Topada per la Sagrera
La decisió de Foment de reprendre les obres per l'estació, i a partir del pla pactat amb l'anterior govern local de CiU, afligeix a l'executiu de Colau
L'ampliació del sostre comercial de la infraestructura està en el centre de la disputa
L'aparent bona sintonia que l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la ministra de Foment, Ana Pastor, van escenificar en la seva primera reunió el passat 1 de setembre, ha donat pas ara al malestar i recel. El motiu són les obres de l'estació de la Sagrera, un argument constant d'enganxades entre ambdues institucions, i que ara ha viscut el seu enèsim capítol a l'hora de concretar el compromís assolit pel govern estatal en aquella trobada de reprendre uns treballs que porten mesos al ralentí.
L'objecte concret de la disputa va molt més enllà de les diferències per on comencen aquestes feines. L'executiu municipal defensa, i això era el que creia acordat, que s'iniciarien pel que es coneix com la llosa, la gran carcassa o fonament sobre on s'ha d'assentar la infraestructura i que ara mateix està a mig fer. A la pràctica, però, i tal com informava ahir La Vanguardia, Foment ha tret a licitació, per un cost de 3,7 milions d'euros, la redacció del projecte arquitectònic de l'estació pròpiament dita. Colau no dissimulava ahir la seva estupefacció. “Ens sorprèn que en lloc de reactivar-se les obres ja en marxa de la llosa, ara Adif surti amb el projecte de l'estació sense comunicar-ho ni treballar-ho des del consens” manifestava l'alcaldessa a Barcelona Televisió (BTV). Colau i Pastor van parlar ahir per telèfon per intentar llimar asprors, sense més avanç que el de seguir parlant.
Una de les claus del malestar municipal és que, amb aquesta maniobra, el govern estatal dóna per encara vigent l'entesa assolida el juliol de 2013 amb l'aleshores alcalde de Barcelona, Xavier Trias (CiU), per rebaixar el cost de la infraestructura ferroviària de 820 milions a 650. Un pla que preveia que part del finançament sortiria de l'explotació, mitjançant una concessió a 60 anys, del 6.000 m² de superfície comercial del vestíbul de l'estació, i als que cal sumar-hi 22.000 m² més projectats en un edifici annexe. I l'actual executiu local no vol ni sentir parlar d'aquesta última operació, i més quan s'ha hagut d'empassar l'ampliació del centre comercial de la Maquinista i fa bandera de la defensa del model de botiga de proximitat. La tesi de Colau, doncs, és aparcar ara la construcció de l'estació –que hauria d'estar llesta el 2019 tot i que ja hi ha qui parla del 2020– i centrar-se en la llosa. A tot això, l'oposició va treure ahir punta al llapis. “A que va anar a Madrid, senyora Colau? Vol que l'acompanyem a negociar?” l'interpel·lava el socialista Jaume Collboni.
LA XIFRA
Pas endavant per refer l'entorn de l'estació de Sants
En la seva trobada del passat 1 de setembre, Colau i Pastor també van parlar de les obres pendents per restituir diversos punts del voltant de l'estació de Sants que han quedat visiblement malmesos com a conseqüència de la construcció del túnel de l'alta velocitat. El convenciment que aquests treballs no es podien ajornar més va ser mutu, i ahir el president del grup municipal del PP, Alberto Fernández Díaz, va anunciar que la última reunió del Consell de Ministres va acordar treure a licitació, per 32.959.803,47 euros, el projecte per arranjar un tram comprès entre l'avinguda Josep Tarradellas i el carrer Provença, en un dels extrems de la plaça dels Països Catalans. Una de les principals actuacions consistirà en la construcció de tres pous d'evacuació del túnel ferroviari, i que estaran situats a les confluències d'Urgell amb Provença, Nàpols amb Mallorca i Independència amb Mallorca. Posteriorment s'urbanitzarà la zona afectada –actualment un cul de sac format per un eixam de tanques– a partir dels criteris estètics que determini l'Ajuntament de Barcelona. Igualment també es substituiran les sortides d'emergència que es troben a peu de plaça. Els treballs tenen un període d'execució de 19 mesos. Per a Alberto Fernández Díaz un cop es sobrepassi aquest termini, el govern municipal ja no tindrà “excuses” per dur a terme un rentat de cara general a tot el sector del voltant de l'estació. “La nova de plaça dels Països Catalans no ha de ser una plaça dura que guanyi premis –obra d'Helio Piñon i Albert Viaplana va guanyar un FAD el 1984– sinó un espai verd i mediterrani que es guanyi el favor de la gent” va reflexionar el cap de la bancada popular. El govern de Colau es va felicitar per la licitació, però va criticar que fos Fernández Díaz qui la fes pública, en una manera de fer que van qualificar de “partidista”.
