Medi ambient
La nova junta de Port d'Aro refà els plans de la bocana per preservar punta Prima
Descarten l'espigó projectat a l'inici per Sierra de Mías i faran retocs en els dics, amb menys impacte
Han ofert als socis dret preferent a renovar a preu de cost
La nova junta del Club Nàutic Port d'Aro, cinc mesos després de la seva victòria amb un 85% de suport respecte a la candidatura continuista de l'anterior direcció, ha redefinit alguns aspectes que criticava en el projecte d'obres per renovar la concessió de les instal·lacions durant els pròxims 25 anys. De portes enfora i respecte a l'impacte paisatgístic que l'ampliació de la bocana podia tenir sobre els penya-segats de punta Prima, el president, Vicenç Arquès, explica que han descartat els plans inicials: “La bocana projectada no hauria superat igualment la tramitació ambiental, i la Generalitat ha demanat dues alternatives amb una afectació mínima sobre el medi.”
El propòsit d'estabilitzar les aigües a l'accés del port i la zona de la dàrsena més pròxima a la bocana es manté, però el vicepresident, Rafael Arau, explica que es poden aconseguir millores “fent petits retocs i correccions”, com ara variar lleugerament la disposició dels dics existents, reforçar-los allà on calgui o elevar uns centímetres l'altura del dic principal de la bocana, però sense l'espigó que afectava les roques i els esculls del paratge. La idea és poder explotar més amarradors a la zona d'influència de la bocana durant més mesos de l'any.
Pacificació interna
De portes endins, però, Arquès i Arau destaquen que han pactat un nou contracte amb la promotora Sierra de Mías, que va guanyar la nova concessió de 25 anys amb una unió temporal d'empreses (UTE) constituïda amb l'anterior direcció del Club Nàutic.
Entre els acords, destaquen beneficis per als 800 socis actuals, 600 dels quals amb amarrador. El club, per exemple, els ha ofert el dret preferent a reservar un lloc d'amarratge per als pròxims 25 anys “al preu de cost de les obres”, ja que abans es plantejava que abonessin un sobrecost pel benefici empresarial. “Ens volem consolidar com a club local i gironí i trencar l'elitisme”, sentencia Arau. En aquest sentit, volen obrir les instal·lacions i els seus serveis als veïns de la zona.
L'altre cavall de batalla que els va fer guanyar els comicis, que els amarradors més petits es mantinguessin, també s'ha resolt: els titulars d'amarradors de 6 metres –els més econòmics– que no vulguin passar a eslores més grans els mantindran. El procés de reserva ja s'ha obert i cercaran solucions a peticions individuals, com ara en la ubicació dels amarradors a la dàrsena. Preveuen, a més, traves a l'especulació: per exemple, la revenda durant els primers anys estarà penalitzada amb un recàrrec en benefici de l'entitat i supervisaran arrendaments particulars. Una norantena dels 575 amarradors –tot i que aspiren a optimitzar la capacitat per sobre
de les 600 embarcacions– els explotarà l'UTE directament en règim de lloguer.
El contracte es va aprovar en assemblea per 199 vots favorables i només un de contrari. En la reunió, van presentar les conclusions d'una auditoria que ha analitzat la situació econòmica de l'entitat.
