Vint municipis es diputen el primer bus sense conductor

Una vintena de municipis s’han dirigit a l’Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU) i han presentat la seva candidatura per poder formar part del selecte grup de vuit poblacions que a partir del 3 de setembre participaran en l’experiència històrica de ser testimonis de la circulació per primer cop a Catalunya d’un vehicle sense conductor, el que s’anomena transport autònom.

Es tracta d’una experiència pilot que promouen l’AMTU i el Departament de Territori i Sostenibilitat i que s’ha de concretar amb l’elecció de vuit municipis per on circularà el microautobús que serà protagonista de l’experiència, durant els mesos de setembre i octubre. El nom dels municipis escollits serà comunicat en breu per l’AMTU, que ja va avançar el contingut del projecte en unes jornades que es van celebrar recentment sobre aquest nou tipus de mobilitat.

Aquesta entitat de promoció del transport avisa que la conducció sense conductor no és una qüestió de futur, sinó “un tema del present”, especifica el director general, Joan Prat. En aquest sentit, més enllà de l’experiència pilot de finals d’estiu, ja hi ha un municipi català que té en projecte avançat la posada en funcionament d’un autobús de servei públic sense conductor que cobreixi el trajecte entre l’estació de tren local i un polígon industrial, amb diverses parades per distribuir els treballadors per les respectives empreses. Prat es mostra molt optimista amb el desenvolupament del transport autònom i sosté que en un termini màxim de cinc anys ja serà una realitat a Catalunya. “Això és impossible d’aturar, com al seu dia va ser impossible frenar la implantació arreu del telèfon mòbil”, diu Prat.

En l’experiència pilot de Catalunya, circularà un bus operat per la francesa Transdev. És una càpsula de petites dimensions, amb capacitat per a dotze persones –sis aniran assegudes i les altres sis, dretes–, i amb un cost unitari de prop de 300.000 euros. Circularà per uns trajectes que oscil·laran entre els 200 i els 500 metres, espais urbans que prèviament hauran de ser cartografiats per introduir-ne les dades al cervell informàtic del vehicle.

És gràcies a aquest mapa virtual que porta incorporat i als sensors que escruten el terreny que el vehicle es pot moure, i si per algun motiu hi ha una alteració de l’entorn, s’atura, de la mateixa manera que frena en sec si un objecte o una persona li passa per davant. En aquest sentit, s’ha donat la circumstància que cartografies fetes a l’hivern no han estat útils a l’estiu perquè el canvi en el creixement dels arbres, per exemple, ha confós la màquina. Quan el vehicle ha de circular per llocs dels quals no té la cartografia, aleshores es mou responent a les ordres que rep d’un control remot, com el comandament d’una consola, que activa una persona.

Els autobusos sense conductor es mouen a velocitats molt baixes, entre els 7 i els 25 quilòmetres per hora. Es considera que circular a 18 quilòmetres per hora és una bona oferta comercial si es té en compte que en ciutats amb les dimensions de Terrassa i Sabadell, per exemple, la mitjana de velocitat del transport públic és de 13 quilòmetres per hora.

Els experts en aquest tipus de nova tecnologia asseguren que es tracta de vehicles segurs i que, ara per ara, la dificultat més gran és el buit legal que hi ha pel que fa als vehicles sense conductor, que a priori n’impediria la circulació. El reglament de circulació espanyol només autoritza els vehicles semiautomàtics, però obliga que hi hagi sempre un conductor al volant.

L’únic país que fins ara ha reglamentat la conducció sense conductor és Alemanya, i la Unió Europea vol impulsar una normativa global a partir de l’any vinent.