Fort auge als boscos gironins de la processionària del pi
La falta de fred ha fet que aquest hivern s'hagi multiplicat la superfície afectada
La Cerdanya ja està en situació extrema i s'alerta que l'any que ve hi podria haver una gran explosió demogràfica d'aquesta plaga
La situació meteorològica poc habitual d'aquest hivern, amb molt bones temperatures i falta de fred, ha afavorit l'expansió de les zones afectades per la plaga de la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa), que està fora de control i ha fet que en alguns punts de Catalunya es visqui una situació realment extrema. Àrees de la Catalunya central, com ara el Berguedà i Osona, i el Pirineu lleidatà són les zones més afectades, on la plaga està deixant els pins sense fulles, completament pelats, només amb l'esquelet. A les comarques gironines només a la Cerdanya s'ha arribat a aquest extrem d'intensitat, però des del Consorci Forestal de Catalunya s'alerta que l'any que ve això serà molt més generalitzat si no s'hi fa res, perquè hi haurà una gran explosió demogràfica d'aquesta plaga després de la gran expansió de la superfície afectada que hi ha hagut aquest any. Així, expliquen que s'ha detectat un gran augment de l'afectació al Ripollès i també al Montseny, les Guilleries i les Gavarres. De fet, podríem dir que a tot arreu. Només fa falta acostar-se a qualsevol pineda per veure la proliferació de les bosses blanques als pins plenes d'erugues. “No s'ha arribat als extrems d'altres zones, però hi ha un augment fort de l'afectació. Fins i tot hem vist que està afectant el pi blanc o pi bord, que és l'última espècie a la qual va, i aquest any també hi hem vist plagues”, explica Josep Maria Tusell, responsable tècnic del consorci.
Encara no hi ha dades de l'afectació d'aquest any perquè els Agents Rurals encara estan acabant de fer les prospeccions, però es preveu que sigui la més alta des de fa dècades, molt per sobre de l'any passat, quan hi va haver a tot Catalunya unes 96.000 hectàrees afectades, un 13% de 725.000 hectàrees de diferents espècies de pins que hi ha al país. I d'aquestes 96.000 hectàrees, més de 10.000 estaven afectades de gravetat.
Per fer-se una idea de la situació extrema d'aquest hivern només cal dir que el Departament d'Agricultura ja va fer al novembre un tractament per controlar la plaga a 7.000 hectàrees del Pirineu, algunes de les quals a la Cerdanya, i que la consellera, Meritxell Serret, va calcular fa uns dies que caldrà fumigar fins a 20.000 hectàrees si les condicions meteorològiques continuen sent com les actuals.
Crida al govern
Justament, des del Consorci Forestal de Catalunya s'ha fet una crida al govern català perquè incrementi els esforços després que els últims anys, amb les retallades, s'han anat reduint les superfícies de les zones tractades. Consideren que cal “evitar arribar a la pròxima temporada sense els recursos necessaris per controlar la població de la processionària i alhora esquivar uns danys que podrien esdevenir catastròfics”. També des d'Asaja s'ha reclamat al govern un pla de xoc i un major pressupost per lluitar contra aquesta plaga.
Els tractaments serveixen per reduir el nivell poblacional de la processionària però en cap cas es pot eradicar, ja que suposaria alterar la xarxa tròfica.
Un problema de salut pública
Més enllà de la defoliació que provoca als arbres –als quals no mata, només els debilita–, la processionària del pi és un problema de salut pública perquè afecta les persones i els animals. Sens dubte el principal efecte és sobre les persones, amb reaccions al·lèrgiques i urticàries, tant per contacte directe com també per l'aire. En alguns casos els efectes són prou greus perquè els afectats requereixin assistència sanitària. Encara més forts són els efectes en animals, que poden resultar afectats de necrosis en llengua i ulls.
Des del Consorci Forestal de Catalunya també s'avisa que els debilitaments greus de la planta poden ocasionar “greus pèrdues tant econòmiques com mediambientals”. En aquest sentit, s'assenyala que el debilitament d'una gran quantitat d'arbres i rodals, com està passant actualment, “comporta l'augment de risc d'altres plagues i d'incendis forestals”.
