. El vot en contra va venir de Catalunya, Navarra, el País Basc i el País Valencià. El debat va evidenciar la inexistència de consens al voltant del document, segons van destacar membres de la Generalitat i de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE).
La portaveu d'aquesta darrera entitat, Susanna Abella, va acusar la Confederació Hidrogràfica de mantenir una posició “més tancada que mai” i ignorar les 4.500 al·legacions presentades pel moviment social.
“L'organisme de conca s'ha vantat d'haver incorporat de forma total o parcial 36 al·legacions i d'haver tramitat escrupolosament el procediment de tramitació pública durant els últims mesos”, segons va explicar Abella.
La portaveu va assenyalar que “tant la CHE com les entitats favorables justifiquen el repartiment de l'aigua de l'Ebre d'acord amb les demandes dels diferents usuaris, amb la previsió de crear 465.000 noves hectàrees de regadiu”. Un cop superat el tràmit d'ahir, després d'una reunió que es va allargar cap a quatre hores i mitja, el document haurà de passar pel Consell de l'Aigua a finals d'aquest mes abans que arribi a la taula del Consell de Ministres. Serà l'executiu l'encarregat d'aprovar-lo de manera definitiva.
LA FRASE
Vila veu “greu” que no es consideri la proposta catalana
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va considerar ahir que “és molt greu i lamentable” que l'Estat hagi desatès la proposta de cabals per al tram final de l'Ebre consensuada a Catalunya. “És molt greu i lamentable que no s'hagi atès una proposta pactada en l'àmbit territorial amb totes les entitats ecologistes, amb totes les institucions, amb tots els regants dels marges dret i esquerre de l'Ebre, i amb el govern de Catalunya”, va destacar ahir Vila, segons recull un comunicat del Departament de Territori i Sostenibilitat.
En aquest context, el conseller espera que el Ministeri de Medi Ambient “recondueixi aquesta decisió”, que va tenir l'oposició no només de Catalunya, sinó també del País Valencià, Navarra i el País Basc, així com els recels de la Comissió Europea. Així doncs, espera que el nou pla “torni a la sostenibilitat i la racionalitat als cabals de l'Ebre”.
Per Vila, la proposta de Catalunya “permet garantir els cabals ecològics i assegurar les activitats de reg i les activitats econòmiques a l'entorn de l'Ebre”. El govern català va proposar que hi hagi un volum anual de 5.871 hectòmetres cúbics els anys secs, 7.732 en els de normalitat i 9.907 en els més humits, allunyat al pla hidrològic vigent –que en preveu 3.009 a l'any–. Per tant, es plantejava un règim de cabals tres cops superior a l'actual. “Una de les grans novetats d'aquesta proposta era l'establiment d'una aportació mínima anual de 3.518 hectòmetres cúbics, que no es considera cabal ecològic, sinó un cabal mínim de subsistència vers a fenòmens excepcionals de sequera”, detalla el comunicat.
