les garrigues
L'obra avança, però el reg menys
Acaba la perforació d'un túnel al tram final del Segarra-Garrigues
Tres de les cinc fases estan acabades i falta que els pagesos facin la seva xarxa de reg
Pocs minuts després de les dotze del migdia, la perforadora s'obria camí pels darrers metres del túnel de Bessons, prop de l'Albagés, a les Garrigues, i completava una de les obres més singulars del canal Segarra-Garrigues. Es tracta d'un túnel de 5 quilòmetres de longitud i 4 de diàmetre que ha costat vuit mesos de treballs. La galeria subterrània portarà l'aigua, 15 metres cúbics per segon, fins a la presa de l'Albagés que s'està construint i que és l'embassament on acaba el canal principal del Segarra-Garrigues.
Amb aquesta perforació s'arriba a una execució del 45% del cinquè tram del canal, que amb una inversió de 67 milions estarà enllestit el setembre del 2013. El quart tram, que travessa l'Urgell, es troba ja al 80%, mentre que els tres primers, des de la presa de Rialb (Noguera-Alt Urgell) fins a la Segarra, ja estan enllestits i en servei.
La xarxa secundària, entre el canal principal i les finques, la fa la Generalitat, amb un cost de 1.100 milions, i ja es troba al 66%.
El bon ritme de les obres, que permet pensar en un canal operatiu el 2014, segons el director de les obres, Josep Maria Serra, contrasta amb el lent procés d'adhesions i d'inversions de pagesos i regants per fer la seva xarxa i transformar terres de secà en explotacions de regadiu. El preu que hauran de pagar per l'aigua, més el cost de la infraestructura que necessiten per als camps, és el que provoca que en temps de crisi els agricultors s'ho pensin dues vegades abans d'adherir-se al Segarra-Garrigues.
Ara hi ha unes 2.700 hectàrees posades ja en reg i la previsió de la Generalitat és que enguany s'arribi a les 3.500. El total previst per regar és d'unes 67.000 hectàrees, però amb 40.000 afectades en més o menys mesura per espais de protecció d'ocells delimitats i imposats per la Unió Europea.
Aránzazu Vallejo, directora d'Acuaebro, empresa pública estatal que executa el canal principal, va recordar que els pressupostos estatals no retallen les obres del canal Segarra-Garrigues i que aquest servirà per “transformar un territori i afavorir la rendibilitat agrària”. Per la seva banda, la subdelegada del govern espanyol a Lleida, Inma Manso, destacava el rigor d'aquesta obra, “perquè no hi ha hagut cap desviació pressupostària i això és inèdit”.
L'acte de perforació del darrer tram del túnel de Bessons es va convertir en una petita festa per als promotors del Segarra-Garrigues, ja que al marge de la singularitat de l'obra també es volia donar aquest missatge de confiança als regants: que les obres segueixen sense aturador i que hi han d'apostar perquè siguin viables tant la infraestructura com la producció agrària, com va explicar el conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí.
Els més contents, però, van ser les desenes d'operaris que durant mesos han estat excavant aquest túnel, a raó de 600 metres mensuals. Dos operaris van sortir de l'interior de la tuneladora, un cop oberta la galeria, onejant una senyera i una bandera espanyola.
LA XIFRA
LA DATA
El conseller Pelegrí demana temps i imaginació
El conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí, va demanar temps i que “el canal faci el seu camí, perquè tota infraestructura necessita un període per demostrar que és viable”. Pelegrí responia així als dubtes que ha generat entre els regants el cost per adherir-se al canal.
I és que el preu de l'aigua subvencionat durant els tres primers anys podria sortir per 0,088 euros per metre cúbic consumit, però un cop acabat l'ajut oficial es podria disparar fins als 20 cèntims per metre cúbic en funció de la dotació assignada. La tarifa inclou l'amortització d'obres, tant l'estatal com la de la Generalitat, costos elèctrics i IPC. I, a més, s'ha establert una quota anual i fixa de 181 euros per hectàrea. Per si fos poc, els pagesos han d'invertir 3.000 euros per hectàrea per adaptar el regadiu a les seves finques.
Davant aquest maldecap per als futurs regants, el conseller també apel·lava a la imaginació i va anunciar que buscaran les fórmules adients, sobretot financeres i de crèdits tous, “per facilitar i fer assumible l'adhesió dels pagesos al Segarra-Garrigues”.
Alguns agricultors presents en la perforació del túnel de Bessons confirmaven aquests dubtes financers per assumir el regadiu, però en culpaven sobretot els baixos preus que cobren pels aliments que produeixen, que els redueixen els guanys.
