Infraestructures i serveis

De prohibició provisional a “perpètua”

Els transportistes retreuen al govern que la prohibició provisional de circular per l’N-II ha esdevingut perpètua i atribueixen la reducció de sinistres al menor volum de trànsit

El pas per l’N-II ha passat de ser provisional a perpetu, diuen

Els transportistes gironins agrupats dins l’Associació de Transports de Girona (Asetrans) fa temps que acumulen reclamacions a les diferents administracions per poder dur a terme la seva feina. L’última es remunta a aquesta mateixa setmana, quan el Servei Català de Trànsit (SCT) va atribuir la disminució del nombre d’accidents a les carreteres al fet que no hi circulessin vehicles pesants. Per Asetrans, aquesta conclusió es errònia, ja que considera que la disminució dels sinistres respon al fet que hi ha menys volum de vehicles circulant i no pas a la desaparició de camions. Per això han manifestat el seu malestar amb el SCT enviant una carta al conseller de Territori, Damià Calvet, dient-li que “no els representa”.

Restricció a l’N-II

Aquesta és l’última fricció amb l’administració catalana. No fa tant, el juliol passat, amb l’obertura del nou tram de l’N-II a Vilademuls, es va reactivar la polèmica per la restricció dels camions per aquesta via. Un nou tram de 3,4 quilòmetres al qual els transportistes, obligats a circular per l’autopista de peatge, demanen tenir accés. Així, recorden que se’ls va restringir el pas per l’N-2 de manera “temporal” fins que es desdoblés l’N-II, però que aquesta temporalitat ha esdevingut “perpètua”, ja que no hi ha ni pressupost ni dades per continuar el desdoblament cap a la Jonquera. En aquest sentit, per exemple, recorden que els camions que entren a Girona es podrien també beneficiar del tram lliure de peatges de la ronda de Girona entre Fornells i Vilademuls i del nou tram desdoblat. Això, però, no ho poden fer en no permetre’ls circular pels dos quilòmetres de la GI-623, que possibilitaria passar d’una via a l’altra.

Davant d’aquesta “perpetuïtat” d’obligació de pas per l’autopista, els transportistes reclamen la gratuïtat de pas si continua sent obligatori o, si esdevé voluntari, una bonificació del 75%. Així mateix, insisteixen que s’ha de diferenciar el trànsit local, format pels camioners de la demarcació que circulen per les vies gironines, del trànsit de pas d’aquells camions que creuen la demarcació sense tenir-hi cap vincle. Per exemple, el cas d’un camió procedent d’Andalusia que tingui com a destí l’Estat francès però que ha de passar per les vies gironines.

Asetrans considera que la manca d’inversió en aquestes infraestructures perjudica l’activitat dels transportistes i, en aquest mateix sentit, reclamen que, si es tira endavant el model de vinyeta que s’està debatent, els diners que es recaptin tinguin una destinació finalista; és a dir, que repercuteixin directament en el sector ja sigui per millorar l’estat de les carreteres o construir-ne de noves, entre altres possibilitats. L’expectativa en aquest afer, quan el final de les concessions a les autopistes cada cop és més pròxim, és un tema que s’està seguint de prop també per la patronal del transport.

I els passatgers, també

Més enllà del sector del transport de mercaderies, Asetrans també s’ocupa del transport de passatgers, i en aquest àmbit també s’ha definit en qüestions polèmiques, d’àmbit més local, com ara la prohibició als autocars de turistes d’estacionar a la Devesa de Girona. Asetrans va ser un dels primers a criticar la mesura defensada pel consistori gironí i proposar-hi alternatives, ja que considerava que la decisió no era la correcta. Així, va proposar, ja abans de començar la temporada d’estiu com ara, la instal·lació de vuit baixadors al centre de la ciutat per descarregar i recollir els turistes, sense que els autocars hi poguessin quedar estacionats. La proposta va quedar en un punt mort.

I des d’una perspectiva més àmplia, la patronal del transport també critica que l’augment dels últims anys en el nombre de passatgers als autobusos urbans i interurbans no s’hagi traduït en un increment equivalent en el nombre de recursos, ja sigui de personal o en les mateixes infraestructures en l’àmbit de la demarcació.

D’altra banda, i en un aspecte local, Asetrans remarca que, quan ja fa dos anys que es va inaugurar la nova estació d’autobusos, hi ha encara autocars d’algunes rutes que han de fer complicats recorreguts per accedir o sortir de l’estació. Però, a més, hi afegeix que no existeixen a la ciutat carrils bus suficients per facilitar la circulació d’aquests vehicles. “A la zona dels Maristes, a vegades es va més de pressa a peu que en autobús”, diuen com a exemple. I així, reclamen al consistori gironí que decideixi si aposta o no, pel servei d’autobús.

LA DATA

19.04.13
dia
en què va començar la prohibició per als camions de circular per l’N-II a la demarcació.

LA XIFRA

500
empreses
gironines estan associades a l’Associació de Transports de Girona.

“Hi ha feina, però hi ha manca de carnets i, per tant, de conductors”

U.C
Àlex Gilabert és el president d’Asetrans, la patronal del transport que té 500 empreses i més de 2.800 vehicles associats. Quins són els principals reptes als quals fa front Asetrans?
Primer de tot, la qüestió de la formació i la disposició de conductors professionals. Hi ha feina, però hi ha manca de carnets i, per tant, de treballadors. No és perquè no hi hagi unes bones condicions salarials o perquè sigui un sector que no tingui futur, sinó bàsicament perquè és un dels pocs sectors que no té formació pública.
Què vol dir?
Ara qualsevol persona s’ha de pagar un carnet i un certificat, que suposa un desemborsament d’entre 3.000 i 4.000 euros, i una dedicació important d’hores i, sobretot, ara mateix tenim una dificultat molt grossa per la vaga d’examinadors. D’altra banda, ara no pots ser conductor professional a l’Estat fins als 21 anys de camió i fins als 24 d’autobús, mentre que en altres països amb 18 anys ja pots començar a conduir. Estem lluitant per poder aconseguir la rebaixa d’aquesta edat i després, doncs, la formació pública aquí a Catalunya. Així, estem fent actuacions amb la Cambra, per exemple, per poder tenir carnets subvencionats perquè no tinguin un cost per a l’alumne, també hem posat en marxa un modul de FP dual a Vic i preparem un centre de formació del transport aquí al CIM de la Selva.
Continua la demanda d’infraestructures també.
Sí, és coneguda la falta de pressupostos en infraestructures viàries i la manca d’execució dels pressupostos. La variant d’Olot, l’N-II, la connexió de Besalú, les vies cap a la costa... En fi... I, evidentment, la conseqüència de tot això són les restriccions que ens han posat. D’altra banda, pel que fa als passatgers hi ha una mica el repte territorial. Veiem que en la qüestió del transport públic a la zona de Barcelona hi ha grans inversions i estem batallant perquè també arribin a Girona. Aquí, des que hi ha l’ATM, el 2006, i la integració tarifària, el 2008, s’ha passat de quatre milions de passatgers a pràcticament vuit milions, que tancarem aquest any. Si hi ha demanda, el més lògic és també que l’oferta s’adeqüi i tot això lligat amb el tema de les baixes emissions, entre altres punts.
Els comerciants gironins protesten per les parades dels autobusos turístics. Asetrans ja ho va advertir.
Ara en veiem les conseqüències. Els comerciants, els guies... Des de bon principi nosaltres ja vam dir que enteníem que no hi hagués un sol lloc d’aparcament, però que es podia propiciar un sistema de baixadors. Estem a la disposició de tothom per ajudar en aquest tema. Girona ha d’actuar més com a capital perquè aquesta mesura pot fer que els passatgers d’un creuer de Palamós no acabin venint.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Més temps per justificar ajudes pel canvi climàtic

Barcelona

Bandera vermella en una platja de Blanes

BLANES

L’afer de l’abocador de Solius, una incògnita

GIRONA
Més recollida selectiva a Pequín, a Olot

Més recollida selectiva a Pequín, a Olot

Olot

Un nou col·lector contra vessaments fecals al mar

Castelldefels

L’observatori d’Albanyà codescobreix exoplanetes

ALBANYÀ

La represa del carrer Vincke de Palamós, al setembre

palamós

Nou aparcament gratuït a Cassà

CASSÀ DE LA SELVA

Enllesteixen a Calonge les reivindicades obres de rehabilitació del CAP

Calonge i S.Antoni / GIRONA