Un parc sense acabar

Girona encara no ha recuperat del tot el parc Central quan es compleixen avui onze anys de l’inici de les obres del TAV, uns treballs que havien de durar 30 mesos i que al final van tenir empantanegat aquest espai cèntric de la ciutat durant 115 mesos. L’abril de l’any passat, finalment, es va donar per acabada l’obra principal i es va reobrir bona part de l’espai, però encara queda pendent refer la zona sud, la més propera a la plaça d’Europa.

L’Ajuntament de Girona va presentar l’any passat una proposta als veïns per la zona sud que inclou una pista poliesportiva, el trasllat del parc que ara és al carrer Josep Maria Gironella i un bar a l’estil del que hi havia abans de les obres (el Boireta). Va deixar en suspens, però, si s’hi tornaria a situar l’escultura d’Alfaro com s’havia dit, ja que el consistori ara no ho acaba de veure clar. En tot cas, el primer pas és que Adif reurbanitzi l’espai. A principis del febrer passat, en una reunió amb l’Ajuntament de Girona i la subdelegació del govern espanyol, l’ens ferroviari estatal es va comprometre a desencallar-ho i, segons van explicar les autoritats presents, es va fixar que en un termini de dues o tres setmanes aportaria un calendari per urbanitzar la zona sud seguint la mateixa estructura i pavimentació que a la resta de la llosa. En aquella trobada entre administracions també es va acordar tornar-se a reunir per continuar tractant el tema –i també un “serrell” del TAV col·lateral: la recuperació de la plaça d’Espanya– en qüestió d’un mes o mes i mig. La veritat, però, és que no se n’ha sabut, almenys públicament, res més. Les convocatòries electorals –espanyola i municipal–, certament hi deuen haver influït.

També hi ha pendent encara la nova marquesina entre les dues estacions –per substituir el passadís tancat (finger) que es va tirar a terra fa dos anys–, una obra que va a càrrec del consistori i que s’havia de fer a principis de l’any passat, però l’adjudicatària de la qual va presentar concurs de creditors. Després de diversos retards, aquesta tardor s’ha de desencallar. Com que s’ha declarat obra financerament sostenible, és obligatori que s’adjudiqui abans d’acabar el 2019 i els treballs han d’estar executats del tot com a màxim a finals del 2020.

Més enllà de les obres pendents, també queda per resoldre la reclamació pels greuges viscuts al llarg de 10 anys d’odissea a la zona. Un informe va xifrar l’any passat el cost a reclamar –basat sobretot en els treballs que va assumir el consistori que corresponien a Adif– en 5,2 milions.

El gros de les obres, però, es va acabar i en el cartipàs del nou govern va desaparèixer la regidoria delegada del projecte ferroviari. Ara el durà, com un tema més, Urbanisme.