Ports pren el timó, a Begur, de la dàrsena d’Aiguablava
L’ens de la Generalitat ha tret a concurs la concessió de la infraestructura, fins al juny de l’any vinent regida encara per una ordre ministerial de 1969
El Nàutic Aiguablava ho té tot de cara per retenir-la
L’explotació del petit port d’Aiguablava, integrat al litoral begurenc de Fornells, s’assimilarà el pròxim any a la resta d’infraestructures portuàries i marines recreatives que depenen de Ports de la Generalitat. Les instal·lacions teòricament s’havien traspassat a l’administració catalana el 1980, però sobre el paper la gestió de l’equipament a mans del Club Nàutic Aiguablava es regia per una antiga ordre ministerial del 26 de juny de 1969, que atorgava la concessió a l’entitat durant mig segle, fins a l’estiu del 2019. A falta d’un any, Ports va convocar al març un concurs públic obert a qualsevol empresa privada que acredités solvència i experiència. Al club, en què feia anys que es preparaven per a aquest horitzó, hi havia un cert neguit que un altre grup empresarial posés Aiguablava en el seu punt de mira. Però el termini per presentar ofertes es va tancar el 26 d’abril i només hi ha concorregut el Nàutic Aiguablava.
Si no hi ha cap sobresalt, doncs, el club continuarà controlant el port, un cop es tanqui en els pròxims dies el procés d’adjudicació. El termini de continuïtat per al nou concessionari és de sis anys, tot i que prorrogables per a sis més fins a 12 anualitats. La durada s’ha calculat, com en altres casos, de manera proporcional a la magnitud de les obres previstes. El president de l’entitat, Josep Maria Pujadas, avança que la proposta que han presentat xifra el pressupost d’inversions al voltant dels 700.000 euros, tot i que l’execució de les obres i el seu encaix sobre la dàrsena dependran del que s’acabi acordant amb Ports si culmina l’adjudicació.
Reforç de l’escullera
La concessió preveu que el nou concessionari garanteixi el calat –profunditat regular– a l’interior del port, de manera que probablement caldrà un o diversos dragatges del fons. I entre les obres proposades pel Nàutic hi ha el reforç de l’escullera, afeblida al seu extrem i pendent d’un recreixement per pal·liar els efectes dels temporals amb vents de component sud.
Pel que fa a la capacitat de la dàrsena, Pujadas admet que es mantindrà entorn als 61 amarradors actuals. Entre els socis, majoritàriament practicants de la nàutica esportiva, encara hi ha algun dels fundadors del club, mentre que la resta són de segona –i algun de tercera– generació. Com a usuari també hi resisteix un pescador artesanal, Ramon Deulofeu, especialitzat en l’art d’extreure llagostes de la zona. Entre les millores han proposat retocs en la disposició de les embarcacions i la continuïtat de la guingueta que hi funciona a l’estiu, però sense grans pretensions. Pujadas explica que també volen promoure més activitats esportives i cursets oberts al poble, amb una nova disposició de les instal·lacions que alliberi espais.
Tot i ser un port de petites dimensions, Pujadas defensa el seu valor estratègic en una zona complicada de costa, entre els ports de Llafranc –al sud– i l’Estartit –al nord–, on en cas de canvi sobtat de condicions en els mesos d’estiu poden oferir recer i suport a les nombroses embarcacions, amb patrons poc experimentats, que freqüenten la zona en els mesos estivals. A més del socors, en cas de necessitat, el club ofereix serveis de taller amb grua i benzinera per a embarcacions.
