Nou mètode de prevenció d'incendis

Investigadors de la Universitat de Lleida (UdL) i les universitats australianes de Western Sydney i Wollongong han desenvolupat un nou mètode de fàcil aplicació per millorar la lluita contra els incendis forestals mitjançant el desenvolupament de mapes d'humitat de la fullaraca. Està pensat i testat pels ecosistemes mediterranis en comptes del que s'utilitza actualment a l'Estat espanyol, basat en l'índex de sequera i desenvolupat pels boscos canadencs. Els resultats els acaben de publicar a la revista Remote Sensing of Environment.

El model d'humitat de combustible mort “representa una important millora per a la predicció de riscos forestals, perquè és de fàcil càlcul i interpretació”, segons explica l'investigador de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària (ETSEA) de la UdL Víctor Resco de Dios. Només requereix de dades de temperatura màxima i humitat mínima que es poden obtenir directament al camp, de les agències de meteorologia o de les que mesuren els satèl·lits.

Amb unes equacions senzilles, el model prediu la humitat de la fullaraca, que varia en qüestió d'hores. Aquest factor condiciona la propagació inicial del foc, ja que la ignició només es transforma en incendi si la fullaraca és prou seca. El model ha estat validat amb èxit en diferents tipus d'ecosistemes, des de matollars mediterranis a boscos tropicals de Califòrnia i Austràlia. Malgrat l'elevat cost social i econòmic dels incendis, fins ara “mancava un model que permetés desenvolupar mapes amb contingut d'humitat en la fullaraca per a la predicció del risc d'incendis”, assegura Resco.

En absència de mètodes d'estimació d'humitat de combustible mort, l'Agència Espanyola de Meteorologia (AEMET) produeix mapes de factor de sequera, un índex desenvolupat per als boscos canadencs “amb poca relació amb la humitat real en el combustible mort en ecosistemes mediterranis”, afirma l'investigador de l'ETSEA. L'Europa mediterrània pateix cada any uns 50.000 incendis forestals que cremen una mitjana de mig milió d'hectàrees. Les tasques d'extinció suposen una despesa de més de 2.500 milions d'euros.