Les captures de peix s'han subestimat durant 60 anys
Un 30% del que es pesca no es declara, segons el primer estudi que analitza l'explotació global dels mars
El declivi de les extraccions és més important del que es pensava
La captura global de peix ha estat notablement subestimada durant els 60 anys passats i cau de manera més abrupta del que apunten les estimacions oficials actuals. Això és perquè la majoria de països declaren, per diferents motius, unes xifres més baixes que les reals. Investigadors canadencs van presentar ahir una estimació que millora les estadístiques oficials. Segons les noves dades, les captures globals són de 109 milions de tones anuals, un 30% més dels 77 milions de tones declarades l'any 2010.
Aquestes dades, publicades ahir a la revista Nature Communications, comporten que cada any hi ha 32 milions de tones de peix que es capturen sense ser declarades. Els investigadors, de la Universitat de la Columbia Britànica atribueixen la discrepància al fet que la majoria d'estats centren els seus esforços de recol·lecció de dades en la pesca industrial, obviant de manera reiterada categories molt més difícils de controlar com la pesca artesanal, la de subsistència, la il·legal i el peix descartat abans d'arribar a port.
Fins ara, l'única base de dades global sobre captures de pesca disponible és la que genera l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) a partir de la informació que li envien els països que en són membres. Alguns, però, transmeten informes amb un “sense dades” com a resposta que, en el moment d'agregar-ho al total, es transforma en un zero. Per Daniel Pauly i Dirk Zeller, autors del treball, aquestes mancances contribueixen a generar una imatge distorsionada de l'estat de la pesca mundial.
Les dades són consistents amb la corba de captures que havia dibuixat la FAO en els seus informes, per bé que amb valors diferents: des que van començar els registres, el 1950, es va mantenir un increment constant de les captures fins al 1996, quan es va assolir el pic (de 130 milions de tones, segons els científics, i 86 segons la FAO). A partir de llavors, va començar un declivi d'1,2 milions de tones anuals, (0,38, segons la FAO).
LA FRASE
LA XIFRA
“Aquí hi ha espècies que no passen per la llotja”
Centenars de col·laboradors van contribuir a l'estudi aportant literatura científica, testimonis d'experts, pescadors, observadors i tota mena de dades estadístiques sobre el consum de peix. Entre ells, hi ha Marta Coll, que des de l'Institut de Ciències del Mar havia estudiat les captures reals al Mediterrani. “Vam trobar que també es declara un 30% menys del que es captura”, explica la investigadora, ara a l'Institut de Recerca per al Desenvolupament de França. “Aquí algunes espècies de gran valor com el lluçet, la gamba vermella o la llagosta hi ha temporades que no passen per la llotja”,
hi afegeix. Això passa, per exemple, quan un restaurant contacta amb una barca perquè li reservi i vengui directament les captures. Des de la Federació Catalana de Confraries de Pescadors, s'admet que “en alguns llocs” part de la pesca no es declara i es dóna credibilitat a les dades de l'estudi. Coll va veure que les dades que Espanya facilita a la FAO són de pesca industrial i “només part de l'artesanal”. Conèixer les captures és bàsic per gestionar els recursos marins de manera sostenible i poder establir amb criteri les normatives per regular l'extracció de determinades espècies.
