Tardor seca, hivern eixut
Les altes temperatures registren màximes de 24 graus al gener al Maresme
Als boscos hi ha secada i hi reapareixen plagues com la processionària del pi
Cada dia que passa és un dia més sense ploure. Ja en fa prop de 90 i el pitjor de tot és que les previsions no indiquen cap canvi que porti pluja fins a final de febrer. En el Consell Comarcal del Maresme, els registres confirmen que ha estat una de les tardors més seques que ha vingut seguida d'un inici d'hivern eixut, on ja acostuma a ploure poc.
Les últimes precipitacions que van caure al Maresme van ser les llevantades que van afectar la comarca els dies 2 i 3 de novembre. Són uns registres que van deixar com a màxima els 51 litres per metre quadrat al Montnegre, que el dia següent ja es va reduir a 13,6 l/m². A altres poblacions com Dosrius només es van acumular 48 l/m² els dos dies.
Des d'aleshores, les pluges han estat insignificants i no han superat el litre per metre quadrat. Amb les dades a la mà, Mataró ha estat un dels llocs més secs, on no han passat de les quatre dècimes per litre, segons el meteoròleg del Consell Comarcal, Joaquim Serra. No només això, les dades que té registrades de la capital del Maresme des del 1987 indiquen que s'han assolit les temperatures més altes del normal en ple mes de gener: els 24 graus de màxima el 8 de gener passat. Serra recorda com una anècdota la inauguració de l'estació meteorològica del Montnegre, fa cinc anys, amb el bosc nevat. “Cada vegada patirem més la calor i la sequedat i, sobretot, ens sorprendran els contrastos”, assegura.
Les altes temperatures es van veure agreujades pels episodis de ventades, que encara van complicar més la situació ambiental. El tècnic de Medi Ambient del Consell Comarcal, Oriol Bassa, recorda que durant 10 dies, al gener, es van activar les alertes 1 i 2 de prevenció d'incendis i es va prohibir fer foc a tots els qui ho havien sol·licitat. “Teníem les ADF i els agents rurals pendents del foc com si es tractés del juliol, per aquesta sequera acumulada”, explica.
Són els efectes que el canvi climàtic transforma el paisatge. L'impacte de les altes temperatures està “trastocant la florida de moltes espècies i fins i tot els ocells canten com si fos la primavera”, explica Bassa. Això provoca preocupació en relació amb una possible glaçada que podria afectar la florida quan les abelles estiguin a punt per la pol·linització.
LA XIFRA
LA DATA
LA FRASE
La processionària es propaga sense les glaçades
L'altre aspecte és que sense el fred, les plagues d'insectes que afecten els arbres no es moren. És el cas de la processionària i els Tomicus piniperda, que afecten els pins, així com el tigre del plàtan, que amb les altes temperatures es propaguen fàcilment en uns exemplars que es troben debilitats per la sequera. Només les glaçades, tal com explica el tècnic mediambiental, Oriol Bassa, contribueixen a reduir la població d'aquests insectes.
A primer cop d'ull les bosses blanques de la processionària es poden veure en algunes pinedes. Les altes temperatures n'han avançat el cicle de reproducció i les larves són als nius que fan a les capçades del arbres, a punt per baixar a terra quan ja s'hagin convertit en erugues. Aquesta peregrinació en fila és el que els dóna el nom i acostuma a tenir lloc a la primavera. Amb aquesta sequedat ambiental acumulada, els que estan controlats són els fons que afecten més els conreus.
