Tap a la ronda Litoral

D'entre les no poques carpetes que el govern d'Ada Colau té ara mateix per tractar, una d'especialment intricada és la que fa referència a l'ampliació del tram de la ronda Litoral que va del Morrot a la Zona Franca. Una obra, aquesta, que s'ha anat ajornant mandat rere mandat, tot i que els seus successius executius de torn no van escatimar a qualificar-la de prioritària pels problemes de congestió que afecten la via. Una situació de bloqueig sostingut en el temps que fa un any i mig semblava que es resolia, aparentment, gràcies a un acord entre l'Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Foment. El relleu, però, al capdavant de l'alcaldia de la capital catalana, sumada a l'escenari de provisionalitat política en què es troba l'executiu estatal, han tornat a deixar l'actuació en suspens.

Els aproximadament 3,5 quilòmetres en qüestió de la B-10 són un punt que presenta un volum especialment dens de trànsit –uns 120.000 vehicles diaris– tant privat com de mercaderies, ja que enllaça una àrea de gran activitat com és el port amb diverses connexions viàries tant de pas com d'accés al centre de Barcelona. És en aquest context que es va construir el relat sobre la necessitat de desdoblar la capacitat del corredor, amb la idea inicial de fer un segon viaducte com el que actualment voreja el Morrot. Era l'any 2010 quan es van començar a encarregar projectes. Ja sigui, però, per l'esclat de la crisi o simplement per voluntat política, mai es van acabar concretant. Fins al març del 2015, quan, amb unes eleccions municipals a tocar, el consistori barceloní –aleshores sota la tutela de CiU–, Foment, Adif i el Port van signar un protocol per redefinir l'actuació. A grans trets, l'acord establia que l'Ajuntament passava a ser propietari del parc de vies i l'estació del Morrot, uns terrenys d'unes 18 hectàrees per on es faria passar la ronda ampliada arran de terra, com si fos un lateral de l'actual via. L'opció d'alçar un viaducte quedava, doncs, descartada.

L'actual executiu d'Ada Colau, però, no veu gens clara tota l'operació. Per començar, per una qüestió de principis, ja que entén que l'obra propiciaria un increment del trànsit rodat i, per tant, un repunt dels nivells de contaminació. I la tesi és que s'ha d'anar en la direcció contrària i concentrar inversió en transport públic. Hi ha un gran segon argument de discrepància, també de caràcter conceptual. El projecte que CiU tenia al cap volia aprofitar l'avinentesa per afrontar una profunda transformació del tram del front portuari afectat, convertit ara en un cul-de-sac, per obrir-lo a la ciutat i donar-li usos terciaris lligats, sobretot, al sector nàutic. Un plantejament a anys de vista –vint es va arribar a dir– que exigia una inversió d'uns 100 milions d'euros. I tant aquesta suma, que troben desproporcionada, com l'objectiu final no convencen BComú, que considera que cal madurar més l'ús urbanístic que s'ha de donar a la zona. L'expedient, doncs, s'ha paralitzat, i la data que es va anunciar per iniciar els treballs –el primer trimestre del 2019– ja es pot donar per superada. No serà el cas.

El que l'Ajuntament, però, vulgui fer o deixar de fer ho haurà de parlar amb Foment, que, d'entrada, desitjaria que es tirés endavant l'obra pactada en el mandat anterior. Un argument poderós per defensar-ho és que el conveni signat, tot i que no és vinculant, li garantiria rebre 43 milions d'euros del consistori per la venda dels terrenys del Morrot. Per tant toca negociar, i l'handicap és que ara sembla el pitjor moment de tots per fer-ho. El govern estatal es troba en un estat d'interinatge ja prou conegut que condiciona, i molt, la presa de decisions sobre inversions o obres d'un cert abast. I, en el cas de Foment, aquesta transitorietat és encara més evident, ja que no hi ha ministre formal en el càrrec –les competències estan delegades en Rafael Catalá– després del nomenament d'Ana Pastor com a presidenta del Congrés.