Reclamen que s'accelere la construcció d'assuts a l'Ebre
El Consell Econòmic i Social avala el projecte de Sercosa per estabilitzar la làmina d'aigua i afavorir la navegació
La PDE, SEO/BirdLife i Gepec s'hi oposen perquè “desnaturalitzarà” el riu
El Consell Econòmic i Social de les Terres de l'Ebre ha aprovat, per unanimitat, una resolució favorable a la construcció de tres nous assuts al tram final de l'Ebre per tal d'estabilitzar la làmina d'aigua del riu. Els agents socioeconòmics ebrencs expressen així el seu suport al projecte que l'empresa Societat General de Serveis a Col·lectivitat SA (Sercosa) està tramitant i que està pendent de l'autorització del Ministeri de Medi Ambient. En aquest sentit, Sercosa planteja
la construcció d'assuts
a Garcia, Benifallet i
Campredó (Tortosa) amb
centrals hidroelèctriques amb una potència d'entre 11 i 15 megawatts.
L'ordenació del tram final de l'Ebre permetria, segons el Consell Econòmic i Social de les Terres de l'Ebre, impulsar la navegació fluvial i, per tant, el sector turístic. És en aquest sentit, que reclama a l'Estat que resolgui “sense dilació” el projecte proposat per Sercosa i ajunte en un sol expedient la tramitació dels tres assuts a Garcia, Benifallet i Campredó. “Des del territori manifestem el suport al projecte de construcció d'assuts sempre i quan la realització d'aquestes obres no agreugen la regressió del delta de l'Ebre, ni impliquen la inundació de l'horta”, ha manifestat el director de l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (Idece) i membre del Consell Econòmic i Social, Joan Martín.
A més de l'impuls a la navegació fluvial, el fet d'obtenir una làmina d'aigua més uniforme al riu permetria mantenir l'estabilitat dels marges fluvials i es dificultaria el pas dels raigs solars, de tal manera que s'evitaria la proliferació de macròfits –l'hàbitat de les larves de mosca negra–, segons el govern, que també és favorable a la construcció dels assuts. La iniciativa de Sercosa preveu una inversió de 99 milions d'euros i la creació de 800 llocs de treball durant un període d'entre dos i tres anys, mentre es construeixen els assuts i les centrals hidroelèctriques
Tot i el suport dels agents socioeconòmics al projecte de construcció d'assuts, no hi ha consens a l'Ebre. Així, la Plataforma en Defensa de l'Ebre, Seo/BirdLife i Gepec s'hi oposen perquè consideren que es “desnaturalitzarà” el tram final del riu. Sostenen que és un projecte incompatible amb la millora ambiental que necessita l'Ebre per complir les seues funcions naturals d'aportació de sediments i nutrients a la desembocadura. “Es generaran més barreres al riu i es retindran els pocs sediments que arriben a la desembocadura”, ha assenyalat la portaveu de la PDE, Susanna Abella. De fet, la PDE i les entitats ecologistes reclamen que es buide el pantà de Riba-roja d'Ebre per frenar la subsidència i permetre que els sediments retinguts s'arrosseguen riu avall.
D'altra banda, el Consell Econòmic i Social
ha manifestat el seu rebuig al pla hidrològic de la conca de l'Ebre.
LA FRASE
LA XIFRA
LA DATA
Un projecte que es va iniciar en els anys noranta
El projecte de Sercosa, que té l'aval del govern català i del Consell Econòmic i Social de les Terres de l'Ebre, no és totalment nou, sinó que es remunta als noranta. Fonts de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) han explicat que, de manera oficial, no s'ha presentat cap projecte recentment i que encara s'està tramitant un permís per fer tres assuts amb minicentrals hidroelèctriques al tram català de l'Ebre presentat l'any 1997. Un expedient que encara no està tancat, tot i que hi ha informes negatius respecte a la construcció d'aquests assuts. Un estudi de la Cambra de Comerç de Tortosa del 2007 defensa la construcció d'assuts per garantir la navegació fluvial. També planteja la creació d'una sortida artificial al mar a través del canal Carles III.
