“El guardó és el reconeixement del treball d’autogestió dels empresaris”

[Montserrat Ambròs] L’Associació d’Empresaris Bufalvent neix per una sèrie de mancances, desordres i creixement irregular del polígon, amb brutícia, etc. La ciutat vivia d’esquena al polígon, que era de l’Incasòl, i s’hi van començar a instal·lar petites empreses, que veuen la seva desgovernança, s’organitzen i van a l’ajuntament per demanar-ne la gestió. Es constitueix el juny de 1990 i, d’aquella necessitat, s’ha passat a ser una entitat de referència en la gestió de polígons en anar elaborant projectes d’envergadura: seguretat privada, videovigilància ara en ampliació, senyalització, neteja d’herbes i enjardinat, ordenació i numeració de naus, un punt d’informació, i el darrer, que va durar deu anys, va ser una escola bressol pública (Bressolvent). I quan ja volíem estar un temps tranquils va aparèixer tota la qüestió de l’economia circular i la simbiosi industrial, que encaixava molt en el nostre ADN col·laboratiu, i ens hi vam posar.

[Josep Rosell] Va ser com ajuntar puzles. L’any 2014 amb la consultoria ambiental que es diu Oîcos buscàvem una ubicació per fer un projecte pilot, perquè el pla estratègic era focalitzar-nos en simbiosi o ecologia industrial, com es deia aleshores. Aquí hi havia diversos factors que el feien ideal: un polígon industrial molt organitzat per tenir un interlocutor, voluntat política de l’Ajuntament i també política i econòmica del govern de la Generalitat. Primer vam fer divulgació a les empreses perquè era un concepte nou.

[M.A.] A l’assemblea anual, que és molt concorreguda, amb unes 150 empreses, vam començar a explicar què era tot això. [J.R.] És cert que sona estrany, a medi ambient, a gestió de residus, però no, els vam explicar que volíem impulsar un projecte d’economia col·laborativa per trobar oportunitats d’aprofitament de recursos sobrants. És a dir, que una cosa que li sobra a una empresa, o que per a ella és residu, la pot aprofitar una altra. I això és un benefici ambiental i econòmic. Gràcies a l’associació vam recollir dades i vam fer una radiografia de l’ecosistema industrial. I vam detectar certes oportunitats preliminars i anem muntant grups de treball amb empreses que tenen les mateixes problemàtiques, generen residus iguals, etc. Després moltes coses no surten perquè no són viables. Si fos fàcil tothom ja ho faria.

[J.R.] En tenim fins a 18 d’identificats, però estan en fase d’estudi. Però, per exemple, tenim de dues empreses tones de residus de packaging de matèria primera, amb una bossa que té polietilè i alguna cosa de metall i a dins hi ha un sistema que aguanta molt el fred. Li busquem una sortida comercial o de donació per a clubs esportius, entitats mèdiques per aplicar fred en contusions... És a dir, que no ho recicles, sinó que encara li pots donar més valor. També tenim restes de plàstics complexos granulats amb impureses que es tiren a abocadors i mirem si amb aquestes restes es pot fer un producte nou. [M.A.] I l’habitació on estem asseguts és un projecte que es diu Scrap Store. [J.R.] Vam adonar-nos que hi havia moltes empreses amb petites quantitats de residus que són molt cars de reciclar i ho llencen barrejat: cintes amb una tara, trossos de roba i retalls de diferents materials. I vam decidir muntar aquest aparador. I, tot i que està en estudi, una sortida pot ser que a les escoles els facin servir per a manualitats, que hi ha molta demanda. Hem de veure encara quina cobertura legal donem a la Scrap Store; si som gestors de residus, si hem de crear una societat limitada... L’objectiu és que en aquest aparador i oficina hi hagi un rendiment econòmic. També estem mirant de crear una xarxa de calor amb el biogàs provinent del metà del dipòsit de residus del costat produint electricitat que podria anar a la depuradora propera, mentre que la calor per al mateix polígon o a l’hospital.

[M.A.] De seguida vam veure que Bufalvent se’ns quedava petit i estem en el projecte Simbiosi Bages i s’hi ha posat el Consell Comarcal. Ha de ser impulsat per l’administració, i les empreses i entitats podem ser grans col·laboradores. Aquesta col·laboració entre empreses no té límits territorials i el nostre àmbit de treball és el polígon.

[M.A.] Crec que sí. Rebre’l és un honor i hem d’agrair a l’Ajuntament que ens hi presentés. I és el reconeixement del treball dels empresaris d’autogestió del polígon que hem fet. [J.R.] La diferència és que aquesta oficina de projectes en altres llocs la impulsen entitats públiques i aquí ho han començat els empresaris.