Medi Ambient
Mig any controlant el cabal del Ter a Girona
Aigua és Vida aposta pels mesuratges propis com a mesura de pressió i carrega contra els plans del govern d'abaixar més el mínim legal
Faran actes per exposar el problema i sensibilitzar la ciutadania
Farts de denunciar durant deu anys l'espoli “il·legal, injust i insostenible” del Ter arran del transvasament cap a Barcelona i de topar amb les autoritats, en qui fa temps que afirmen que es van deixar de creure, membres de la plataforma Aigua és Vida de Girona van emprendre l'1 de març una campanya de mesuratges diaris al pont de la Barca per tal de provar que “la majoria de dies de l'any” s'incompleix clarament el pla de cabals del govern del 2006. L'excepció, ja ho van dir, era a l'estiu, quan baixa més aigua, per poder complir els drets d'ús dels regants. I així ha estat.
Dos trimestres diferents
Durant els tres primers mesos de controls es va incomplir el mínim previst en el pla de cabals del 2006 de la Generalitat en el 85% dels dies. El màxim incompliment va ser durant la segona quinzena d'abril, quan la mitjana de cabal va ser un 35% inferior al marcat per la llei. A partir del juny i per satisfer els drets de les cinc comunitats de regants del Baix Ter, el cabal va començar a ser molt més abundant. “És el mateix de cada any”, diu el portaveu d'Aigua és Vida, Pau Masramon, que té clar que això canviarà aviat, un cop s'acabin els drets dels regants, i que tenint en compte que Susqueda està un 17% més baix del que li és habitual, “la sequera del riu és a les portes” i tindrem una tardor amb “un riu sota mínims”.
Pressió al govern
Tant Masramon com Joan Francesc Pascual, que és l'encarregat de fer els mesuratges, tenen clara la necessitat de continuar fent controls diaris. “Ara almenys se senten controlats, sabem que ho mesurem i ho seguirem fent”, ressalta Pascual. “Els fem pressió”, explica Masramon, que considera “un insult” que en el nou pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya per al període 2016-2020 s'hi prevegi un 40% menys de cabal mínim. En el govern han defensat que la reducció es fa per “passar de la teoria a la realitat”, ja que argumenten que és impossible concertar allò previst en el pla de cabals aprovat pel govern tripartit el 2006. “No compleixen la llei, i la solució no és augmentar el cabal sinó rebaixar el mínim legal”, denuncia indignat Masramon, que ja considera que els mínims actuals –4,60 m³/s la majoria de l'any, que puja a 5,98 m³/s a l'abril-maig i baixa fins a 3,68 m³/s al juliol-agost– ja són massa baixos i, a sobre, no es compleixen. Explica que l'únic que han aconseguit fins ara és que el govern digui que la nova normativa no substituirà la del 2006 sinó que en serà “complementària”: que el cabal mínim serà un 40% menor a l'actual del 2016 al 2018 i després es mirarà d'anar-lo augmentant gradualment perquè el 2020 es pugui complir el fixat pel tripartit.
Sensibilització
A més dels controls, Aigua és Vida vol emprendre una sèrie d'actes de sensibilització amb la col·laboració d'associacions de veïns i de pares i mares per tal d'exposar el problema. Un dels primers es farà coincidint amb la festa major de Santa Eugènia. Conviden, a més, qualsevol ciutadà, escola o entitat que hi tinguin interès a fer-los un taller sobre com funcionen els mesuratges al pont de la Barca.
Demanen unitat i més implicació dels ajuntaments
L.A
El portaveu d'Aigua és Vida, Pau Masramon, remarca que cal la unitat de tot el territori –ecologistes, regants, administracions locals, ciutadania...– amb un únic comú denominador: “No pot ser que se'ns enduguin el 76% de l'aigua del riu.” Opina que cal “transmetre unitat com a l'Ebre” perquè alerta que la “sobreexplotació persistent que pateix el riu no és sostenible”, ja que s'està “estirant més el braç que la màniga”.
Valora positivament el fet que recentment, segons dades del Consorci del Ter, fins a setze ajuntaments –Riells i Viabrea, Sant Julià de Ramis, Castell-Platja d'Aro, Sant Julià de Llor i Bonmatí, Santa Pau, Setcases, Flaçà, Gualta, Sant Gregori, Bescanó, Vilanova de Sau, Verges, Fornells de la Selva, Anglès, Girona i Salt–, un Consell Comarcal –el del Baix Empordà– i la Diputació de Girona hagin aprovat una moció de defensa del cabal del Ter i hagin demanat una reducció del transvasament cap a Barcelona, però demana molta més implicació dels ens locals.
Solució “multifactorial”
Masramon admet que la solució per apujar el cabal del Ter i trobar abastament suficient d'aigua per a l'àrea de Barcelona és difícil, i que caldrà que sigui “multifactorial”. En aquest sentit, afirma que les dessaladores són més cares i menys estables, i la seva potenciació hauria d'anar lligada a la creació d'energies alternatives. També caldria, explica, estudiar transvasaments des d'altres rius. “L'aigua de Catalunya és de tots. Cal solidaritat sense enfrontar territoris”, assenyala, tot i que admet que des d'altres seccions locals d'Aigua és Vida es mira cap a una altra banda amb el tema del Ter.
Com es fan els mesuratges diaris
Des de l'1 de març, Joan Francesc Pascual cada dia, cap a les 10 del matí, fa una passejada des de casa seva fins a Fontajau, fins a l'estació d'aforament del pont de la Barca. Veterà activista en mil batalles, ho veu com una acció d'“inversió ciutadana”. Al pont de la Barca mesura el nivell d'aigua que hi passa i pren una fotografia per tenir una prova gràfica del mesuratge. Després, a partir d'una taula d'equivalències de l'ACA, en calcula el cabal i l'anota. Per exemple, si l'aigua arriba fins a la marca de 74 cm, això equivaldria a un cabal de 4,66 metres cúbics per segon, just per sobre del mínim marcat la majoria de mesos de l'any per la Generalitat el 2006, que és de 4,60. La mesura del nivell d'aigua la fa a partir dels quatre trams de regle que hi ha com esglaonats prop de l'estació d'aforament de sota el pont de la Barca: el primer seria en principi dins el llit del riu –però queda descobert si hi passa poca aigua–, el segon just a la riba, i els altres dos, ja de força alçada, a la paret lateral.
Aquest és el mesuratge manual que es fa des d'Aigua és Vida per contrastar les dades que pren cada 5 minuts la boia de l'estació d'aforament –que va aconseguir que s'instal·lés Francesc Ferrer i Gironès quan era senador, recorden– i que s'envien automàticament a l'ACA. Masramon, però, té dubtes. Demana aclariments a l'ACA sobre per què les dades són provisionals i després definitives, com i per què es fa la verificació, i denuncia les dificultats perquè els donessin la taula d'equivalències per poder-ne calcular el cabal.
