Infraestructures i serveis

Ripollès i Garrotxa: 25 anys de cara gràcies a Collabós

Els túnels del Capsacosta, inaugurats el 1994, van ser la infraestructura més important fins al moment a les dues comarques

És la connexió ràpida del Pirineu i les altres comarques gironines

El 15 d’octubre del 1994 es va obrir a la circulació el túnel de Collabós, de quasi dos quilòmetres, el més llarg del sistema de túnels del Capsacosta, després que al migdia el president de la Generalitat, Jordi Pujol, l’inaugurés. Per entendre la importància d’aquesta connexió artificial de la Vall de Bianya amb Sant Joan de les Abadesses cal tenir en compte que l’accés més directe dels ripollesos amb la resta de comarques gironines era fins aquell moment a través de les carreteres del Capsacosta i de Santigosa, totes dues estretes i amb molts de revolts i desnivells, que a l’hivern les feien molt perilloses, o bé per l’antiga N-260 entre Ripoll i Olot, més ampla, però també molt sinuosa.

Per tant, la connexió per Collabós es va convertir, tal com ha quedat demostrat durant els 25 anys que ara compleix aquesta infraestructura, en estratègica. I no només per a la Garrotxa i el Ripollès, sinó per a la interconnexió raonable, en termes de seguretat viària i de temps, del Pirineu gironí amb la resta de comarques de la demarcació.

Això no obstant, cal remarcar que l’eix dels túnels del Capsacosta tenia encara més sentit si l’Estat espanyol construïa –cosa que no ha fet– el nou enllaç entre Ribes de Freser i Alp que havia d’incloure el famós túnel de Toses per evitar el coll d’ampolla de la Collada. I és que amb el túnel de Toses fet i els del Capsacosta, el trajecte entre Puigcerdà i Girona es podria fer en molt menys temps que les dues hores i tres quarts actuals, i més si l’Estat espanyol complís un altre dels seus compromisos i construís les variants nord d’Olot, i sobretot les de Sant Joan de les Abadesses, la nord de Ripoll i la de Ribes de Freser. Amb totes aquestes infraestructures i amb les construïdes els últims anys, es completaria la interconnexió de les comarques gironines de muntanya, interna i externa.

La connexió de la Garrotxa i el Ripollès va ser la inversió en obra pública més important feta fins aleshores en aquestes comarques, amb un total de 31,8 milions d’euros (5.300 milions de pessetes). L’empresa Dragados, concessionària de l’obra, va crear un nou traçat de 7,8 quilòmetres i va construir quatre túnels, els més important dels quals va ser el de Collabós, de 1.810 metres, al costat del qual, l’any 2008, es va construir la galeria d’evacuació per a casos d’emergència amb sis passallissos de connexió amb el túnel principal.

Així mateix, a l’obra original es van construir els túnels del Torrent Mitjà de 242 metres, el de Mestre Esteve, de 230 metres i un fals túnel, el de la calçada romana, de 90 metres. Dragados va iniciar l’obra l’any 1992, el gener del 1994 es va fer la calada i el 15 d’octubre es va inaugurar.

LES XIFRES

31,8
milions
d’euros és el cost total de les obres de construcció del sistema de túnels del Capsacosta
4
túnels
inclou el traçat entre la Vall de Bianya i Sant Joan de les Abadesses, construït ara fa 25 anys

La batalla dialèctica pel nom del túnel

El túnel que uneix les dues comarques es va anomenar Capsacosta. La Unió de Botiguers de Sant Joan de les Abadesses, però, va obrir un encès debat apostant pel nom actual de Collabós.

No tothom va sortir-ne beneficat

Hi va haver negocis de restauració amb accés des de l’antiga carretera del Capsacosta i de l’antiga N-260 entre Olot i Ripoll. Qui més va partir aquesta situació va ser el poble de Vallfogona.

Jordi Pujol vol la implicació del territori

El president de la Generalitat, Jordi Pujol, va demanar a la societat civil que ho aprofités per tirar el país endavant. El comerç i els serveis turístics van ser els que van veure-hi un benefici més clar.

Beneficis col·laterals de les obres

Durant la perforació del túnel es va trobar una deu que permet subministrar aigua al 90% de llars del municipi. També es van trobar i restaurar trams de la via romana del Capsacosta.

El vessant econòmic, el més destacat

La presidenta del Consell de la Garrotxa, Isabel Brussosa, i el del Ripollès, Eudald Casadesús, coetanis de la inauguració, van destacar les oportunitats que oferia la nova ruta en l’aspecte econòmic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Una pesca més sostenible

palamós
CRISTINA MAÑAS
GERENT DE LA CONFRARIA DE PESCADORS DE PALAMÓS

“Cal ser més eficients i molt més selectius”

palamós

Menys cotxes per millorar la qualitat de l’aire

barcelona
Urbanisme

‘Tour’ pel litoral amenaçat

PALS
PERE FULLANA
DIRECTOR DE LA CÀTEDRA UNESCO DE CICLE DE VIDA I CANVI CLIMÀTIC D’ESCI-UPF

“És un fracàs que els joves abanderin el canvi climàtic

BARCELONA

L’any vinent, pàrquing de pagament a Besalú

BESALÚ

Pressupost de 2,2 milions, a Cornellà

CORNELLÀ DEL TERRI
Equipaments

El destí de can Tarradas

BANYOLES

Rehabilitació de l’escola de les Planes, frenada

Les Planes d’Hostoles