Medi ambient
La Junta del Ter vol parlar amb Colau del futur del riu
L'entitat exposarà la crisi ecològica a l'Àrea Metropolitana
Reclamen al president de la Generalitat un gran acord polític per afrontar la degradació del riu Ter
Es demana la creació d'un pla de protecció de l'aigua del Ter
La Junta Central d'Usuaris d'Aigües del Baix Ter reclama al president de la Generalitat accions per tal d'invertir la situació de degradació dels sistemes ecològics del riu Ter i, a més, d'acord amb aquesta línia de conscienciació, ha demanat una entrevista amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per exposar-li el problema. Tot plegat ha de confluir en la creació d'un gran pla de protecció de l'aigua del Ter
La Junta ha posat, doncs, fil a l'agulla per buscar una solució a causa de la pèrdua de qualitat dels ecosistemes ecològics del riu Ter i a les zones humides de la plana, així com el descens dels nivells freàtics de la qualitat de les aigües subterrànies, principalment de salinitat, presència de biocides i nitrats. Tot això ja ha donat un principi d'acord, a manera de compromís: Territori ja s'ha compromès a reduir els 166 hm³ anuals fins a 140 d'aquí a dos anys. És un primer pas.
Les reivindicacions, però, no s'aturen i tenen dues línies d'actuació: demanar una reunió amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per exposar-li el que implica per al riu Ter i per al territori la dependència de l'Àrea Metropolitana –la petició ja s'ha fet efectiva a l'espera que s'adiï la trobada– i elevar directament al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, un seguit de propostes que a mitjan termini han d'ajudar a plantejar solucions per trobar una situació a un afer que afecta dramàticament el territori.
El president de la Junta Centre d'Usuaris d'Aigües del Baix Ter, Jordi Cordón –la presidència l'ostenta per estatuts l'alcaldia de Torroella de Montgrí–, explica que la situació del riu va més enllà de l'àmbit territorial del baix Ter i que cal un acord nacional per l'aigua a Catalunya. Segons el president de la Junta, aquesta solució permetria redistribuir la “solidaritat hídrica que ha d'exercir la conca del Ter, i més concretament del seu curs baix, que ja dura des de fa més de 50 anys”. “Estem animats per la frase del president Puigdemont: «Catalunya té un deute amb el Ter»”, destaca Cordón.
Solució política
Cordón explica que buscar-hi una “solució política” és vital atès que les solucions tècniques “són conegudes i en gran part consensuades per diversos especialistes de renom”, que es van definir en l'informe L'abastament d'aigua i energia a Catalunya redactat el 2013 pel Consell Assessor per a la Transició Nacional. Per això, la Junta demana que es creï una comissió territorial amb representants reals del territori de les diverses conques o dels sistemes de gestió del conjunt del territori. “La predació hidrològica ha transformat el paisatge”, destaca. Tot ha d'anar focalitzat, segons Cordón, a la creació d'un pla de protecció de l'aigua del Ter. Aquest pla ha d'incloure les funcions que li són pròpies i les actuacions necessàries per garantir la disponibilitat de l'aigua als usuaris. Això implicaria actualitzar la xarxa de control i de qualitat; elaborar un pla estratègic d'explotació i de protecció de les aigües del baix Ter; desenvolupar projectes de recàrrega; executar programes per controlar la contaminació i sobreexplotació; finalment, desenvolupar i aplicar un pla de protecció del subsòl del baix Ter.
La Junta Central d'Usuaris d'Aigües del Baix Ter és una corporació pública creada el 2014 per protegir l'aigua del Ter i els seus aqüífers i per treballar per la seva disponibilitat, tant en quantitat com en qualitat. La seva tasca és el proveïment municipal dels quaranta municipis que formen part de la plana del baix Ter i el desenvolupament de l'agricultura, el turisme i la indústria, entre d'altres.
LES XIFRES
LES FRASES
Aigua és Vida fa palanganades a ritme d'al·legacions
Les accions per aturar la sagnia a què el Ter se sotmet vénen de lluny i se n'han fet moltes. L'última acció va tenir lloc el 4 de juny a càrrec d'Aigua és Vida, amb la celebració de la cinquena palanganada reivindicativa. La plataforma, però, fa un pas més i alerta directament de la dessecació del territori. El portaveu de la plataforma, Pau Masramon, en declaracions a El Punt Avui, va dir que l'entitat ha presentat al·legacions al pla de gestió de cabals 2016-2021 de la Generalitat, que preveu fixar un cabal ambiental ecològic al Ter un 40% inferior al vigent, que de fet ja s'incompleix sistemàticament. Tot i que la situació ideal, per a Aigua és Vida, seria el cabal natural del riu, que hauria de ser d'uns12 m³/s, l'entitat considera que un bon cabal ecològic que asseguraria el futur del riu serien uns sis o set metres cúbics per segon, objectiu que quedaria lluny d'assolir-se si prospera el pla de gestió que s'està tramitant i que acabaria convertint en normal el que ara és un incompliment flagrant del pla de gestió vigent.” La plataforma defensa que s'ha de posar fi a l'agulla del que ha anomenat o batejat “Terdependència” de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que es calcula, segons dades de l'entitat, que consumeix un 76% de l'aigua del Ter i que és responsabilitat de govern buscar alternatives. El problema no només afecta el Ter, ja que segons Aigua és Vida, l'Onyar també se n'ha vit terriblement afectat.
Quaranta municipis, des de la gola fins a Celrà
Una dada serveix per prendre dimensions de la corporació: només la comunitat de regants de la Sèquia Vinyals té gairebé 10.000 hectàrees a més d'un miler de pous. El territori que defensa la Junta comprèn l'àmbit de les masses d'aigua superficial i subterrània que discorren dins la delimitació de l'anomenada Massa 33, que abasta el curs baix del riu des de Celrà fins a l'Estartit, el Daró i la riera de Pals, i des de Palafrugell i la Bisbal fins a l'Escala, incloent-hi les cubetes de Celrà i Palafrugell i els aqüífers del Daró. Els quaranta municipis van des d'Albons, Begur, Monells, Jafre, la Bisbal d'Empordà, San Joan de Mollet, Ullastret i Vilopriu. En aquest àmbit, les funcions de la Junta són la gestió, planificació i control d'aigües i el seu ús, l'aplicació de programes d'eficiència, la contenció de la salinitat i la sobreexplotació, la recàrrega dels aqüífers i les zones humides, així com la millora de la circulació dels cabals del riu, els recs i els regadius.
El clam per a una gestió més bona dura dècades
El 1959 les autoritats franquistes van decidir que el riu Ter seria el principal subministrador d'aigua potable de Barcelona i van legislar el repartiment dels seus cabals regulats amb els embassaments atorgant a la zona de Barcelona fins a 8 m³/s, sempre que es garantissin els cabals necessaris per als regants, l'abastament de Girona i Costa Brava (1,6 m³/s) i el cabal ecològic mínim del riu (3 m³/s). Durant molts anys el riu ha tingut el cabal per sota del mínim que marcava el pla de cabals de manteniment de la Generalitat. Aquesta situació vulnera la llei del 1959 i també el pla de cabals de manteniment de la Generalitat. Al gener del 2008 les comunitats de regants del baix Ter van acordar un manifest que exigia recuperar el cabal ecològic al riu i crear la Plataforma pel Retorn de l'Aigua. Després de moltes reivindicacions, i fins i tot manifestacions, la reivindicació va fer un altre pas, el 2014, amb la creació de la Junta Central d'Usuaris del Baix Ter.
