Punt final al conflicte al metro

La plantilla del metro va posar ahir el punt final al llarg i enverinat conflicte laboral que des del febrer del 2016 s’ha traduït en 25 jornades de vaga parcial, incloent-hi els últims 12 dilluns laborables, i dues aturades de 24 hores pel Congrés Mundial del Mòbil de l’any passat. Convocats en dues assemblees que es van celebrar al matí i a la tarda –i que van aplegar un 24% dels 3.500 integrants de la plantilla–, els empleats del suburbà van avalar el principi d’acord assolit entre el comitè d’empresa i la direcció de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). El conveni va ser aprovat amb 480 vots a favor, 302 en contra i 56 abstencions.

L’última versió del text, que el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, en la seva condició de mediador, va lliurar al comitè dilluns després d’haver-lo negociat amb els representants dels treballadors durant dues setmanes, i d’haver obtingut el vistiplau de la direcció de l’empresa pública, ha desllorigat un parell d’assumptes que, comparats amb el gruix del paquet de mesures incloses en el conveni, poden semblar serrells, però dels quals els sindicats havien fet casus belli.

Un és la internalització de serveis encarregats a empreses externes. El comitè ha esgarrapat finalment a TMB el compromís que alguns treballs de manteniment ara externalitzats tornin a ser assumits per la plantilla un cop s’esgotin les contractes actuals. Segons els sindicats, els acords en aquest àmbit es traduiran en la contractació de 46 empleats.

El segon punt és més alambinat. Fins ara, al metro hi ha hagut tres torns de jornada completa (matí, tarda i nit) i un quart, el de tancament, que és l’únic que, per les seves característiques (l’horari és de vuit del vespre a la fi del servei, és a dir, les dotze de la nit entre setmana), es cobria amb empleats a temps parcial. En el nou conveni s’introdueixen dos torns més per reorganitzar horaris i així facilitar la conciliació i millorar l’atenció al públic, però l’empresa volia que es poguessin cobrir també amb plantilla a temps parcial, i el comitè ho rebutjava. L’entesa ha arribat amb una fórmula progressiva: en els dos nous torns, el percentatge de personal a temps parcial s’anirà reduint fins que el 2022 es cobreixin exclusivament amb plantilla a jornada completa.

El nou conveni preveu que tots els empleats de manteniment passin a treballar el 100% de la jornada, i que 372 agents d’atenció al client contractats a temps parcial passin a ser-ho a jornada completa d’ara al 2020. L’acord també estableix les pujades salarials màximes permeses per la normativa estatal, és a dir, un 1% per al 2017 i el 2018 i un 1,5% per al 2019, i a més, complements per a cadascun dels tres anys de l’1%, l’1,5% i l’1,75%, que, per eludir les limitacions estatals, s’abonaran amb un únic pagament anual (de fins a 380, 570 i 665 euros, respectivament) i es vincularan al compliment d’uns suposats objectius vinculats a la formació en prevenció de riscos.

L’aprovació del conveni, vigent fins al 2019, comporta la desconvocatòria de les aturades parcials que fa més de tres mesos que han esdevingut la norma els dilluns. I també la sortida a un dels principals atzucacs que ha hagut d’entomar el govern municipal d’Ada Colau, qüestionat per l’oposició en bloc, que divendres passat va demanar la dimissió de la regidora de Mobilitat i presidenta de TMB, Mercedes Vidal, mentre s’ultimava l’acord definitiu.

Ahir, Vidal va celebrar l’acord, com també van fer via Twitter tant Colau com la consellera de Treball, Dolors Bassa. Menys conciliador es va mostrar, si més no públicament, el president del comitè d’empresa, el cegetista Pere Ramon, per qui el desenvolupament de les negociacions ha desqualificat Vidal i ha acreditat que TMB “no és de fiar”, motiu pel qual va advertir que perquè no hi hagi més vagues, l’empresa pública “haurà de complir els acords” subscrits amb els treballadors, cosa que fins ara, a parer seu, no ha fet. Treball ha citat aquest matí les parts per formalitzar tant la desconvocatòria de les vagues com el nou conveni.