municipal
urbanisme
El pla de la Devesa hi preveu invertir 30 milions en 20 anys
El ple aprova inicialment un pla “reformista” per obrir el parc al riu i a la ciutat
El document és idèntic al que es va presentar fa un any i mig, tret de la zona del Camp de Mart
Una de les novetats és la desaparició de les grades de la Copa
El pla especial de la Devesa, que finalment va passar ahir pel ple de Girona, en què va ser aprovat inicialment, preveu una inversió de com a mínim 30 milions d’euros (10 dels quals, a través de finançament europeu) per tal de desenvolupar-lo al llarg dels 15-20 anys que es preveu que tingui vigència. En termes generals, el pla manté la filosofia de l’avançament presentat el 2014 –obrir el parc tant cap al riu Ter com cap a la ciutat–, però no la mesura que era més polèmica: la supressió d’algunes de les illes de plàtans de la Devesa històrica. De fet, aquest canvi es va introduir durant el procés participatiu i en el document presentat publicament el maig del 2016 ja no hi era. Respecte a llavors, tot i que s’ha trigat a dur-lo al ple perquè s’ha hagut de buscar consens, només s’han introduït canvis al Camp de Mart, la zona més polèmica: el sòl serà més tou del que es preveia –a principis del 2018, s’hi plantarà herba i, a més, es tancarà perimetralment amb una filera d’arbres per la banda de Fira de Girona– i no s’hi talarà la filera d’arbres que s’havia dit.
“De l’avançament del 2014, que era un pla revolucionari, hem passat a un pla reformista, més conservador”, resumia ahir el regidor de Paisatge i Hàbitat Urbà, Narcís Sastre, que va subratllar que la idea és que la Devesa, sense cotxes, esdevingui “un parc viu per a tots els gironins”.
Obertura al riu i a la ciutat
El pla especial de la Devesa preveu, com s’havia anunciat, una obertura cap al riu Ter, amb una filosofia similar a la que va imperar fa 20 anys a l’altra banda, a Fontajau. Així, la desaparició del vial perimetral i el talús de formigó donarà lloc a una zona àmplia de bosc de ribera, amb pendent cap a les dues bandes, una transició “suau i naturalitzada”. Al punt àlgid, hi haurà un caminet per passejar. En algunes de les illes d’arbres més properes al riu, es trauran plàtans perquè la zona sigui “més parc urbà, amb zones d’herba i algun joc”, però Sastre insisteix que també s’hi plantaran més espècies autòctones (freixes, verns...), i el nombre total d’arbres no variarà. Ara a la Devesa hi ha uns 3.000 arbres, 2.500 dels quals són plàtans. Sastre diu que com a molt es trauran un 6% dels plàtans.
Pel que fa a l’obertura cap a la ciutat, es preveuen sobretot dues actuacions urbanístiques per facilitar-ne l’accés. D’una banda, la desaparició dels dos carrils de circulació més propers al parc a la zona de davant la Sala de Ball. De l’altra, una reforma de l’avinguda Ramon Folch i Torres perquè torni a tenir l’estructura d’avinguda en lloc de l’actual de rambla.
L’aparcament i la Copa
Altres mesures que inclou el pla són: condicionar l’aparcament de terra de la rotonda d’accés darrere l’Auditori, millorar l’enllumenat, construir una nova passarel·la damunt del riu al final del passeig principal i fer una reforma a la Copa que inclogui la supressió de la graderia. A més, desapareixerà l’estadi municipal, ja que tot se centralitzarà a la zona esportiva, on, a més, s’instal·larà una guingueta.
Tant per a la reforma de la Copa com per a les actuacions a la zona del bosc de ribera al costat del Ter i per al passeig interior que es farà a les illes, la intenció és buscar fons europeus a través de projectes Life, conjuntament amb el Consorci del Ter. En total, es buscaran ajuts fins a 10 milions. La resta d’actuacions –tret de la passarel·la i la reforma de l’avinguda Ramon Folch, que aniran a part– es calcula que poden tenir un cost aproximat de 20 milions.
LA XIFRA
El ple ho avala per més de dos terços, tot i la crida de Salvem la Devesa a oposar-s’hi
L.A
El govern va aconseguir els dos terços de vots favorables al pla especial de la Devesa que s’havia proposat, ja que, a més dels deu regidors de CiU, hi van votar a favor els quatre del PSC, els dos de Ciutadans i la del PP. En total, 17 vots de 25. Els altres vuit (quatre d’ERC-MES i quatre de la CUP-Crida per Girona) es van abstenir. Cap vot en contra, tot i que el debat el va obrir Joan Vila, secretari de la plataforma Salvem la Devesa, que va demanar als grups municipals que s’hi oposessin: “Cal que prenguin consciència que l’aprovació del pla seria un cop mortal a la conservació, la protecció i la millora del parc”, va assegurar. Vila va remarcar que el pla d’usos del parc s’ha de fer paral·lelament al pla especial i no de manera posterior, i per això va instar a allargar el diàleg abans d’aprovar res. A més, va afirmar que tant els veïns com els membres de la plataforma estan “decebuts i dolguts” pels “reiterats incompliments” dels compromisos de l’equip de govern. Entre els exemples que va esmentar, hi ha la prohibició de l’entrada de vehicles al parc, el trasllat del campament dels firaires i el fet que s’hi hagin autoritzat activitats que, a parer de Salvem la Devesa, estan prohibides pel reglament actual. “Sembla que els interessos econòmics prevalen”, va lamentar.
Tots els grups municipals van estar d’acord amb la necessitat d’elaborar un pla d’usos de manera ràpida, però no van considerar que això fos prou motiu per votar-hi en contra. Des d’ERC-MES, Miquel Poch va defensar una abstenció “crítica i alhora positiva”. Va explicar que el document “grinyola una mica” perquè hi ha aspectes en què és “molt inconcret”, però va subratllar que ara s’obre un període d’al·legacions en què tant grups municipals com entitats hi podran fer aportacions “per fer un document millor”. Així mateix, des de la CUP-Crida per Girona, Laia Pèlach va defensar una abstenció per millorar el pla. En el seu cas, va demanar sobretot al govern que “recuperi el debat”, que considera que “s’ha enverinat” per “la negativa persistent del govern a debatre sobre els usos”. A més, va reclamar que el pla especial no inclogui la derogació del pla d’usos actual, ja que hauria d’estar vigent fins que n’hi hagi un de nou.
Pel que fa als grups que hi van votar a favor, el regidor socialista Manuel Martín va defensar que el que s’aprovava era “una eina urbanística que permetrà, més endavant, amb la contribució dels veïns i veïnes, determinar quines activitats hi estaran permeses i quines no”. En aquest sentit, va demanar la creació d’una comissió de la Devesa que s’ocupi de desenvolupar el pla d’usos. També va demanar que el pla especial no derogui el vigent. Des de Ciutadans, Manuel Vázquez, a més de destacar els principals eixos del pla especial, que va considerar positius, va remarcar que no es pot separar del pla d’usos ni de la concreció de les activitats. Pel que fa a la regidora del PP, Concepció Veray, va expressar una opinió ben diferent de la de Salvem la Devesa: “Si posem pals a les rodes al pla, donarem un cop mortal al parc urbà que tots desitgem tenir.”
Per la seva banda, el regidor de Paisatge i Hàbitat Urbà, Narcís Sastre, va insistir que es tracta d’un document viu. De fet, la majoria de grups ja van avançar que hi presentaran al·legacions. Sastre, hores abans del ple, havia insistit davant la premsa en la importància que el pla s’aprovés amb un ampli consens –com va ser el cas–, ja que és “un pla de ciutat a llarg termini” i ha de tenir garantida la continuïtat hi hagi qui hi hagi al govern.
Esborrany del pla d’usos
Sastre va anunciar ahir al matí que ja treballen en un esborrany del pla d’usos –ell va parlar de “reglament d’activitats i gestió”–, una de les principals demandes dels veïns, que no volien que s’aprovés el pla especial sense definir els usos de cada espai del parc. Sastre va reiterar ahir que els usos no es poden definir en un planejament urbanístic, però va subratllar que volen abordar el tema “de seguida”. En aquest sentit, va dir que ja treballen en un esborrany, però que no es podrà concretar del tot fins que el pla especial estigui aprovat. Cal tenir en compte que ahir només se’n va fer l’aprovació inicial. Ara s’obrirà un període d’al·legacions de 45 dies. Un cop resoltes, el ple l’ha d’aprovar provisionalment. I després encara faltarà l’aprovació definitiva d’Urbanisme. Sastre va assenyalar que tot plegat, com a mínim, seran sis mesos.
El regidor responsable de la Devesa també va avançar que la seva idea és, un cop enllestit l’esborrany, “posar-lo a participació”, amb una fórmula que encara han de decidir, explicava.
