Els senders GR que passen per Lleida són els més usats
Cinc dels sis camins de llarga distància més utilitzats pels excursionistes travessen la demarcació
El Bages i el Berguedà són les dues comarques amb més rutes senyalitzades de tot Catalunya
Els senders de gran recorregut (GR) que passen per Lleida són els més utilitzats pels caminants a Catalunya. Dels sis camins de llarga distància amb més pas d'excursionistes, cinc passen per les comarques lleidatanes, i la Cerdanya i la Val d'Aran són els dos punts d'aquesta demarcació que concentren més GR d'interès en els seus límits geogràfics.
Aquestes dades estan basades en estimacions fetes per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), l'única associació o institució que disposa d'indicadors fiables sobre l'ús dels senders al territori. L'Agència Catalana de Turisme, el màxim organisme institucional del sector turístic en el territori, “no disposa de cap estudi en aquest àmbit”, expliquen en el departament, que remeten a les dades de la FEEC.
Així doncs, segons les estimacions de la federació d'excursionistes, els sis camins de gran recorregut més utilitzats a Catalunya són, per ordre numèric, el GR 11, GR 92, GR 107, GR 150, GR 175 i el GR 211. Llevat del sender 92, que uneix tota la costa catalana des de l'Alt Empordà fins al Montsià (580 km), els altres 5 camins de llarg recorregut passen per algun punt de la demarcació de Lleida. Un d'aquests, el 211, transcorre només per la Val d'Aran.
A banda de Lleida, Barcelona també té un pes important entre aquests senders més utilitzats pels excursionistes. El Berguedà i les comarques properes a la capital catalana són travessades pel GR 92, 107 i 150. Pel que fa a Tarragona, les seves comarques també tenen presència en dos dels camins més transitats del país: el 175 (Conca de Barberà i Alt Camp) i el 92.
Recorreguts més curts
A Catalunya hi ha, operatius, una trentena de senders de gran recorregut, és a dir, camins amb una longitud mínima de cinquanta quilòmetres. A més, al territori també hi ha centenars de camins de petit recorregut (PR) i locals (SL) molt utilitzats pels excursionistes i famílies. Si es tenen en compte les dades dels tres tipus de camins, el Bages és la comarca que disposa de més senders (59), seguida del Berguedà (51), i a certa distància, Osona (45).
Tots els camins que hi ha Catalunya estan homologats i supervisats per tècnics de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. Les mateixes associacions o promotors privats s'encarreguen del manteniment dels senders i de pintar-ne la senyalització: els de llarg recorregut els pinten de vermell i la resta, de color groc o verd.
LES XIFRES
La Federació Espanyola decideix el nom dels senders
El nom numèric de qualsevol sender depèn de la Federació Espanyola d'Excursionisme, que és la que pren la “decisió” després que des de Catalunya s'hagi fet la homologació del GR, explica Josep Llusà, de l'àrea de territori de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. Per exemple, el GR 92 té aquest nom perquè es va voler associar “a les Olimpíades de Barcelona”. I el GR 11 s'anomena així perquè fa un recorregut gairebé en paral·lel a un altre ruta que passa per l'altra banda dels Pirineus i que es coneix com el sender “10”, hi afegeix Llusà.
Per aquest motiu, i per la vinculació que tenen molts senders de Catalunya amb episodis de la història, a molts aficionats de la muntanya “les matrícules” dels camins no els diuen res. Un clar exemple és el GR 107. Amb aquest número, el sender és gairebé desconegut pel públic en general. És molt més conegut com el “Camí dels Bons Homes”, la ruta que uneix el santuari de Queralt amb el castell de Montsegur (Occitània), el topònim amb el que es coneix aquest recorregut per etapes de gairebé 200 quilòmetres.
