“Estem en una situació complicada pel risc d'incendis”

Pel que fa al context, la ubicació d'aquest parc fa que estigui a cavall de poblacions de grans dimensions. La proximitat a ciutats com ara Barcelona fa que aquest espai actuï com a pulmó d'aquest sector. A més, suposa una zona de conservació de flora i fauna rellevant. En aquest sentit, la paraula reserva és adequada per definir-lo.

A grans trets, per la banda del Vallès tindríem tot el límit que va des de Montornès, Vilanova del Vallès i Vallromanes fins a la Roca; mentre que per la part del Maresme hi ha les poblacions que estan tocant a muntanya, com ara Alella, Teià, Vilassar de Dalt, Cabrils, Cabrera i Argentona, a les quals s'ha de sumar la darrera incorporació de la comarca, que és Òrrius. Pel que fa a aquest darrer municipi, una part ja era dins del parc, però ara l'Ajuntament s'ha incorporat al consorci.

Quant a flora, l'hàbitat que hi predomina més, sobretot al sector del Maresme, són les pinedes de pi blanc i pi pinyer. A la banda del Vallès hi ha tot el sector d'alzinars, combinat amb alguna roureda i algun bosc de ribera també. Pel que fa a espècies que requereixen algun tipus de protecció, destaquen la Viola suavis, el fraret i una falguera que es va descobrir fa poc, de la qual hi ha molt poca població arreu de Catalunya. Pel que fa a la fauna, el que és més rellevant i visualment més important és tot el conjunt d'aus rapinyaires.

Estem fent un seguiment de tres espècies, com són l'aligot vesper, el xot i l'àliga marcenca. Aquestes aus han començat a reproduir-se al parc i estem controlant els seus nius i la seva reproducció. Alhora en fem difusió perquè hi tenim una càmera que fa un seguiment de les nidificacions, que es poden veure a través d'un canal lliure. A banda dels rapinyaires hi ha una altra espècie d'animal rellevant, com és el tritó verd. D'aquests, en fem una cria en captivitat per fer-ne un alliberament a diferents basses del parc, i per això és molt important la conservació d'aquests espais. També hi ha cinc espècies de ratpenats.

En destacaria els cims més elevats, que li donen singularitat i identitat: Burriac, amb el seu castell icònic; Céllecs, com a turó de referència on hi ha un poblat ibèric ben proper, i, finalment, el sector de Sant Mateu, que actua com a referent del territori. També cal donar rellevància a tot el sector de la vall de Rials perquè dóna sentit a tota la DO Alella i contrasta molt tot el que són les vinyes amb el sector més forestal. Quant a patrimoni arqueològic, citaria la ruta prehistòrica, a cavall entre la Roca i Vilanova del Vallès.

D'entrada estem treballant en una diagnosi. Ens interessa tenir molt clar quin és l'estat d'afectació per Tomicus del territori. Ja fa uns anys vam encarregar un estudi de valoració de les plagues en general del parc en què ja se citava el Tomicus. Ara el que estem fent és l'actualització d'aquest estudi. A partir d'aquesta diagnosi plantejarem sobretot actuacions de gestió forestal preventives, perquè s'ha comprovat que els plaguicides són poc efectius. El nostre enfocament és tractar de manera forestal les masses afectades o les que hi ha al voltant d'una manera preventiva. Per altra banda, i en aquest sentit, volem fer un treball de potenciació de les associacions de propietaris forestals, ja que es poden fer actuacions forestals en totes aquelles finques que estiguin associades.

Ha estat una primavera amb una precipitació bastant reduïda. A banda d'això, al llarg del juliol la temperatura ha estat per sobre de la mitjana. Per tant, aquest any estem en una situació complicada pel que fa al risc d'incendis. Per sort, de moment no hi ha hagut episodis gaire remarcables. Ara estem en un estat d'alerta important. Si a l'agost hi ha una davallada important de les temperatures, podrem acabar de controlar la campanya, sobretot si arriben les pluges habituals d'aquest mes. Pel que fa als efectius de prevenció, tenim quatre torres de guaita amb vuit persones que fan aquestes tasques i cinc unitats de vigilància, a banda de la coordinació amb el cos de bombers.

Més a mitjà termini una de les amenaces seria l'alt grau de visites que té el parc. No només quant a nombre d'assistents, sinó també per les moltes activitats que s'hi poden fer, ja que és difícil fer-ho compatible amb la conservació de l'espai natural protegit i en alguns moments comença a ser complicat. Aquí hi ha un treball important de gestió d'aquest ús públic. És potser l'amenaça que, amb vista al futur, voldria destacar.

Penso que la gent sí que el coneix. Les poblacions de l'entorn ens visiten molt i ens consideren el seu parc. De totes maneres no és una línia a treballar perquè ja ens estem acostant al topall màxim de visites.

La implicació dels ajuntaments en tot el que és el parc és realment molt important. No només econòmicament, que també, sinó també pel que fa a la implicació política. El consell plenari és l'òrgan de decisió del consorci, i en formen part els ajuntaments que hi són a dins. És un organisme molt dinàmic en què la participació, l'opinió i la valoració dels diferents consistoris que en formen part és molt important. També hi ha una participació molt notòria de la Diputació, que també ens ajuda en l'aspecte econòmic. L'equilibri entre les aportacions dels ajuntaments i de la Diputació dóna un recorregut molt llarg al parc.

Sí. Treballem molt amb la resta d'espais de la Xarxa de Parcs de la Diputació. Els més propers serien els de la Serralada de Marina i el Montnegre-Corredor, ja que compartim territori. A banda d'aquests, i entre d'altres, tenim el Parc Natural del Montseny com a referent. Paral·lelament m'agradaria destacar que estem treballant en tota una línia de gestió nova, sobre la recerca de partenariat per tenir algun projecte de gestió conjunt amb algun parc europeu que tingui característiques semblants o que puguem compartir hàbitats i tipus similars de fauna i flora. A partir d'aquí, volem poder buscar també finançament europeu per desenvolupar projectes de magnitud.

Si alguna cosa hi falta potser és el fet de poder arribar a connectar amb el mar. Tot i això és una qüestió molt difícil de poder arribar a materialitzar, ateses les infraestructures que ja estan construïdes o aquest sòl urbà que ja està realment molt ocupat. Però arribar a tenir una connectivitat de major protecció amb tot el seu entorn realment seria una qüestió molt potent a poder desenvolupar. D'altra banda, potser faltaria tenir una eina de gestió que pogués completar els usos del parc, ja que el pla especial que hi ha és una mica antic i caldria actualitzar aquestes eines. Evidentment també estaria molt bé un increment de recursos per poder desenvolupar nous projectes.

La societat ha fet un avanç destacable pel que fa a la conscienciació, però és cert que encara falta un recorregut important. Cal entendre que aquest espai protegit requereix molt d'esforç per conservar-lo.