Els gestors del Port d'Aro no descarten retocs a la bocana
Defensen que el projecte inicial és el més adient per protegir-se dels temporals i que hi haurà marina seca per a les barques petites
Admeten, però, que en l'avaluació ambiental el nou dic pot canviar
Els guanyadors del concurs per gestionar el Port d'Aro a partir del març vinent durant 25 anys més –fins al 2041–, la unió temporal d'empreses (UTE) de la promotora Sierra de Mías i el Club Nàutic, van defensar ahir que la seva proposta de modificacions en la bocana és la més adient per resoldre els problemes d'agitació de la làmina d'aigua a l'interior de la dàrsena –sobretot en situacions de temporal com ahir i avui– i facilitar l'accés de les embarcacions.
La controvertida solució, amb l'extensió del dic actual 85 metres cap al sud-oest i la creació d'un segon espigó a tocar del penya-segat de Punta Prima, ha desfermat una campanya d'oposició d'un nombrós grup de socis de l'entitat –els Indignats–, el moviment ambientalista, veïns de s'Agaró i fins i tot grups polítics del municipi i la població veïna de Sant Feliu de Guíxols. Però l'enginyer Oriol Garcia argumentava que no té impacte en el fons marí ni sobre la façana marítima del puig Pinell, i que tindrà un creixement limitat en altura, estimat en uns 45 centímetres més respecte al dic existent.
Els responsables de la UTE hi van afegir que el projecte encara ha de prosseguir la tramitació ambiental i urbanística abans no rebin els permisos per iniciar les obres. L'ambientalista que ha supervisat la proposta, Pier Berglund, admetia que “al final del procés, el projecte segurament haurà tingut molts canvis”, per incorporar les possibles prescripcions dels organismes fruit de l'encaix en les normatives i el procés d'al·legacions.
La potestat del municipi
Un dels arguments dels Indignats en contra de la nova bocana és la protecció urbanística municipal de la façana litoral del puig Pinell, però el president del Club Nàutic, Tomás Fanjul, va defensar ahir que, al marge de les al·legacions que pugui presentar el consistori, “l'àmbit de protecció municipal finalitza en la ratlla de la zona maritimoterrestre”, de competència compartida” entre Costes de l'Estat i la Generalitat, que “tindran l'última paraula”.
Àlex Balletbò, coadministrador de Sierra de Mías, diu que volen prosseguir els tràmits i iniciar les obres al llarg de l'any vinent. La inversió, d'entrada, està pressupostada en 25 milions d'euros, i el pla d'execució, si poguessin començar a la tardor, s'allargaria un mínim de tres hiverns –en funció de la meteorologia–, fins al 2018.
Marina seca a prop
Els arguments, però, no convencen els Indignats, que segons el col·lectiu ja apleguen entorn de tres centenars de socis. També qüestionen per massa ambiciosa la inversió i critiquen la reducció de 250 amarradors concentrats en les eslores més petites, de 6 i 8 metres. Fanjul va anunciar un acord madur amb una empresa nàutica per construir una nova marina seca de 200 places a 50 metres de la rampa d'avarada, i donar als petits amarristes una solució “més econòmica fins i tot que les quotes actuals”.
Pel president del Club Nàutic, el model del port ha de canviar. Va dir que ara recapten 38.000 euros anuals en concepte d'amarratges d'embarcacions de pas, i que amb una dàrsena protegida tots els mesos de l'any, els ingressos per escales “es podrien incrementar fins a més de 600.000 euros” que compensarien a la baixa les quotes de manteniment que paguen els socis amb amarrador.
