[D]
0
Tarragona - 21 març 2009 2.00 h

A peu per la costa des d'Alcanar fins a Cunit

L'Estat invertirà en una dècada 190 milions d'euros per millorar el litoral tarragoní i convertir-lo en un gran camí de ronda

- Tarragona

Galofré veu «possible» tenir llest pels volts del 2020 el camí de ronda que resseguirà el litoral tarragoní, si bé admet que abans caldrà fer una feina de formiga, perquè «hem de localitzar i posar-nos d'acord amb els propietaris i anar ajuntament per ajuntament, perquè també hi ha afectat sòl rústic». En tot cas, l'objectiu final s'aconseguirà com a conseqüència de molts petits projectes de millora i alliberament que ara estan en plena fase d'ebullició, i aquests són alguns dels més destacats al Camp.

Cales de Miami.

«És un indret molt bonic, que no ha d'envejar res a la Costa Brava», promociona Galofré. La idea de l'Estat és fer una nova carretera paral·lela a la via del tren, perquè l'actual quedi «com més millor per a vianants i bicicletes», i els vehicles s'hauran aparcar al darrere. El projecte, que també preveu crear-hi una zona de lleure, ja s'està redactant. Aprofitant les actuacions previstes per anar obrint camí de ronda en direcció a Cambrils –on fa uns mesos ja es va estrenar el passeig de Ponent i hi ha una bona part de feina feta–, també s'estabilitzaran les platges i es frenarà l'erosió en alguns punts. Alhora es preveu una actuació a la zona humida de l'Estany Gelat, que disposa de projecte des de finals de febrer en informació pública. En total, el terme de Mont-roig –un dels que estarà més afectat per les obres, fins a cinc– rebrà una inversió de més de 19 milions d'euros.

Projecte al Miracle.

«És la platja més propera al nucli de Tarragona i és també la més fàcil d'utilitzar pel públic de la ciutat», reflexiona Galofré amb vista a justificar-ne la remodelació. Ara mateix, explica, «hi ha més sorra a la banda del fortí que a la de la comandància» i la idea és «que quedi una platja uniforme, igual d'ampla a tot arreu». L'actuació coincideix amb el projecte a llarg termini del port d'ampliar cap al mar, un fet que podria tenir conseqüències a la platja i que cal analitzar prèviament. «Ens haurem de coordinar amb els responsables del port, conèixer el seu projecte, que encara és incipient, i fer un estudi de la dinàmica del litoral i de la regeneració de la sorra per veure si cal fer un espigó o no», diu Galofré. Paral·lelament, Costes ha iniciat converses ja amb el consistori –amb qui també s'està parlant de la Platja Llarga, on igualment s'han de plantejar les expropiacions amb els propietaris privats–, tot i que Galofré creu que «no hi haurà problemes per arribar a acords entre tots». El calendari de la millora «dependrà de quan hi hagi fet l'estudi i de la redacció del projecte», però Galofré creu que es podrà executar «a mig termini, en menys de cinc anys». El terme tarragoní rebrà més de 26 milions en total, en cinc actuacions.

Clarà Mar

. És un dels últims punts on encara no s'ha aplicat la llei de costes. S'hi han d'enderrocar la mitja dotzena de casetes que hi queden per iniciar la recuperació ambiental de la zona i de la platja dels Muntanyans, amb el condicionant que és un paratge especial d'interès natural (PEIN). Costes està acabant de redactar el projecte, que assegura que «tindrà en consideració» les al·legacions presentades pel consistori de Torredembarra, que no estava gaire d'acord amb la idea de crear-hi llacunes artificials. «Si n'hi ha alguna, serà adequada amb les previsions municipals», diu Galofré, segons el qual ara «ja queden temes més tècnics que de concepció». El projecte està pressupostat en més de 2 milions.

El Gorg de Creixell.

És un cas semblant a l'anterior. Ja hi ha un projecte executiu de millora aprovat i el ministeri només està pendent del dictamen de Medi Ambient de la Generalitat –també és un PEIN– i de rebre els terrenys. L'Ajuntament hi va dissenyar uns plans parcials urbanitzables, però després, a instàncies de la Generalitat, es faria enrere i ara està pendent d'arribar a un acord amb els propietaris per veure on se'ls reubica el seu sòl urbanitzable. Queda pendent definir si aniran a terra les botigues de mar i un càmping de la zona, com es preveia al principi. El projecte, que inclou un passeig marítim nou, ja està redactat i per executar-lo falta només l'entesa urbanística entre Generalitat i Ajuntament. El cost s'acosta als 4,5 milions.

El reducte de les Madrigueres.

Tal com fa habitualment, Costes s'ocuparà dels 100 primers metres de litoral –a un costat i l'altre de la carretera– on preveu una actuació de recuperació mediambiental, sobretot de les dunes, amb una passarel·la de fusta al mig perquè la gent hi pugui passejar. De la millora de la resta de l'àrea, que s'ha d'urbanitzar mitjançant un pla parcial que es va haver de redefinir i protegir arran del PDUSC del govern català, se n'ocuparà l'Ajuntament del Vendrell. És simbòlic, perquè és l'últim tram verge de costa que hi ha al Baix Penedès.

Els espigons de Cunit.

L'Ajuntament ja tenia gairebé pactat amb Costes l'eliminació dels característics molls que formen la façana marítima de Cunit, però el projecte ja no es veu tan clar. «S'està analitzant, convé fer-ne un bon estudi i tenir molta cura perquè és complex, ja que depèn molt dels corrents marítims que s'hi generen, i s'està estudiant la millor solució per evitar problemes», explica Galofré, que creu que la decisió «pot anar per llarg». De fet, «ja no és segur que es treguin els espigons de la platja», tot i que per ara hi ha reservada una partida de 8,5 milions. Una altra cosa és la urbanització del passeig marítim, que sí que té un projecte redactat i enguany ja es podria adjudicar per uns 5 milions més, que s'afegeixen als 4,5 que hi ha pressupostats per a una altra actuació semblant que té en marxa a la comarca: la remodelació del passeig marítim de Calafell.

El futur del Baix Penedès

La del Baix Penedès és la franja litoral que ha estat sotmesa a una major pressió urbanística. Galofré recorda que «fins a la via del tren ja està tot lliure» i que s'ha aconseguit una fita «important» amb les Madrigueres. Pel que fa a la resta, avança que «es pensen fer algunes actuacions d'esponjament, per exemple a Cunit, tot i que convé veure en quins llocs això seria factible, perquè és complicat trobar espais, ja que no es poden malmenar barris històrics com ara el de Calafell-platja o Sant Salvador». «Els llocs antics estan sempre més protegits que els nous (sempre hi ha alguna casa històrica per preservar que té valor patrimonial) i per això són operacions que cal fer a llarg termini i a través de la planificació urbanística», diu.

La llei de costes, gairebé del tot aplicada

Diversos grups ecologistes han denunciat que una esmena recent a la llei de navegació estatal aigualeix l'aplicació de la llei de costes, pel que fa a l'alliberament del litoral de la pressió urbanística. Galofré admet «alguna modificació en la transmissió de propietats de domini públic», però assegura que «l'esperit general de la llei continua vigent, amb els principis de quan es va formular el 1988». De fet, recorda: «A Tarragona no afecta en cap cas, perquè la llei ja hi està gairebé aplicada; moltes construccions ja han anat a terra els últims anys, i el domini públic està gairebé tot recuperat». Només resten alguns edificis que, «tot i que són legals, són en zones de protecció, fora de l'ordenació». «Intentarem arribar a acords cas per cas, amb la col·laboració dels ajuntaments», explica, i ho exemplifica en «llocs singulars com ara la platja Llarga de Tarragona, on es parla de si les expropiacions agafaran terrenys privats o no». A partir d'aquí, això sí, queda pendent una segona fase de la llei, la disposició perquè es deixin «sis metres perquè la gent pugui passejar per tota la costa». És a dir, els camins de ronda.

Galofré, a més, lloa el PDUSC del govern català, «una bona eina que s'ha compaginat bé amb la llei de costes». «Tot el que sigui protecció del litoral ens sembla bé, perquè remem en la mateixa direcció, així que hi ha total col·laboració per aplicar-lo», explica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Més llegides

Territori